Casa America Catalunya

S’ha inaugurat al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida l’exposició fotogràfica “Vaya Valla”, una mostra produïda per Casa Amèrica Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. “Vaya Valla” és un viatge per la Cuba revolucionària a través de les seves tanques publicitàries que, en aquest país on no hi ha publicitat comercial, estan reservades exclusivament per difondre consignes polítiques.

El periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro ha estat guardonat amb el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica. Aquesta distinció l’atorga anualment la Fundació Casa Amèrica Catalunya coincidint amb la celebració, cada 3 de maig, del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. El Premi pretén reconèixer la tasca d'aquells mitjans de comunicació o col·lectius i professionals que es distingeixen per l'exercici del periodisme orientat a la defensa de les llibertats d'expressió i opinió en l'àmbit geogràfic de la comunitat iberoamericana de nacions. 

L’exposició “Ausencias”, del fotògraf argentí Gustavo Germano i produïda per Casa Amèrica Catalunya, continua el seu recorregut internacional des que va ser presentada a la seu de la Fundació, l’octubre de 2007. Ahir es va inaugurar al Casal de Cultura Can Ricart de Sant Feliu de Llobregat, amb la presència de l’alcalde del municipi, Juan Antonio Vázquez; la regidora de Cultura, Lourdes Borrell, i el director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria. L’autor, Gustavo Germano, es troba a l’Argentina on, coincidint amb la commemoració del 33 aniversari del cop d’Estat al país, la mostra es va inaugurar el passat dilluns, 23 de març, al Museu de la Memòria de Rosario. A Ginebra, al Museu Internacional de la Creu Roja, en el marc de l’exposició fotogràfica col·lectiva “Stigmates”, també es pot trobar una selecció dels catorze casos que presenta “Ausencias” sobre detinguts i desapareguts durant la dictadura militar argentina (1976-1983). (A la imatge, muntatge de "Stigmates" a Suïssa)

S’ha celebrat la segona i última sessió de “Versos como armas”, un original acostament a l’exposició “Cuba Mía”, del fotògraf mexicà Rodrigo Moya, que encara es pot veure a Casa Amèrica Catalunya fins al divendres, 27 de març. Sis rapsodes han guiat el públic assistent per aquesta exposició al ritme de poemes escollits d’autors com Mario Benedetti, Pablo Neruda, Nicolás Guillén o José Martí, entre d’altres. Els poemes han estat seleccionats per les seves referències als temes reflectits a l’exposició: el treball, l'educació, l'oci o el fervor polític de la Cuba revolucionària de l’any 1964.

Els responsables de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya han presentat en roda de premsa a Casa Amèrica Catalunya els continguts de la 15a edició, que se celebrarà del 27 de març al 4 d’abril a diferents espais de la ciutat de Lleida. Per primer cop, l’emblemàtica Mostra de Lleida passa a ser “de Catalunya”, en un clar reconeixement per part de les institucions que es tracta d’un esdeveniment d’interès nacional. En aquest sentit, Juan Ferrer i Osvaldo Francia, director de la Mostra i president del Centre Llatinoamericà de Lleida respectivament, han manifestat la seva satisfacció i la seva voluntat, si no de reafirmar-se –“portem 15 anys reafirmant-nos”, ha dit Ferrer–, sí “d’aconseguir un espai segur i estable a nivell català i espanyol” en el panorama de festivals audiovisuals.

Nombrós públic s'ha congregat a l'auditori de Casa Amèrica Catalunya per assistir a la projecció de “Un instante preciso”, la pel·lícula del director català Manuel Huerga sobre l'última gira per diverses ciutats de les rodalies de Barcelona del cantautor uruguaià Jorge Drexler. El propi Huerga ha presentat el film assenyalant que es tracta de “una foto polièdrica en blanc i negre d'un músic en estat de gràcia, en plena creativitat”. Per la seva part, Soraya Rodríguez, secretària d'estat de Cooperació Internacional, ha afirmat que Jorge Drexler és una persona molt compromesa amb les ONG que lluiten contra l'exclusió i la pobresa a l’Amèrica Llatina i ha subratllat que “Un instante preciso” s'ha fet per contribuir en aquesta tasca. La pel·lícula de Manuel Huerga és fruit de la col·laboració entre la productora Ovideo, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), Casa América, TV3 i Casa Amèrica Catalunya i a la seva projecció en aquesta entitat també han acudit el seu president, Ignasi Cardelús, el seu director general, Antoni Traveria, i el director de Cooperació de l'Ajuntament de Barcelona, Manel Vila.

Davant de l'actual conjuntura d'ocupació que es viu a nivell mundial, els convocants de "Un dia sense immigrants a Europa" han decidit reorientar l'interès que aquesta iniciativa ha suscitat cap a una campanya impactant, que pretén, de la mateixa manera, cridar l'atenció sobre els efectes nocius del racisme i la xenofòbia. La iniciativa, titulada "Tots som immigrants, posa't el braçalet", consisteix en que cada divendres, a partir del pròxim equinocci de primavera (20 de març, una jornada abans del Dia Internacional contra el Racisme), els immigrants i persones sensibles al tema migratori utilitzin un braçalet identificatiu (a la imatge) amb un símbol de la Immigració obra de l’artista argentí resident a Barcelona ‘El Tomi’.

L'escriptor i intel·lectual cubà Rafael Rojas ha presentat en el transcurs d'un esmorzar literari celebrat a Casa Amèrica Catalunya el seu últim llibre, “El estante vacío” (Editorial Anagrama). Es tracta d'una lúcida prospecció del que es llegeix i no es llegeix a Cuba i de les relacions entre literatura i política a la Cuba revolucionària i postsoviètica, a més d 'un recorregut crític per la literatura de l'exili no publicada a l'illa. “Cal trencar la ‘lògica aduanal' que impedeix que el doble mercat literari cubà es relacioni”, sosté Rojas en al·lusió a la no publicació a l'illa dels autors exiliats i a l'absència d'escriptors cubans residents en les editorials iberoamericanes. En aquest sentit, Rojas s'ha proclamat partidari de mesures persuasives que permetin avançar en l'obertura del sistema cubà, on l'estat controla en exclusiva l'edició i distribució de la producció literària. “L'agressivitat atrinxera més a un règim, les restriccions del qual en la circulació del coneixement remeten a la Inquisició”, ha afirmat.

Els escriptors cubans a l'exili Rafael Rojas i Maria Elena Cruz Varela han compartit taula amb l'escriptor Senel Paz, resident a l'illa, per conversar sobre el futur de la literatura cubana amb el també escriptor cubà a l'exili, Jorge Ferrer, com a moderador. Els gestos de respecte mutu i els agraïments a Casa Amèrica Catalunya, organitzadora de les jornades “Cuba: claus de futur”, per brindar aquesta oportunitat, han estat la nota dominant de la clausura d'aquest monogràfic que s'ha dut a terme durant tota la setmana i que ha abordat temes com l'economia o els drets civils a Cuba amb intel·lectuals i experts de dins i fora de l'illa. L'assagista cubà a l'exili Iván de la Nuez, prenent la paraula en el torn de debat amb el públic, ha celebrat aquesta reunió sense precedents a Casa Amèrica Catalunya declarant que “la cultura pot fer el que la política no és capaç de fer”.

La segona de les taules rodones de les jornades “Cuba, claus de futur” de Casa Amèrica Catalunya ha ofert un interessant debat sobre el model econòmic de l'illa. Si bé l'economista Cristina Xalma, autora del llibre “Cuba, ¿hacia dónde?”, ha destacat algunes de les mesures adoptades recentment pel govern cubà encaminades a millorar els nivells d'ingressos dels habitants de l'illa, Francesc Bayo, investigador de la Fundació CIDOB, i Pedro Pablo Álvarez, president del Consell Unitari de Treballadors Cubans i expres de consciència, han coincidit a reclamar un model econòmic i polític que permeti les aspiracions de progrés individual en un marc de llibertats. “Els problemes de Cuba no són econòmics, cal alliberar les seves forces internes”, ha afirmat Álvarez.