Els investigadors de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, José Carlos Bouso i Jordi Riba, dirigeixen un estudi de camp pioner a Europa sobre els efectes a llarg termini de la ingesta d’aiahuasca. Treballen amb un grup d'uns 70 voluntaris seleccionats de manera rigorosa als quals sotmeten a una complexes proves neuropsicològiques i de ressonància magnètica. “Hem tingut cura exquisida de les variables que poden confondre a l'hora d'interpretar els resultats”, subratlla el doctor Riba, qui apunta que els primers resultats preliminars obtinguts de les dades de les proves neuropsicològiques assenyalen que “aquests consumidors d’aiahuasca no es distingirien de la resta de població que no pren drogues”. José Carlos Bouso i Jordi Riba han presentat la seva investigació a Casa Amèrica Catalunya acompanyats de l'especialista en etnopsicologia, Josep Maria Fericgla.
Un estudi pioner a Europa sobre els efectes a llarg termini del consum d’aiahuasca apunta a l'absència de danys neuropsicològics rellevants
Fins ara només es coneixien un parell de treballs científics similars al seu realitzats al Brasil amb consumidors habituals d’aiahuasca. De fet, vostè, doctor Bouso, ja ha estat allà fent treball de camp amb aquests col·lectius. En què es diferencia la investigació del Centre d'Investigacions Mèdiques (CIM) de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona?José Carlos Bouso: La que estem fent a Espanya és més rigorosa donat que utilitzem tecnologia molt sofisticada a diferència del fet d'anar-te'n a la selva amb qüestionaris que has de traduir, que tenen cert biaix de traducció cultural... Aquí hem seleccionat bé a les persones, que passen per un test d'orina de drogues per assegurar-nos que només consumeixen aiahuasca o com a molt fumen cànnabis, que hi ha hagut un període d'abstinència entre l'última presa i l'avaluació perquè així les dades obtingudes no es confonguin amb efectes de restes residuals del consum agut... Un seguit d'avantatges que no tenim al Brasil. I també està la part estrella del nostre projecte: els fem ressonància magnètica per veure si les estructures cerebrals i la seva comunicació romanen intactes. Són consumidors que han pres aiahuasca com a mínim en 50 ocasions i els tenim durant 15 dies sense prendre’n per tal de poder estudiar el seu cervell en ‘estat natural'. Aquí els hi fem una bateria molt complexa de proves neuropsicològiques: retenció, memòria, planificació, presa de decisions, solució de problemes... al costat d'una ressonància magnètica que mesura les estructures cerebrals -si estan intactes o no- i el fluix cerebral, que el reg sanguini sigui l'adequat, sense alteracions. Hem acabat d'avaluar a tots els subjectes i ja estem treballant amb les dades.Jordi Riba: Estem treballant amb un grup de 70 persones, el que estadísticament dóna cert poder a les conclusions que se n’obtinguin. I a més, en la ressonància intervenen unes 23 persones, fet que permet també extrapolar les conclusions obtingudes. En l'anàlisi de les ressonàncies i les proves neuropsicològiques no estem trobant grans coses. Sí que en un dels estudis del Brasil hem trobat certa millora en algunes funcions neuropsicològiques i menor índex de psicopatologies. Però és una metodologia amb moltes pegues, que les complementa un segon estudi brasiler i que ho arrodonirà aquest estudi a Espanya, on hem tingut cura exquisida de les variables que poden confondre a l'hora d'interpretar els resultats.Així doncs, el que dibuixa aquest estudi brasiler també s'apunta en les dades parcials que ja manegen?Jordi Riba: De les anàlisis preliminars de les proves neuropsicològiques –ara mateix estem treballant amb les ressonàncies– sembla que no hagi diferències, que aquests consumidors d’aiahuasca no es distingirien de la resta de la població ‘sana' i ‘normal', que no tingués trastorns psicològics o psiquiàtrics i que no prengués drogues... Però això és a priori, preliminar. En la nostra mostra, l'edat mitjana és de 43 anys, però són voluntaris i per tant no és representatiu de la població espanyola que pren aiahuasca. Com tampoc ho és el fet que les dues terceres parts siguin dones. També hi ha alguns de 18 o 19 anys que han estat exposats des de nens al consum d’aiahuasca perquè els seus pares estaven involucrats en els rituals del Sant Daime i ara estan a la Universitat i a priori no diries que hagin sortit pitjor parats que altres que no s'hi hagin exposat mai...Doctor Bouso, vostè també ha estudiat en profunditat l’MDMA, conegut de forma comuna com a èxtasis. Actua de manera semblant a l’aiahuasca?José Carlos Bouso: Èxtasis i aiahuasca comparteixen només la seva acció sobre el sistema de neurotransmissió cerebral. Però els efectes no tenen res a veure. Hi ha algunes dades que un consum continuat d'èxtasis pot provocar repercussions en funcions cognitives com la memòria, especialment. Amb l’aiahuasca està menys clar, però en principi seria menys tòxica. Però és d'hora per treure’n conclusions perquè només hi ha un parell d'estudis publicats sobre aquesta substància, i un no té grup de control. Fins que no hagi quatre o cinc estudis publicats –hi ha dos en marxa al Brasil a més de l'espanyol- serà més fàcil obtenir conclusions.Quines conseqüències pot tenir una reacció desfavorable a una ingesta d’aiahuasca?Jordi Riba: Pot ocasionar una ansietat important. Si aquesta persona decideix no prendre’n més, amb el pas del temps aquest quadre cessarà i aquí acabarà tot. No hi ha deterioraments cerebrals irreversibles. Sí s'han descrit casos de morts amb la presa d’aiahuasca. En ocasions s'ha tractat de gent d'edat avançada i malalta, diabètics... Si hom no està amb una salut òptima pot tenir-hi problemes.José Carlos Bouso: No haurien de prendre aiahuasca gent amb predisposició a patir trastorns psiquiàtrics. Són candidats a que una experiència dolenta, que pot ser en principi simplement un procés d'ansietat, en aquest joc de vulnerabilitat on corre la psicosi, una situació estressant desencadeni un brot en persones amb antecedents d'esquizofrènia o psicosi. I això ja és més irreversible, perquè són trastorns crònics i no crisis d'ansietat limitades en el temps.
