Casa America Catalunya

Amb motiu de la recent celebració de la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre d'Humberto Solás, el director de cinema espanyol Benito Zambrano ha visitat Casa Amèrica Catalunya. En la següent entrevista, el premiat artífex de pel·lícules tan prestigioses com “Solas” o “Habana blues” aborda el moment actual del cinema llatinoamericà, marcat per la necessitat de rendibilitzar al màxim els seus escassos recursos. Una realitat que Zambrano, format en la cubana Escola de Cinema de San Antonio de los Baños, coneix prou bé. “Aquest cinema és una finestra al món, a la vida i a la diversitat i caldria protegir-lo”, sosté Zambrano qui està treballant en el seu proper projecte, l'adaptació de la novel·la de Dulce Chacón “La voz dormida”, sobre la vida de les dones a les presons de l'Espanya del dictador Franco.

Nova jornada en el calendari de la Setmana de l’Humor Llatinoamericà organitzada per Casa Amèrica Catalunya. Després dels dos èxits anteriors viscuts al Teatreneu, canvi d’escenari i temps per a la reflexió. La humorista peruana Fabiola Arteaga ha desvetllat al públic aplegat a la seu de la institució com va descobrir la seva vocació, mentre el periodista i escriptor colombià Daniel Samper, ha definit aquest imprescindible ofici, bàsic per al bon ànim de la Humanitat.

L'escriptor veneçolà Ednodio Quintero ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el llibre de relats “Combates” (Editorial Candaya), recopilació dels seus contes escrits entre els anys 1995 i 2000. Quintero, un dels autors de més gran prestigi al seu país, ha definit “Combates” com “l'enfrontament del ser amb la vida i els seus esdeveniments” i ha protagonitzat, per a goig del públic que ha omplert l'auditori de Casa Amèrica Catalunya, una delirant conversa amb l'escriptor i periodista català Enrique Vila-Matas, que ha acompanyat al seu amic en aquesta presentació. “El plaer d'escriure no es pot comparar amb res”, ha subratllat Quintero, que ha citat a Julio Cortázar com una de les seves grans referències. “Quintero és un dels grans cultivadors del conte”, ha assenyalat Paco Robles, d'Editorial Candaya, qui ha afegit: “Ell i Vila-Matas són d'aquests escriptors que amb la literatura canvien la vida de les persones”.

Malgrat una molesta grip que ha minvat les seves facultats i alguns problemes de so, l'uruguaià Leo Maslíah ha respost a l'expectativa creada amb la seva actuació a un Teatreneu ple de públic, en el marc de la 2a Setmana de l'Humor Llatinoamericà de Casa Amèrica Catalunya. Amagat darrere d'un piano elèctric i les seves corresponents partitures, en un escenari marcat per una sobrietat extrema, Maslíah ha traslladat a l'audiència part del seu univers artístic on la vida en parella, l'ego del compositor musical contemporani, la Caputxeta Vermella o l'home que es desperta escarabat protagonista de “La metamorfosi” de Kafka, per citar uns exemples, no s’escapen de la seva sarcàstica interpretació musical. Maslíah ha actuat acompanyat de Lucía Gatti, excel·lent en el violoncel i els seus registres vocals i captivadora amb la seva discreta però encisadora presència escènica.

La 2a Setmana d’Humor Llatinoamericà ha arrencat amb un acte d’homenatge a l’històric grup argentí d’humor Les Luthiers, fundat l’any 1967 per Gerardo Masana. Durant l’acte s’han mostrat extractes del documental que el fill del fundador del grup, el periodista i escriptor Sebastián Masana, que ha conduït la sessió, està preparant sobre el grup argentí. Un dels seus membres, Daniel Rabinovich, ha destacat que, de sempre, Les Luthiers van ser com la seva família: “Van ser com uns tiets per a mi”, ha dit. L’escriptor i periodista colombià Daniel Samper, autor del llibre “Les Luthiers de la L a la S”, també ha participat en una vetllada marcada per l’humor i la ironia característics d’un dels grups humorístics més representatius d’Amèrica Llatina.

Que l'actor i humorista galaico-català Pepe Rubianes era una persona molt estimada a Barcelona i que el llegat de la seva obra ha deixat un profund impacte en la societat catalana ha tornat a quedar de manifest a l'acte d'homenatge a la seva figura impulsat per Casa Amèrica Catalunya. Així, desenes d'admiradors de Rubianes han abarrotat el vestíbul de l'entitat on ha quedat instal·lat l ‘altar de morts’ dedicat a la seva persona. La instal·lació, erigida segons aquest costum mexicà d'arrels pre-hispàniques, conté, a més de les clàssiques calaveres de sucre i el tequila, objectes personals de Rubianes com ara una armilla, un bastó de la tribu africana dels massai o el seu inseparable paquet de tabac negre. Embargada per l'emoció, Carmen Rubianes, germana de l'actor mort el passat mes de març, ha dit que l'altar li ha agradat ‘moltíssim’ i ha agraït la nombrosa presència de públic en aquest acte.

Sergio Benvenuto, director del Festival del Cinema Pobre d'Humberto Solás; Belkis Vega, cineasta cubana, i Benito Zambrano, director de cinema espanyol format en l'Escola de Cinema de San Antonio de los Baños de l’illa caribenya, han tancat amb brillantor, en un col·loqui moderat per Marta Nin, adjunta a direcció de Casa Amèrica Catalunya, la tercera edició a Catalunya del certamen que anualment té lloc a la localitat de Gibara. En un to distès, han abordat la complexa i intensa relació entre Cuba i el setè art. “El cinema és un dels millors referents de Cuba”, ha proclamat Benvenuto, secundat per Belkis Vega: “els cubans som molt cinèfils”, ha afirmat la documentalista. “Per al comptador d'històries, Cuba és un país meravellós, on cada dia són diferents i passa alguna cosa”, ha manifestat Benito Zambrano, artífex de pel·lícules tan aclamades com “Solas” o “Havana Blues”. (A la imatge, d'esquerra a dreta, Zambrano, Nin i Benvenuto durant el debat celebrat a Casa Amèrica Catalunya)

Sergio Benvenuto, director del Festival del Cinema Pobre d’Humberto Solás (Cuba), ha subratllat la importància de la complicitat de l’audiència per a la consolidació i desenvolupament del cinema alternatiu al comercial.  “La clau del cinema humil rau en l’educació cultural del públic”, ha dit Benvenuto en el transcurs d’una taula rodona sobre la salut dels petits festivals de cinema i les sinèrgies que s’estableixen entre aquests certamens. En aquest debat també han intervingut Claudia Pino, directora del Festival Internacional de Lebu (Xile) i Xavier Garcia Puerto, director del Festival REC (Tarragona). Com a colofó d’aquesta intensa jornada de la tercera edició a Catalunya del Festival del Cinema Pobre d’Humberto Solás, més de 200 persones ham omplert de gom a gom el Harlem Jazz Club de Barcelona per seguir l’actuació del raper cubà Kumar. 

L’humorista equatorià Carlos Michelena ha adduït “circumstàncies alienes a la seva voluntat i de força major” a l’hora de comunicar la seva impossible intervenció en la 2a Setmana de l’Humor Llatinoamericà.  Davant d’aquesta situació del tot inesperada, Casa Amèrica Catalunya ha tractat, sense èxit, de reprendre el contacte amb Carlos Michelena per tal d’interessar-se pels motius que justifiquen la seva decisió i, si així fos possible, posar tots els mitjans al seu abast per tal de fer finalment viable la seva presència en la convocatòria que s’inicia aquest dilluns, 2 de novembre, i que es perllongarà fins el següent divendres, dia 6. D’altra banda, s’ha exhaurit la reserva d’entrades per al concert que, en el marc d’aquest esdeveniment, l’uruguaià Leo Maslíah (a la imatge) oferirà el pròxim dimarts 3 de novembre al Teatreneu.

Del 2 al 6 de novembre, la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya (c/ Còrsega, 299. Barcelona) i el Teatreneu (c/ Terol, 26. Barcelona) acolliran les activitats de la 2a Setmana de l’Humor Llatinoamericà, amb intervencions d’alguns dels humoristes més representatius de l’Amèrica Llatina, com ara l’integrant de ‘Les Luthiers’  Daniel Rabinovich o l’artista multidisciplinar uruguaià Leo Maslíah. Col·loquis i actuacions conformen l’espina dorsal d’un esdeveniment que també servirà per retre homenatge a Pepe Rubianes. En col·laboració amb Consorte Conglomerado Cultural, s’instal·larà a la seu de Casa Amèrica Catalunya un altar de morts dedicat a la figura de l’actor desaparegut. L’altar de morts és una de les tradicions d’origen prehispànic amb més vigència a Mèxic.