(Per Marta Nin, directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya i comissària de ‘Ausencias') “Recordo l'impacte que em va fer –ara fa més d'un any– llegir la proposta de Gustavo Germano, un fotògraf argentí establert a Barcelona, a qui no coneixia. A penes tres folis. Una idea edificada sobre un concepte bell i simple. Net. Sense artefactes, ni intencionalitats efectistes. Contundent en la seva perfecta senzillesa. Gustavo Germano no va necessitar un “book” de fotos per convèncer-me: proposava enfrontar-se al dolor a través de l'intangible. Sense artificis. Volia ubicar fotogràficament a qui ja no està: l'avantatge de l'art com a canal de canvi, de comunicació, de convenciment, d'emoció, de rebel·lia, de militància envers el record”. (En la imatge, l’integrant de ‘Les Luthiers’, Carlos Núñez Cortés, durant la seva recent visita a ‘Ausencias’)
Últims dies de l’exposició fotogràfica ‘Ausencias’ a Casa Amèrica Catalunya: “...I la bola creix”
(Per Marta Nin, directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya i comissària de ‘Ausencias') “Recordo l'impacte que em va fer –ara fa més d'un any– llegir la proposta de Gustavo Germano, un fotògraf argentí establert a Barcelona, a qui no coneixia. A penes tres folis. Una idea edificada sobre un concepte bell i simple. Net. Sense artefactes, ni intencionalitats efectistes. Contundent en la seva perfecta senzillesa. Gustavo Germano no va necessitar un “book” de fotos per convèncer-me: proposava enfrontar-se al dolor a través de l'intangible. Sense artificis. Volia ubicar fotogràficament a qui ja no està: l'avantatge de l'art com a canal de canvi, de comunicació, de convenciment, d'emoció, de rebel·lia, de militància envers el record”.
Quan després de tres mesos Germano va tornar de la província argentina d'Entrerríos amb les primeres proves, el dolor aliè em va tancar els ulls en aigua. La sensació va durar segons. Curiós, vaig pensar. Jo ja estava preparada per al que anava a veure. O no? Són només dues fotografies ajuntades en una mateixa pàgina. Dos homes joves salten. Un home canós salta. El mateix camp. El mateix verd. AusenciasAquesta exposició commou, remou, provoca, fereix en el profund, sintonitza amb el públic en una freqüència universal. Emociona. Aquest és el seu encert. El seu magnífic potencial. Des del Conseller de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, fins a la diputada xilena Isabel Allende, passant pel cantautor uruguaià Jorge Drexler o el cineasta català Manuel Huerga, l'argentina responsable en matèria de Drets Humans, Judith Said, el “luthier” Carlos Núñez Cortés, l'escriptor veneçolà Luis Britto García, el dibuixant gràfic brasiler Ziraldo Alves, l'escriptor i periodista argentí Horacio Verbinstky o el secretari general iberoamericà, l'uruguaià Enrique Iglesias. I tant públic que no ha deixat el seu nom de pila però sí les seves emocionades impressions. Ausencias no deixa ningú indiferent. És impossible. Les fotografies, les seves similituds i diferències, aconsegueixen –una i una altra vegada– un tros de silenci, de temps suspès, d'interior. “¿Per què una institució com Casa Amèrica Catalunya aposta per una exposició tan política?”, em van preguntar en una entrevista. Vaig haver de repetir-me la pregunta mentalment diverses vegades. Sí, és clar, AUSENCIAS és una exposició política. Fins i tot, “tan política”. Però aquesta no és la seva carta de presentació, ni tampoc el pòsit que deixa quan abandones la sala. AUSENCIAS és sobretot una exposició ciutadana, o de ciutadans que s'exposen. Dones, germans, cunyades, filles, mares, amics: ciutadans i ciutadanes que un dia van viure l'infern de la violència que va exercir contra ells el govern del seu país. Ciutadanes i ciutadans que amb la seva actitud còmplice i militant diuen: sóc aquí perquè vegis a qui no està, practico el record perquè el silenci no guanyi la partida, per això m'exposo i em deixo fotografiar.Més enllà dels evidents posicionaments polítics, davant les fotografies de l'àlbum familiar d'allà, el ciutadà d'aquí reflexiona, reacciona des d'un univers que tot just acaba de compartir. AUSENCIAS treballa amb un material sensible: la fotografia, que immortalitza allò quotidià, allò petit, allò propi. Un material davant el qual és impossible romandre insensible. Per això AUSENCIAS recull tan caloroses acollides, per això convenç de manera tan aclaparadora. I per això hem rebut tantes felicitacions per AUSENCIAS. Perquè si alguna cosa ha aconseguit Gustavo Germano amb la seva aposta conceptual és acostar l'horror als més quotidià. Sense estridències. Sense escenificacions d'impacte. Sense espectacle. A partir de finals de desembre, AUSENCIAS deixarà la capital catalana i començarà un llarg viatge: Madrid (Casa América/ desembre-gener), Cornellà de Llobregat (Palau/ febrer), Buenos Aires (Centro Recoleta/ febrer), Lleida (Mostra de Cinema Llatinoamericà/ abril), Paraná, Entrerríos (Museu de Belles Arts/ abril), Santiago de Xile (Palau de la Moneda/ juliol), Torí (Museu Difusso Della de la Resistenza/ maig). I la llista segueix augmentant: Rosario (Centre Cultural Espanyol), Asunción de Paraguay, Sant Joan Despí… Cada nova visita que rebem proposa una nova itinerància per a l'exposició. A la capital de la República d'Argentina, AUSENCIAS serà inaugurada, el 26 de febrer, per la nova presidenta electa argentina Cristina Fernández de Kischner. El juliol, a Santiago de Chile, la Fundació Allende buscarà la complicitat de la presidenta del país, Michele Bachelet, perquè obri aquesta mostra. El Museu Difusso de la Resistenza de Torí vol traduir el catàleg de l'exposició (actualment en versió bilingüe català - castellà) a l'italià. AUSENCIAS no para de sumar complicitats. Com diria Gustavo Germano: “... i la bola creix”. Perquè la proposta conceptual d' AUSENCIAS aconsegueix comprometre al visitant des del primer minut. I amb el seu plantejament colpejar-nos en els més profund del subconscient mentre ens compte que practicar la memòria és un exercici de coratge i d'honestedat, no de rancúnia. I aquí és on la lliçó d' AUSENCIAS va directe a l'estómac, al cervell i al cor. Una platja en blanc i negre. Dos cossos estirats en lluna de mel. Una platja en color. Mar. Sorra. Absències.
