Un cotxe s'allunya irremeiablement. Un parell de sabates blanques abandonades que un dia van ser maques. Cases que són somnis en construcció. Roba estesa al vent. Roba arrugada a l'interior d'un forn. Un cor fet de globus vermell que il·lumina el pensament d'una futura Penèlope. Cels travessats sense possibilitat de portar o endur-se missatges. Espais plens de buit.
El treball de Penèlopes és ple de metàfores visuals que ens narren una situació que no té un lloc a les estadístiques. Héctor Mediavilla ens parla d'una realitat que afecta moltes dones i molts pobles -no solament de Mèxic sinó també d'altres països de l'Amèrica Central-, però és una realitat ben menuda, d'aquelles que no provoquen gaire inquietud als despatxos de les administracions, de les que viuen i creixen dins de casa, en l'àmbit privat.
Penèlopes està feta amb una gran sensibilitat artística i conceptual. Héctor Medivilla va començar commovent-se personalment amb la realitat de la dona que espera i segueix esperant el seu marit migrant, i mesos després es va proposar el repte fotogràfic de documentar-la i d'aquesta manera poder denunciar-la. [...]
Marta Nin
[Exhaurit]
