Casa America Catalunya

Des del 14 de gener  fins al 27 de març, Casa Amèrica Catalunya va allotjar l’exposició ‘Cuba Mía’, del fotògraf mexicà Rodrigo Moya. En el marc del 50 aniversari de l’enderrocament de la dictadura de Batista pels guerrillers liderats per Fidel Castro i Ernesto ‘Che’ Guevara, ‘Cuba mía’ proposa, a través d’un conjunt de més de 80 fotografies captades al 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb què el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució. La mostra també inclou una dotzena de fotografies del Che Guevara captades al seu despatx com a ministre de les Indústries, entre elles l’anomenada ‘Che melancòlic’, que va ser extensament utilitzada en actes polítics i de solidaritat. “Amb la seva contundent presència, ‘Cuba Mía’ reforça la restauració d’un passat cubà, que va ser real i va ser retratat. Un temps que roman i ens mira”, va assenyalar a l’estrena Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya i comissària de l’exposició juntament amb el fotògraf català Claudi Carreras.

Després de cinc anys d'investigacions i altres dos de redacció del text, Pierre Kalfon (a la imatge), periodista, escriptor i diplomàtic francès, va publicar al 1997 “Che. Ernesto Guevara, una llegenda del nostre segle”, una de les biografies més prestigioses sobre un dels personatges més carismàtics i idolatrats del segle XX. Kalfon ha actualitzat les seves indagacions sobre el Che, que han quedat reflectides en una reedició actualitzada del seu llibre publicada enguany. A l’auditori de Casa Amèrica Catalunya, ple a vessar al gener, Kalfon va advertir que “la història del Che està encara inacabada” i es va preguntar en veu alta si Ernesto Guevara va ser abandonat a Bolívia, on l'octubre de 1967 l 'Exèrcit d'aquell país el va assassinar “en contra del parer de la CIA, que volia capturar-lo per exhibir-lo com un monstre”, puntualitzà Kalfon. “El Che va tenir la ‘sort' de morir jove i amb una glòria que avui encara perdura”, va assenyalar l'expert a l’inici de la seva intervenció, titulada “Che Guevara: de Sierra Maestra al Mausoleu de Santa Clara”.

38 anys enrera, el Govern de Salvador Allende es va comprometre a dur a terme a Xile un paquet de 40 mesures, com ara la creació d'un Tren Popular de la Cultura. La promesa es va materialitzar el 16 de febrer de 1971, quan un grup de 52 artistes, creadors i músics iniciava una excitant i inoblidable aventura que duraria un mes. A bord d'aquell tren, van acostar la cultura als llocs més recòndits d'un país amb 8.000 quilòmetres longitudinals. Lectures literàries, obres de teatre i de dansa i actuacions musicals van materialitzar la il·lusió col·lectiva generada pel mandat d’Allende. “El tren i els seus passatgers eren portadors d 'una meravella compromesa amb el seu poble”, va dir en una sessió de record a Casa Amèrica Catalunya la periodista i escriptora Virginia Vidal, una dels integrants del Tren a l’igual que Eulogio Dávalos, compositor i guitarrista; Nano Acevedo, cantautor; Pedro Villagra, actor, i Edmundo Herrera, escriptor. Tots ells, al costat d'Enrique San Martín, responsable de Cultura del Ministeri d 'Educació de Xile al 1971 i Pierre Kalfon, corresponsal de Le Monde a Santiago de Chile durant el govern Allende, es trobaren a la nostra seu per recordar aquella iniciativa.

“Documentant la terra”, la mostra de films mediambientals que fins divendres 18 tindrà lloc a Casa Amèrica Catalunya, continua l’emissió de pel·lícules per tal de conscienciar i sensibilitzar els espectadors sobre la necessitat de fer front als desastres ecològics que l’èsser humà provoca contra la natura i els èssers humans a Amèrica Llatina.

El film “Los ojos cerrados de América Latina”, del realitzador argentí Miguel Mirra, ha inaugurat la mostra de documentals mediambientals “Documentant la terra”, que té lloc a Casa Amèrica Catalunya fins aquest divendres 18 de desembre. A “Los ojos cerrados de América Latina”, Mirra aborda el saqueig i la contaminació que la regió ha patit durant els últims anys. Així, el documental, que s’ha estrenat a Europa a Casa Amèrica Catalunya, tracta temàtiques tan diverses com la mineria a cel obert, la soja, els monocultius i la depredació de sòls i els boscos, o el model d’explotació que les multinacionals desenvolupen a Llatinoamèrica.

Guillermo Mencho “Negro” Germano, germà gran de Gustavo Germano, autor de l’exposició fotogràfica “Ausencias”, va morir el proppassat dimecres a l’Argentina després de patir una llarga malaltia. Col·laborador imprescindible de Casa Amèrica Catalunya, gràcies a Guillermo, “Ausencias” va ser exposada a Entre Ríos i en altres llocs de l’Argentina. La mostra, un homenatge a les víctimes de la dictadura militar (1976-1983), va aconseguir convertir-se en una de les més grans fites de la història de la Fundació Casa Amèrica Catalunya.

Casa Amèrica Catalunya presenta el dilluns, 14 de desembre, el documental “The Illusion”, premiat a l’última edició del Festival de Cinema de Berlín (‘La Berlinale’), a la seva secció de curtmetratges. “La il·lusió”, amb una durada de 24 minuts, és l'òpera prima de la jove cineasta cubana Susana Barriga, de 27 anys, curulla d’elogis a Alemanya gràcies a aquesta creació, que ultrapassa els límits culturals per entrar en els sociològics, el retrat familiar i la tensió política generada per la situació viscuda al país caribeny en el decurs de les darreres dècades.

En el marc del I Festival de Cinema de Drets Humans de Santa Coloma de Gramenet, i amb l’impuls de Casa Amèrica Catalunya i l’ASOPXI (Associació de Suport a les Organitzacions Popular Xilenes) s’ha fet entrega del IX Premi Joan Alsina al prestigiós advocat argentí, resident a Espanya, Carlos Slepoy, per la seva llarga trajectòria en defensa dels drets humans. El guardonat no ha pogut assistir a l’acte, però en un parlament virtual ha agraït l’entrega del premi i la importància de que “els genocides siguin perseguits en qualsevol temps i lloc”. El també advocat argentí Raúl Castro (a la imatge) ha recollit el premi citant a Slepoy: “La defensa dels drets humans són una obra col·lectiva que es defensa en conjunt i solidàriament”. El Premi Joan Alsina és una creació del reconegut escultor argenti Rego Curten (www.regocurten.com), qui des del primer moment es va prestar a col·laborar amb aquest reconeixement dels defensors dels drets humans.Decalaració d'agraïment de Carlos Slepoy, IX Premi Joan Alsina:http://www.youtube.com/watch?v=6W-8UllDA30

Al marge dels grans eixos d’actuació de la diplomàcia espanyola al front de la Unió Europea (UE) en el decurs de l’imminent semestre de presidència, que començarà amb l’any 2010, Juan Pablo de Laiglesia, secretari d’Estat per a Iberoamérica, va aprofitar la conferència pronunciada a Casa Amèrica Catalunya per esmicolar els punts de vista davant situacions concretes del continent i fixar el focus en circumstàncies i països. Així, de Laiglesia, davant d’un auditori liderat per bona part del cos consolar acreditat a Barcelona, va centrar la seva atenció en els roents exemples d’Hondures, l’eix bolivarià –capitanejat per la Veneçuela d’Hugo Chávez-, i Cuba.  (A la imatge, Juan Pablo de Laiglesia durant la seva intervenció a Casa Amèrica Catalunya)

“Amèrica Llatina és un soci natural d’Europa per múltiples raons”, segons Juan Pablo de Laiglesia. El secretari d’Estat per a Iberoamèrica del govern espanyol ha pronunciat la conferència “Situació a l’Amèrica Llatina i reptes de futur: una visió des de la presidència espanyola de la Unió Europea”, a la seu de Casa Amèrica Catalunya davant d’una nombrosa representació del cos consolar dels països llatinoamericans amb seu a Barcelona. A l’esmentada conferència ha dibuixat de manera clara les línies mestres del que serà el full de ruta dissenyat per la secretaria d’Estat. En paraules de Laiglesia, “l’objectiu principal del govern espanyol consisteix en que la nostra imminent presidència de la Unió Europea (UE) serveixi per a donar un impuls substancial a les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina. Venim d’un període un xic confós, en el que l’atenció s’ha centrat en altres zones geogràfiques i altres prioritats, del tipus crisi econòmica. Cerquem un salt qualitatiu i treballarem per trobar-lo en quatre nivells”.