Casa America Catalunya

D'on procedeix la violència tan extrema que està devastant a Mèxic? L'escriptor Sergio González Rodríguez (en la imatge) busca respostes en el seu últim llibre, “El hombre sin cabeza”, que va presentar tot just començar abril a Casa Amèrica Catalunya acompanyat per l'editor Jorge Herralde i l'adjunta a direcció de l'entitat, Marta Nin. “Avui Mèxic és l'arquitectura del subterrani. Però és possible tirar endavant. Espero que el lector trobi en aquest llibre zones d'esperança”, va dir González. En “El hombre sin cabeza”, l'autor de “Huesos en el desierto” –amb el qual va destapar els assassinats sistemàtics de dones a Ciutat Juárez– aborda l'augment de les decapitacions que duen a terme els sicaris del narcotràfic. “Revertir la situació actual portarà una generació. Si no comencem a solucionar-lo ja, Mèxic no té futur”, va afirmar Sergio Rodríguez, partidari de legalitzar les drogues per “acabar amb el negoci” d'uns narcotraficants amb “carta de llibertat”.

El cicle “Música i literatura” de Casa Amèrica Catalunya va tenir la millor arrencada: l'auditori de l'entitat ple a vessar per gaudir d'una llampant i divertida conferència de l'escriptor colombià Daniel Samper Pizano, que va abordar les arrels de joglar del ‘vallenato’ i l'íntima relació d'aquest estil musical amb “Cien años de soledad”, l'obra cimera de Gabriel García Márquez. “Avui el ‘vallenato’ és la música colombiana per excel·lència, l'ambaixadora nacional i la més escoltada arreu del país”, assenyalà l'expert, que va salpebrar la seva intervenció amb l'audició d'extractes de destacades peces del gènere. “Cien años de soledad”és un ‘vallenato’ de 360 pàgines, el cant d'un joglar que va des de l'inici del món fins als propis temps de García Márquez”, va afirmar.

El periodista Carlos Fernando Chamorro, guardonat amb el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica, va valorar la distinció com un “gest de solidaritat” amb el periodisme independent de Nicaragua. En un comentari inclòs a l’inici del seu programa televisiu “Esta Noche” –el més influent del país–, Chamorro va voler compartir el Premi amb tota l’audiència “perquè com hem dit sempre, la llibertat d'expressió no és patrimoni de nosaltres els periodistes, sinó que es tracta d'un dret constitucional dels ciutadans”.

Amb la inauguració de l’exposició fotogràfica “Wifredo García: Peculiares obsesiones” i la celebració, el 20 de febrer, de la jornada “Política: encreuament d’influències Catalunya – Carib” es va iniciar a Santiago de los Caballeros (República Dominicana) “La petjada catalana al Carib”. Es tractà d’un programa d’activitats culturals impulsat per Casa Amèrica Catalunya, l’Institut Ramon Llull i el dominicà Centro Leon Jimenes que manifestava la intensa i dilatada etapa que els catalans van dur a terme a República Dominicana, Puerto Rico i Cuba entre els segles XVIII i XX.  

Els cinemes Verdi de Barcelona van ser escenari de la presentació i primera projecció de la pel·lícula ‘Un instante preciso’, el documental de 95 minuts de durada on el director de cinema català Manuel Huerga retrata al cantautor uruguaià Jorge Drexler “a l’escenari, però també al carrer”. Rodat en blanc i negre, “Un instante preciso” va ser gravat a finals de 2007, durant els set concerts que Drexler va dur a terme a Catalunya en el marc de la gira anomenada ‘Cara B’. La pel·lícula és producte d’un acord de col·laboració de la productora Ovideo, Casa Amèrica Catalunya, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i TV3.  “Com no l’he fet jo, puc dir que és molt bo”, va definir Drexler. “Ha estat un intercanvi d’afectes”, va correspondre  Huerga. “Un instante preciso” també es va projectar al mes de març a Casa Amèrica Catalunya.

Des del 14 de gener  fins al 27 de març, Casa Amèrica Catalunya va allotjar l’exposició ‘Cuba Mía’, del fotògraf mexicà Rodrigo Moya. En el marc del 50 aniversari de l’enderrocament de la dictadura de Batista pels guerrillers liderats per Fidel Castro i Ernesto ‘Che’ Guevara, ‘Cuba mía’ proposa, a través d’un conjunt de més de 80 fotografies captades al 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb què el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució. La mostra també inclou una dotzena de fotografies del Che Guevara captades al seu despatx com a ministre de les Indústries, entre elles l’anomenada ‘Che melancòlic’, que va ser extensament utilitzada en actes polítics i de solidaritat. “Amb la seva contundent presència, ‘Cuba Mía’ reforça la restauració d’un passat cubà, que va ser real i va ser retratat. Un temps que roman i ens mira”, va assenyalar a l’estrena Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya i comissària de l’exposició juntament amb el fotògraf català Claudi Carreras.

Després de cinc anys d'investigacions i altres dos de redacció del text, Pierre Kalfon (a la imatge), periodista, escriptor i diplomàtic francès, va publicar al 1997 “Che. Ernesto Guevara, una llegenda del nostre segle”, una de les biografies més prestigioses sobre un dels personatges més carismàtics i idolatrats del segle XX. Kalfon ha actualitzat les seves indagacions sobre el Che, que han quedat reflectides en una reedició actualitzada del seu llibre publicada enguany. A l’auditori de Casa Amèrica Catalunya, ple a vessar al gener, Kalfon va advertir que “la història del Che està encara inacabada” i es va preguntar en veu alta si Ernesto Guevara va ser abandonat a Bolívia, on l'octubre de 1967 l 'Exèrcit d'aquell país el va assassinar “en contra del parer de la CIA, que volia capturar-lo per exhibir-lo com un monstre”, puntualitzà Kalfon. “El Che va tenir la ‘sort' de morir jove i amb una glòria que avui encara perdura”, va assenyalar l'expert a l’inici de la seva intervenció, titulada “Che Guevara: de Sierra Maestra al Mausoleu de Santa Clara”.

38 anys enrera, el Govern de Salvador Allende es va comprometre a dur a terme a Xile un paquet de 40 mesures, com ara la creació d'un Tren Popular de la Cultura. La promesa es va materialitzar el 16 de febrer de 1971, quan un grup de 52 artistes, creadors i músics iniciava una excitant i inoblidable aventura que duraria un mes. A bord d'aquell tren, van acostar la cultura als llocs més recòndits d'un país amb 8.000 quilòmetres longitudinals. Lectures literàries, obres de teatre i de dansa i actuacions musicals van materialitzar la il·lusió col·lectiva generada pel mandat d’Allende. “El tren i els seus passatgers eren portadors d 'una meravella compromesa amb el seu poble”, va dir en una sessió de record a Casa Amèrica Catalunya la periodista i escriptora Virginia Vidal, una dels integrants del Tren a l’igual que Eulogio Dávalos, compositor i guitarrista; Nano Acevedo, cantautor; Pedro Villagra, actor, i Edmundo Herrera, escriptor. Tots ells, al costat d'Enrique San Martín, responsable de Cultura del Ministeri d 'Educació de Xile al 1971 i Pierre Kalfon, corresponsal de Le Monde a Santiago de Chile durant el govern Allende, es trobaren a la nostra seu per recordar aquella iniciativa.

“Documentant la terra”, la mostra de films mediambientals que fins divendres 18 tindrà lloc a Casa Amèrica Catalunya, continua l’emissió de pel·lícules per tal de conscienciar i sensibilitzar els espectadors sobre la necessitat de fer front als desastres ecològics que l’èsser humà provoca contra la natura i els èssers humans a Amèrica Llatina.

El film “Los ojos cerrados de América Latina”, del realitzador argentí Miguel Mirra, ha inaugurat la mostra de documentals mediambientals “Documentant la terra”, que té lloc a Casa Amèrica Catalunya fins aquest divendres 18 de desembre. A “Los ojos cerrados de América Latina”, Mirra aborda el saqueig i la contaminació que la regió ha patit durant els últims anys. Així, el documental, que s’ha estrenat a Europa a Casa Amèrica Catalunya, tracta temàtiques tan diverses com la mineria a cel obert, la soja, els monocultius i la depredació de sòls i els boscos, o el model d’explotació que les multinacionals desenvolupen a Llatinoamèrica.