Casa America Catalunya

Segon i darrer lliurament de les opinions donades per Martín Caparrós en el decurs de la presentació del seu llibre Contra el cambio a Casa Amèrica Catalunya. El periodista i escriptor argentí planteja dubtes sobre moltes de les percepcions del canvi climàtic i del ecologisme a les societats avançades. No n’hi ha per tant, seria la seva tesis. O pel cap baix, n’hi ha per plantejar seriosos dubtes i exigir que el capitalisme més agressiu no se’n aprofiti d’aquests xais per posar la por al cos del comú dels mortals.

El periodista i escriptor argentí Martín Caparrós acudi a Casa Amèrica Catalunya per protagonitzar una trobada amb la premsa per la publicació a Espanya del seu darrer llibre, Contra el cambio, amb el subtítol, un hiperviaje al Apocalipsis climático, de Editorial Anagrama. L’editor Jorge Herralde va fer de presentador de l’acte per tal d’introduir aquesta fantàstica crònica de viatges, escrita per un dels millors periodistes i cronistes sobre el tema central de les societats avançades occidentals, constant en les agendes polítiques de qualsevol continent.

Després d’impactar al públic alemany des del passat 26 d’agost a la seu de l’Institut Cervantes de Frankfurt, l’exposició “Ausencias”, del fotògraf argentí Gustavo Germano i promoguda per Casa Amèrica Catalunya, captà ahir l’atenció del públic desplaçat a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Més de 100 persones, liderades de manera simbòlica pel poeta argentí Juan Gelman, que va perdre el seu fill i la seva jove entre els desapareguts que protagonitzen “Ausencias” es congregaren a St. Paulskirsche, edifici referencial de la ciutat alemanya.

Article publicat en l’edició d’avui divendres 8 d’octubre a El Periódico de Catalunya. “Mario Vargas Llosa seria, potser, el millor exemple amb què poder demostrar que l'èxit de l'ofici d'escriure, la intel·lectualitat i la fama adquirida, en el seu cas fama universal, no té per què conduir al triomf en altres facetes de la vida, i menys en l'activitat política. Ni la seva intel·ligència, ni l'art narratiu extraordinari expressat en la majoria de les seves obres literàries van ser prou mèrits perquè el 1990 els seus compatriotes peruans l'escollissin a ell en lloc d'un aleshores desconegut Alberto Fujimori, l'antítesi de l'intel·lectual representat per Vargas Llosa.

L’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, nascut a Arequipa el 1936, ha guanyat el Premio Nobel de Literatura que concedeix l’Acadèmia Sueca. L’autor d’obres tan reconegudes com Pantaleón y las visitadoras, La ciudad y los perros, La casa verde,  La tía Julia y el escribidor, La muerte del chivo, i tantes d’altres, succeeix al mexicà com a últim escriptor llatinoamericà premiat amb el màxim guardó. Paz rebé el Nobel ja fa 20 anys, el 1990.

Casa Amèrica Catalunya dedica dues jornades de la seva activitat cultural a l’urbanisme. Dimecres, 5, i dijous, 6 d’octubre, en sessions que comencen a les vuit del vespre sota l’epígraf comú d’‘Espacio Capital’, l’auditori de la nostra seu aplega un grup d’experts, arquitectes i urbanistes dedicats a analitzar la realitat de metròpolis como Buenos Aires, Mèxic D. F., Santiago de Xile, Bogotà i Caracas. El Bicentenari de les Independències resulta una bona excusa per repassar la situació d’aquestes ciutats americanes.

Tanquem la conferència de premsa amb Antonio Skármeta a Casa Amèrica Catalunya a propòsit d’Un padre de película concentrats en dos aspectes rellevants de l’actualitat de l’escriptor xilè gens vinculats amb la seva nova novel·la. D’una banda, l’estrena a Los Ángeles de l’òpera Il Postino, basada en el seu formidable èxit El Cartero de Neruda, publicada ja fa 25 anys amb el títol original de Paciència Ardent mentre residia exiliat a Alemanya. El protagonista, ni més ni menys, Plácido Domingo a la pell d’en Plàcido Domingo. Per altra, la confessió pública del seu procés com a creador literari.

El xilè Antonio Skármeta és un enorme escriptor, reconegut al món sencer, i un seductor del mateix nivell en la distància curta, segons va quedar certificat a la roda de premsa celebrada a Casa Amèrica Catalunya per a la presentació de la seva darrera novel·la, “Un padre de película”, publicada per Planeta. Davant dels periodistes, Skármeta descobrí els secrets de la seva creació amb un domini de l’escenari i del que desitjava sentir la crítica que hagués servit per un seminari de la venda per persuasió i convicció mitjançant el talent ben entès... No va sortir a coll i bé, però gairebé. Al cap i a la fi, i aquest és el seu mèrit, des de “El Cartero de Neruda”, la bella peça traslladada a 30 llengües i el cinema amb la que va enamorar a mitja Humanitat i amb la que es va guanyar un afecte cap a ell que encara perdura.

El pròxim dimarts 5 d’octubre, en un esmorzar literari restringit als mitjans de comunicació, l'escriptor xilè Antonio Skármeta presentarà a Casa Amèrica Catalunya la seva última novel·la, “Un padre de película”, publicada per Editorial Planeta. Definida com “una bellíssima història sobre el feixuc treball de madurar”, “Un padre de película” està dividit en 25 breus capítols on Skármeta involucra el lector en el pas del temps, el poder del destí, la transició a la maduresa i l'assumpció de responsabilitats. Guanyador del Premi Planeta el 2003 amb “El baile de la Victoria” –novel·la que Fernando Trueba va dur al cinema–, Skármeta és un dels referents actuals de la literatura iberoamericana.

Continuació de l’entrevista realitzada amb el periodista i escriptor Jenaro Villamil, desplaçat a Barcelona per a participar a les jornades d’homenatge que Casa Amèrica Catalunya dedica al polifacètic intel·lectual mexicà Carlos Monsiváis, traspassat fa gairebé mig any i del que Villamil fou proper col·laborador i bon amic. Per a ell, “la seva figura encara es troba per descobrir a tota Llatinoamèrica. S’està rellegint la seva obra, se’l actualitza i el seu llegat continua essent plenament actual”. Jenaro, com a la primera part de la xerrada, realitza una perfecta radiografia de qui fou figura bàsica de la cultura popular mexicana, líder dels seus moviments progressistes sense tenir cap voluntat de ser-ho.