L'artista plàstica dominicana Yolanda Naranjo exposa a Casa Amèrica Catalunya des del dimarts 18 de març la seva creació “NO MAS!” amb la qual, a través de colors, textures i formes, posa de relleu el tema de la violència al món. Un treball que respira de “aquests meravellosos temps en els quals vivim” - així defineix irònicament el present - alhora que li permet sortir-ne, subvertir-los i volar a altres móns.
14/03/2008 / Barcelona
Yolanda Naranjo: “Amb NO MAS! abordo la violència en general”
“NO MAS!”, que es podrà visitar fins al 17 de juliol, és també el reflex de l'audàcia i l'inconformisme de Yolanda Naranjo, que, en la següent entrevista, afirma: “M'agrada fer el que vull: el fi no és tant l'obra, sinó el procés per arribar-hi”.
¿'NO MAS!' aborda únicament el tema de la violència contra la dona?
És més extens. Tota l'obra té a veure amb la violència en general, sense cap tipus d'especificació de sexe. Per exemple, en “La Docena” (els dotze torsos que configuren una part de la mostra) el tema originari era el tràfic de blanques, l'abús que es comet… Els dotze cossos volen ser dotze crits. Però no només parlo de la violència masclista: les dones podem ser terribles, jo no crec que l'home sigui el culpable de tot el que està passant. És més qüestió d'éssers humans i en els cabrons que ens hem convertit homes i dones. Jo estic segura que una dona li pot donar 3 galetes i 4 trets a un home. En algunes de les teves creacions es percep molta ràbia. Sí, i no et puc dir que sigui perquè jo estigui afectada directament, que no ho estic. Però n'hi ha prou amb encendre la televisió o veure la por amb la qual la gent viu ara mateix i ja inconscientment un reacciona. Jo sóc agressiva, el meu llenguatge és agressiu. Això és el que hi ha, jo no t 'ho poso bonic. No m'interessa que t'agradi ni que et sembli ‘naif'.
Com defineixes ‘NO MAS!' i ‘SALUD'?
Crec que aquestes dues obres són gràficament les més agressives. Vaig començar molt agressiva i després me'n vaig anar suavitzant inconscientment. Són processos. Totes les peces han estat fetes en diferents moments de la meva vida. L'obra va canviant, encara que mantenen una coherència l’una amb l’altra…A ‘SALUD' hi destaca l'associació salut i sang. No sé, em sembla una mica obvi. La sang, és a dir, la violència, s'ha convertit en una cosa tan natural que nosaltres fins i tot la celebrem, no la reprimim en cap sentit. Al contrari, si no l'uses ets un “pendejo”. Sempre en el meu treball m'agrada el joc de les paraules i la ironia i el missatge irònic tancat en el context total. El dramatisme, sincerament, no m'interessa, opto per una mica d'espurna, d'ironia.
Quina és la teva apreciació sobre la situació actual de l'art dominicà?
L'art dominicà està fotut. Nosaltres som els primers que el fotem. No ens ajudem uns amb altres. No hi ha suport ni empenta. El mateix dominicà no creu en el seu art. Cadascun ha de buscar-se-la com pugui.
Et preocupa que el teu missatge no arribi a l'espectador al quedar d'alguna manera amagat per l'impacte visual de la teva proposta?
Jo crec que cada qual el percep com li dóna la gana. Em sembla vàlid que a algú no li arribi l'obra, és a dir, que no la senti. Tot això és tan subjectiu, em val amb saber que és el que estic sentint jo. No hi ha cap missatge explícit, només jo expressant el que em passa en els diferents moments de la meva vida. Per a mi la cosa més important és el procés creatiu. L'obra pot desaparèixer, però el procés queda per sempre.
