Segons alguns gurus de la fotografia, el segle XXI serà el segle de la fotografia gasosa. De moment sabem que, sens dubte, él segle de les economies inflamables.
Des d'una zona euro pastura de les flames inquisitorials dels mercats, una llum s'obre camí en la nostra retina per confiar-nos el secret: els miracles encara existeixen. I els trobem més enllà de l'Atlàntic.
Amb TERRA PROMETIDA, el comissari brasiler Iatã Cannabrava ens ofereix una visió panòptica, gràcies a la qual podem recórrer quatre mirades artístiques molt diferents sobre una mateixa idea: aquella terra promissòria, carregada de prosperitat, possibilitats, creixement i, sobretot, futur en què s'està transformant el Brasil. Un país que està aconseguint l'encara més difícil en canviar el seu propi imaginari. Des d'una ironia latent, Cannabrava teixeix un recorregut visual per aquell creixement superlatiu amb el propòsit de mostrar-nos-en els dubtes, discursos, desequilibris, harmonies, contradiccions i presents.
En aquest catàleg i la seva exposició corresponent, Casa Amèrica Catalunya té la magnífica possibilitat de sumar els treballs d'artistes de la fotografia contemporània brasilera com ara Claudia Jaguaribe, Cássio Vasconcelos i Dimitri Lee. A aquests autors, Cannabrava hi suma una quarta artista visual novell: oberta Carvalho.
De la mà de Jaguaribe viatjarem per unes megalòpolis multiplicades fins a l'infinit que aconsegueixen transmetre'ns serenitat i no pas asfíxia. Amb Vasconcellos sobrevolarem paisatges llunyans dimensionats a un nivell de detall tan increïble que arriba a provocar-nos dubtes sobre la veracitat de la visió. Amb Lee ens sotmetrem a un calidoscopi ambiental fragmentat i bell només en la seva totalitat. Amb Carvalho descobrirem la inquietud que pot provocar-nos una mirada ancestral sobre allò que és propi.
Existeix una Terra Promesa. Aquell indret físic, líquid, sonor i gasós és al Brasil. I és per als mateixos brasilers, ciutadans d'un continent en ebullició constant. Passin i vegin.
Marta Nin
