Casa America Catalunya

 El 28 d’abril es va inaugurar a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau”, que repassa la trajectòria vital, intel·lectual, combatent i política de Carlos Pizarro Leongómez, Comandant General del Movimento 19 de Abril, M-19, la guerrilla colombiana que va deposar les armes per lluitar des de l'arena política per la justícia social. Al 1990, a l’edat de 38 anys, quan era candidat a la presidència de Colòmbia, Pizarro va morir en rebre quinze impactes de bala d'un sicari dels paramilitars.

El secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, és un dels “cirurgians” dels grans canvis socials experimentats a la capital del departament colombià d'Antioquia. Després de visitar Casa Amèrica Catalunya, Gil va parlar en una interessant entrevista de les intervencions culturals i educatives impulsades des de fa gairebé cinc anys pels mandats municipals de Sergio Fajardo i Alonso Salazar i que han actuat de motor en la transformació de la ciutat, anys enrere paradigma de la violència i el narcotràfic. “El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble”, assenyalà Felipe Gil, que afegia: “Un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls”.

Els films “Tierra roja” (Paraguai) i “Migrar o Morir” (Mèxic) posen punt i final a la mostra d’audiovisuals mediambientals “Documentant la terra”, que durant quatre dies s’han projectat a Casa Amèrica Catalunya. De retruc, aquests documentals també tanquen la programació de l’entitat durant el 2009 . En els  pròxims dies, aquest web reproduirà una àmplia selecció de informacions amb les activitats impulsades i organitzades per Casa Amèrica Catalunya durant un any d’intensa feina en l’àmbit de la cooperació cultural al desenvolupament amb Llatinoamèrica.

D'on procedeix la violència tan extrema que està devastant a Mèxic? L'escriptor Sergio González Rodríguez (en la imatge) busca respostes en el seu últim llibre, “El hombre sin cabeza”, que va presentar tot just començar abril a Casa Amèrica Catalunya acompanyat per l'editor Jorge Herralde i l'adjunta a direcció de l'entitat, Marta Nin. “Avui Mèxic és l'arquitectura del subterrani. Però és possible tirar endavant. Espero que el lector trobi en aquest llibre zones d'esperança”, va dir González. En “El hombre sin cabeza”, l'autor de “Huesos en el desierto” –amb el qual va destapar els assassinats sistemàtics de dones a Ciutat Juárez– aborda l'augment de les decapitacions que duen a terme els sicaris del narcotràfic. “Revertir la situació actual portarà una generació. Si no comencem a solucionar-lo ja, Mèxic no té futur”, va afirmar Sergio Rodríguez, partidari de legalitzar les drogues per “acabar amb el negoci” d'uns narcotraficants amb “carta de llibertat”.

El cicle “Música i literatura” de Casa Amèrica Catalunya va tenir la millor arrencada: l'auditori de l'entitat ple a vessar per gaudir d'una llampant i divertida conferència de l'escriptor colombià Daniel Samper Pizano, que va abordar les arrels de joglar del ‘vallenato’ i l'íntima relació d'aquest estil musical amb “Cien años de soledad”, l'obra cimera de Gabriel García Márquez. “Avui el ‘vallenato’ és la música colombiana per excel·lència, l'ambaixadora nacional i la més escoltada arreu del país”, assenyalà l'expert, que va salpebrar la seva intervenció amb l'audició d'extractes de destacades peces del gènere. “Cien años de soledad”és un ‘vallenato’ de 360 pàgines, el cant d'un joglar que va des de l'inici del món fins als propis temps de García Márquez”, va afirmar.

El periodista Carlos Fernando Chamorro, guardonat amb el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica, va valorar la distinció com un “gest de solidaritat” amb el periodisme independent de Nicaragua. En un comentari inclòs a l’inici del seu programa televisiu “Esta Noche” –el més influent del país–, Chamorro va voler compartir el Premi amb tota l’audiència “perquè com hem dit sempre, la llibertat d'expressió no és patrimoni de nosaltres els periodistes, sinó que es tracta d'un dret constitucional dels ciutadans”.

Amb la inauguració de l’exposició fotogràfica “Wifredo García: Peculiares obsesiones” i la celebració, el 20 de febrer, de la jornada “Política: encreuament d’influències Catalunya – Carib” es va iniciar a Santiago de los Caballeros (República Dominicana) “La petjada catalana al Carib”. Es tractà d’un programa d’activitats culturals impulsat per Casa Amèrica Catalunya, l’Institut Ramon Llull i el dominicà Centro Leon Jimenes que manifestava la intensa i dilatada etapa que els catalans van dur a terme a República Dominicana, Puerto Rico i Cuba entre els segles XVIII i XX.  

Els cinemes Verdi de Barcelona van ser escenari de la presentació i primera projecció de la pel·lícula ‘Un instante preciso’, el documental de 95 minuts de durada on el director de cinema català Manuel Huerga retrata al cantautor uruguaià Jorge Drexler “a l’escenari, però també al carrer”. Rodat en blanc i negre, “Un instante preciso” va ser gravat a finals de 2007, durant els set concerts que Drexler va dur a terme a Catalunya en el marc de la gira anomenada ‘Cara B’. La pel·lícula és producte d’un acord de col·laboració de la productora Ovideo, Casa Amèrica Catalunya, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i TV3.  “Com no l’he fet jo, puc dir que és molt bo”, va definir Drexler. “Ha estat un intercanvi d’afectes”, va correspondre  Huerga. “Un instante preciso” també es va projectar al mes de març a Casa Amèrica Catalunya.

Des del 14 de gener  fins al 27 de març, Casa Amèrica Catalunya va allotjar l’exposició ‘Cuba Mía’, del fotògraf mexicà Rodrigo Moya. En el marc del 50 aniversari de l’enderrocament de la dictadura de Batista pels guerrillers liderats per Fidel Castro i Ernesto ‘Che’ Guevara, ‘Cuba mía’ proposa, a través d’un conjunt de més de 80 fotografies captades al 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb què el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució. La mostra també inclou una dotzena de fotografies del Che Guevara captades al seu despatx com a ministre de les Indústries, entre elles l’anomenada ‘Che melancòlic’, que va ser extensament utilitzada en actes polítics i de solidaritat. “Amb la seva contundent presència, ‘Cuba Mía’ reforça la restauració d’un passat cubà, que va ser real i va ser retratat. Un temps que roman i ens mira”, va assenyalar a l’estrena Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya i comissària de l’exposició juntament amb el fotògraf català Claudi Carreras.

Després de cinc anys d'investigacions i altres dos de redacció del text, Pierre Kalfon (a la imatge), periodista, escriptor i diplomàtic francès, va publicar al 1997 “Che. Ernesto Guevara, una llegenda del nostre segle”, una de les biografies més prestigioses sobre un dels personatges més carismàtics i idolatrats del segle XX. Kalfon ha actualitzat les seves indagacions sobre el Che, que han quedat reflectides en una reedició actualitzada del seu llibre publicada enguany. A l’auditori de Casa Amèrica Catalunya, ple a vessar al gener, Kalfon va advertir que “la història del Che està encara inacabada” i es va preguntar en veu alta si Ernesto Guevara va ser abandonat a Bolívia, on l'octubre de 1967 l 'Exèrcit d'aquell país el va assassinar “en contra del parer de la CIA, que volia capturar-lo per exhibir-lo com un monstre”, puntualitzà Kalfon. “El Che va tenir la ‘sort' de morir jove i amb una glòria que avui encara perdura”, va assenyalar l'expert a l’inici de la seva intervenció, titulada “Che Guevara: de Sierra Maestra al Mausoleu de Santa Clara”.