El debat “Drogues: combat en punt mort?” ha estat intens i clarificador gràcies a la nítida i argumentada postura dels escriptors i periodistes Alma Guillermoprieto (Mèxic) i Héctor Abad Faciolince (Colòmbia) i de la professora de Dret Penal i exdirectora general del Pla Nacional sobre Drogues espanyol, Araceli Manjón-Cabeza. Els tres han coincidit a qualificar de “fracàs absolut” la guerra contra les drogues i han advocat per avançar cap a la seva legalització. “La prohibició ha regalat el negoci al ‘narco’. No es pot seguir amb aquesta bogeria. La legalització és necessària”, ha dit Manjón-Cabeza. Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, ha moderat i introduït l'acte al·ludint als més de 30.000 morts a Mèxic en només quatre anys de guerra contra les drogues.
Unanimitat en el primer debat de Casa Amèrica Catalunya sobre el combat contra les drogues: el prohibicionisme ha fracassat i cal avançar cap a la legalització
El drama mexicà és avui dia la punta de llança dels devastadors efectes de la repressió del narcotràfic. Alma Guillermoprieto coneix molt bé les seves circumstàncies: “Els joves tenen una raó per morir, l'obsessió pel consum. Estan disposats a matar o deixar-se morir per un cotxe tot terreny o per una gorra de beisbol”. Per a la intel·lectual mexicana, altres elements essencials són el masclisme de la violència, “amb homes que col·leccionen dones i dones que es deixen col·leccionar”; religions inventades expressament, com el culte a la Santa Mort, i la “inoperància absoluta” de la justícia, que provoca “un desemparament institucional davant una guerra imbècil que no és nostra i en la qual, no obstant això, hi estem barallant”. Segons Héctor Abad Faciolince, la guerra contra les drogues és també “ridícula i absurda”. “Cal despullar aquest tema de la hipocresia i els moralismes absurds i parlar-ne de forma oberta”, sosté. “A Colòmbia és un cercle viciós que ja dura 25 anys i que seguirà reproduint-se un cop i un altre com un monstre mitològic”. I afegeix: “defensar la legalització no és defensar als ‘narcos’ sinó tot el contrari”. Segons l'escriptor de Medellín, l'únic sistema possible per reduir el dany del consum de drogues és l'educació i la informació, “que la gent sàpiga que no existeix la sobredosi de marihuana”. No menys contundent s'ha mostrat Araceli Manjón-Cabeza, malgrat la seva inequívoca procedència del “sector de la repressió”. “O suavitzem la prohibició eliminant els seus excessos o n’optem per la legalització del cultiu, producció i venda de drogues. El fracàs avui dia és absolut i hi ha major demanda i major oferta”. La jurista admet que plantejar la legalització pot donar “vertigen” perquè ningú ha conegut un món sense prohibició de les drogues –va començar en 1901–, “però cal trencar el tabú que hi suposa perdre el control”. I posa el dit en la nafra: “molts no tenen interès a legalitzar la droga perquè perdrien el negoci”. En aquest punt, el del negoci, Guillermoprieto ha apuntat que “un quilo de marihuana val 8.000 dòlars quan hauria de valer el mateix que un quilo de julivert” i ha vaticinat que la “inevitable” legalització de les drogues “en 5 o 10 anys” no resoldrà la criminalitat ja que les organitzacions de narcotraficants també controlen el tràfic de dones i nens, la prostitució i la immigració il·legal. “I hi ha un exèrcit de joves sense educació i sense futur”. Cop de puny a la taula Manjón-Cabeza creu, efectivament, que Mèxic ha perdut aquesta guerra “amb un reguitzell de sang sense precedents”. “Mèxic hauria de donar un violent cop de puny a la taula contra els Estats Units i liderar l'exigència d'una discussió en Nacions Unides sobre la suavització del prohibicionisme o la legalització de les drogues”, ha subratllat. L'exdirectora del Pla Nacional sobre Drogues, decebuda amb la política de l'ONU en la matèria –“a Mèxic, fa uns mesos, practicava un fonamentalisme atroç” – ha mostrat la seva indignació amb Yuri Fedotov, director executiu de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC): “El tsar anti-drogues té la postura més reaccionària possible, amb menyspreu cap als consumidors”, ha assenyalat. Per a Abad Faciolince, tot això demostra que en les drogues hi ha un “discurs de la por, és un tema de terror. Advocar-hi, per la seva legalització, no és popular”. No obstant, en opinió de l'escriptor hi ha passos significatius: “Barack Obama i Juan Manuel Santos, presidents dels Estats Units i Colòmbia respectivament, han admès que es pot discutir sobre la legalització”. Casa Amèrica Catalunya treballa pera que a finals de maig, els expresidents de Colòmbia i Brasil, Ernesto Samper i Fernando Henrique Cardoso exposin el seu pronunciament favorable a la legalització, de la qual també en són partidaris altres expresidents de Govern com el mexicà Ernesto Zedillo o l'espanyol Felipe González. “Cal donar una mica d'espurna a la utopia i aquest és un moment ideal”, ha assenyalat Manjón-Cabeza després de subratllar que el sistema de permissivitat holandès amb les drogues “funciona bé i no planteja problemes”. Alma Guillermoprieto ha recordat que “les solucions a nivell local o europeu no arreglen el problema dels països productors de droga” encara que estima interessant que “la crisi sigui físicament visible des de l'altra banda de la frontera”, en al·lusió al fet que des de la ciutat texana del Pas es pot veure el fum dels trets de pistola a la mexicana Ciutat Juárez. “Es tracta d'una batalla per aconseguir que hi hagin menys morts i assassinats i no per rebaixar el consum, que es combat amb educació i informació”, ha resumit Abad Faciolince.
