Organitzades per la Fundació Casa Amèrica Catalunya, de l'11 al 14 del pròxim mes de març se celebraran a Barcelona les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, “una de les poques ocasions en què es tindrà en compte la veu dels xamans”, ha destacat el prestigiós antropòleg Josep Maria Fericgla. L'objectiu de la trobada és apropar-se a la realitat dels xamanismes de manera “respectuosa i rigorosa”, ha subratllat l'adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, qui al costat de Fericgla i els periodistes David Barba i Víctor Amela ha intervingut a la presentació de l'esdeveniment. Les jornades reuniran a una vintena de xamans, antropòlegs i divulgadors del fenomen, dels quals una dotzena vindran expressament des del continent americà.
Xamans, antropòlegs i divulgadors, protagonistes de les jornades de Casa Amèrica Catalunya “Xamanismes: centre de gravetat indígena”
El periodista David Barba ha qualificat de “fascinant” el programa de les jornades i ha destacat la presència a Barcelona de l’antropòleg colombià Luis Eduardo Luna, “un investigador profund” dels xamanismes; la californiana Stacey Schaefer, etnobotànica i investigadora de la cultura del peiot; Jorge Ronderos, professor universitari colombià que ha estudiat com els xamanismes són utilitzats de manera terapèutica en la cultura occidental; i Florentino Agreda i Jaime Pilatuña Licango, xamans de la comunitat indígena Kamtsà (Amazònia) i de la Universitat dels Pobles Indígenes de l'Equador, respectivament.Per la seva banda, Víctor Amela s'ha desfet en elogis de l’etnobotànic i químic mexicà Jonathan Ott, “un psiconauta d'obra immensa”, i de la xamana també mexicana Alicia Luengas, “l’aspecte de la qual és el més allunyat de la imatge típica dels xamans, però que ha construït un mètode de curació que serveix”, ha subratllat el periodista.Xamans i curandersAl respecte, Feritcgla, especialista en xamanismes americans, ha precisat que els xamans “treballen amb l'inconscient connectat amb la naturalesa” mentre els “curanders” són “els que saben de plantes curatives” per la qual cosa no necessàriament tots els xamans són coneixedors de les tècniques de curació. L'antropòleg català, que va ser investit xaman després de set anys de convivència en una comunitat indígena americana, també ha remarcat que “és molt incorrecte dir que els xamans utilitzen al·lucinògens perquè aquestes substàncies et fan perdre el contacte amb la realitat”.Així, Fericgla, que pronunciarà la conferència inaugural de les jornades “El xamanisme com a pràctica humana universal de contacte amb les forces de la naturalesa”, ha aplaudit la celebració d'aquesta iniciativa de Casa Amèrica Catalunya en un “moment excel·lent” per asseure un punt de referència “seriós” davant les moda de consumisme xamànic que “no té res a veure” amb la realitat d'aquestes cultures. “A l’Occident es va ensorrar el nostre edifici espiritual fa segle i mig, per la qual cosa busquem com a bojos respostes a les grans preguntes”, ha apuntat.Dies comptats“El xamanisme és un fòssil amb espècimens encara vius. Aquestes jornades són una ocasió per conèixer el seu paradigma mental”, ha assenyalat Amela, qui ha afegit: “A un xaman, jo vull veure'l i tocar-lo: és un regal per al coneixement”. “El xamanisme és l'espiritualitat pràctica”, ha descrit Fericgla, qui creu que els xamanismes clàssics tenen els “dies comptats”. No obstant això, l'antropòleg ha matisat que “el coneixement de l'indescriptible estarà sempre present mentre hagi vida humana”.
