Casa America Catalunya

Casa Amèrica Catalunya ha albergat una sessió dedicada a la leishmaniosi, una malaltia “oblidada” de gran incidència a Amèrica Llatina on es calcula que unes 300.000 persones la contrauen cada any. Aquesta malaltia cutània i/o muco-cutània està causada per la picada de la mosca de la sorra, que inocula un paràsit que produeix úlceres i mutila la cara. “La leishmaniosi és l'única malaltia tropical sense un programa específic d'actuació. Ara estem en condicions de donar el salt per combatre aquesta malaltia a gran escala”, ha afirmat Jorge Alvar, cap del programa de Leishmaniosi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Al seu costat han intervingut Jenaro Talens, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Ginebra, i Enrique del Olmo, vocal assessor de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), qui ha destacat que “la cooperació espanyola és la primera donant en la lluita contra la leishmaniosi”. Previ a aquest debat, moderat pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, s'ha projectat el documental “El segell de la selva”, un contundent testimoni de l'impacte de la leishmaniosi al Perú.

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, i en homenatge als 25 anys de la mort de l’escriptor argentí Julio Cortázar, la Fundació Casa Amèrica Catalunya ha celebrat per segon any consecutiu, al Pavelló del Palau de Pedralbes de Barcelona, un Banquet de Literatura Llatinoamericana. En aquesta ocasió, aquest esdeveniment literari amb tocs gastronòmics ha tingut un accent marcadament argentí. Els tangos de Sandra Rehder i el seu quartet han amenitzat la vetllada, durant la qual també s’ha presentat el darrer títol de KM 13.774, el segell editorial de la Fundació, dedicat precisament a aquest gènere musical. Signat pel periodista Xavier Febrés, el “Diccionario del tango en Cataluña” recull per ordre alfabètic els noms dels protagonistes que, al llarg de la història, han fet de Barcelona “la tercera pàtria del tango”.

L’actor peruà Fabrizio Aguilar va debutar darrera la càmera amb la realització del film “Paloma de Papel” (2003), que explica la història d’un nen de 10 anys víctima de la violència del grup armat Sendero Luminoso a la dècada dels 80 als Andes peruans. Amb aquesta pel·lícula s’ha iniciat el cicle “Guerrillavision” que, organitzat per Casa Amèrica Catalunya, cada dilluns, fins al mes de juliol, projectarà diferents visions de les guerrilles llatinoamericanes a través del cinema. Dennis Perinango, un dels responsables de la Mostra de Cine Peruà Una Mirada al Sur, que promou la cinematografia i la cultura peruana a Barcelona, ha presentat aquesta sessió inicial. Les següents sessions de “Guerrillavision” se centraran en els casos de Colòmbia i Nicaragua, tot enriquint i completant la programació de Casa Amèrica Catalunya que en les pròximes setmanes abordarà diverses realitats d’aquests països.

Segona part de la conversa mantinguda a Casa Amèrica Catalunya amb el Secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, que aprofundeix en els principals i immediats reptes que té per davant la ciutat. Gil cita la pobresa, la convivència i l'economia. I als joves i a la primera infància com a principals destinataris de les renovades polítiques municipals amb les quals es pretén consolidar i progressar en la radical transformació registrada a la capital d'Antiòquia. “Volem mostrar als joves que el model no és el “murri” o “dolent” del barri sinó el jove que estudia, que destaca, que va a la Universitat”. I afegeix en al·lusió a les zones de l'urbs on està repuntant la violència associada al narcotràfic: “És clar que hi arribarà la policia, però no volem que tot sigui control i repressió perquè immediatament també arribaran les oportunitats”.

Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han qualificat de “històrica” la sentència del Tribunal Suprem del Perú que condemna a l'expresident d'aquest país, Alberto Fujimori, a 25 anys de presó com a “autor intel·lectual” de les matances de Barrios Alts, al 1991, i La Cantuta, un any després, comeses per un esquadró de l'exèrcit conegut com el grup ‘Colina’, el balanç del qual és de 25 persones mortes, i del segrest d'un empresari i el periodista Gustavo Gorriti. María McFarland, experta en Amèrica Llatina de Human Rights Watch, ha afirmat que "el tribunal peruà ha demostrat al món que ni els excaps d'estat poden aconseguir que els seus delictes romanin en la impunitat". Per als entesos, la decisió té repercussions més enllà de les fronteres peruanes, al tractar-se de la primera ocasió que un exmandatari constitucional llatinoamericà és jutjat, i condemnat, per crims de lesa humanitat al seu propi país. "Por primer cop la justícia peruana ha estat a l’alçada", ha comentat Gisella Ortiz, germana d’una víctima de la Cantuta.

El Secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, és un dels “cirurgians” dels grans canvis socials experimentats a la capital del departament colombià d'Antioquia. Després de visitar Casa Amèrica Catalunya, Gil parla de les intervencions culturals i educatives impulsades des de fa gairebé 5 anys pels mandats municipals de Sergio Fajardo primer i Alonso Salazar després i que han actuat de motor en la transformació de la ciutat, anys endarrere paradigma de la violència i el narcotràfic. “El 80% dels nens de Medellín estudien en centres públics que estaven deteriorats, amb mestres poc estimulats, en unes condicions mínimes, en un amuntegament increïble”, assenyala Felipe Gil, que afegeix: “Un nen amb oportunitats educatives, que acaba els estudis, mira la vida amb uns altres ulls”.

L'escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi ha ofert un recital a Casa Amèrica Catalunya basat principalment en el seu últim poemari, “Play Station”, pel qual el novembre de 2008 va obtenir el prestigiós Premi Internacional de Poesia Loewe, convertint-se així en la primer dona guardonada en les 21 edicions d'aquest certamen. El públic ha omplert l'auditori de la Fundació al complet per gaudir del recital de Peri Rossi qui, a més de “Play Station” i altres poemes de les seves obres “Poesía Reunida” (2005) i “Habitación de hotel” (XI Premi de Poesia Torrevieja 2006), ha obsequiat l'audiència amb alguns textos inèdits.

D'on procedeix la violència tan extrema que està devastant a Mèxic? L'escriptor Sergio González Rodríguez busca respostes en el seu últim llibre, “El hombre sin cabeza”, que ha presentat a Casa Amèrica Catalunya acompanyat per l'editor Jorge Herralde i l'adjunta a direcció de l'entitat, Marta Nin. “Avui Mèxic és l'arquitectura del subterrani. Però és possible tirar endavant. Espero que el lector trobi en aquest llibre zones d'esperança”, ha dit. En “El hombre sin cabeza”, l'autor de “Huesos en el desierto” –amb el qual va destapar els assassinats sistemàtics de dones a Ciutat Juárez– aborda l'auge de les decapitacions que duen a terme els sicaris del narcotràfic. “Revertir la situació actual portarà una generació. Si no comencem a solucionar-lo ja, Mèxic no té futur”, ha afirmat Sergio Rodríguez, partidari de legalitzar les drogues per “acabar amb el negoci” d'uns narcotraficants amb “carta de llibertat”.

El periodista Carlos Fernando Chamorro, guardonat amb el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica, ha valorat la distinció com un “gest de solidaritat” amb el periodisme independent de Nicaragua. En un comentari inclòs a l’inici del seu programa televisiu “Esta Noche” –el més influent del país– Chamorro ha volgut compartir el Premi amb tota l’audiència “perquè com hem dit sempre, la llibertat d'expressió no és patrimoni de nosaltres els periodistes, sinó que es tracta d'un dret constitucional dels ciutadans”.  Carlos Fernando Chamorro ha rebut el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica aquest 5 de maig a Barcelona. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha presidit l’acte en el decurs del qual Fernando Krahn, il·lustrador xilè col·laborador del diari català “la Vanguardia”, ha lliurat a Chamorro una litografia creada expressament per a l’ocasió.  

El cicle “Música i literatura” de Casa Amèrica Catalunya no ha pogut tenir millor arrencada: l'Auditori de l'entitat ple fins a la bandera per gaudir d'una vibrant i divertida conferència de l'escriptor colombià Daniel Samper Pizano que ha abordat les arrels juglaresques del vallenato i l'íntima relació d'aquest estil musical amb “Cien años de soledad”, l'obra cimera de Gabriel García Márquez. “Avui el vallenato és la música colombiana per excel·lència, l'ambaixadora nacional i la més escoltada arreu del país”, ha assenyalat l'expert, que ha intercalat la seva intervenció amb l'audició d'extractes de destacades peces del gènere. “'Cien años de soledad' és un vallenato de 360 pàgines, el cant d'un joglar que va des de l'inici del món fins als propis temps de García Márquez”, ha afirmat.