Casa America Catalunya

Des del 15 de desembre de 2008, està oberta la convocatòria de beques de l’AECID per a estudiants estrangers i espanyols, per a l’estiu 2009 i el curs acadèmic 2009-2010. Consulteu les bases de la convocatòria a www.becasmae.es.

Un any més, s’ha celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el concert de Nadal que Casa Amèrica Catalunya ofereix a la ciutat. En aquesta ocasió, s’ha dedicat al centenari del naixement d’Atahualpa Yupanqui, reconegut músic de folklore argentí, pseudònim d’Héctor Roberto Chavero Aramburo. L’Orquestra de Cambra Iberoamericana de Catalunya, amb Pablo González Martínez a la direcció, juntament amb el guitarrista xilè Eulogio Dávalos i la formació Cono Sur, han interpretat magistralment un repertori de música iberoamericana amb composicions d’Eduard Toldrà, Astor Piazzolla, Carlos Maza o del mateix Yupanqui. Ignasi Cardelús, delegat de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona i president del Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, ha presentat el concert al que han assistit diversos cònsols de països llatinoamericans a Barcelona.

“El llibre “Vint històries de la Barcelona americana i una pregunta descarada” (Editorial Base) sorgeix de passejar per la ciutat amb el meu fill i comprovar la importància d’Amèrica en el seu urbanisme”. Així de senzilla i meravellosa és la gènesi del llibre que l’ escriptor i periodista Hèctor Oliva ha presentat, juntament amb l’editor Santi Sobrequés, en el transcurs d’un esmorzar literari celebrat a Casa Amèrica Catalunya. Amb un estil àgil i directe, aquest “llibre d’històries de la Barcelona relacionada amb el continent americà” ens permet descobrir l’estret vincle de la capital catalana amb Llatinoamèrica. Una relació sense el qual no existirien, per exemple, edificis i espais tan carismàtics com La Pedrera, el Park Güell o el Palau de la Virreina: “Són famosos i símbols de la ciutat, però la seva història és desconeguda”, assenyala Oliva.

Aquest 10 de desembre es compleixen 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans i dos de la mort del dictador xilè Augusto Pinochet. Coincidint amb aquesta efemèrides, Casa Amèrica Catalunya acull l'estrena del documental “La alegría de los otros: el 5-O visto desde lejos” (Xile-Espanya, 2008, 42'), de Carolina Espinoza, Ingrid Ormeño i Kika Valdés. Un treball audiovisual que reflexiona sobre aquell emblemàtic 5 d'octubre de 1988 quan el poble xilè, en referèndum, va frustrar les intencions de Pinochet de seguir en el poder. Després de 17 anys, Xile gaudeix d'una salut democràtica qüestionable tal i com apunten en la següent entrevista Carolina Espinoza i Kika Valdés, dos de les realitzadores d'aquesta radiografia del país llatinoamericà per xilens de l'exterior.

Del 10 de desembre a l’1 de març de 2009, el Centre Cultural d’Espanya a la ciutat brasilera de São Paulo és escenari de l’exposició Col·lectius Fotogràfics a Iberoamèrica, la tercera de les mostres que conformen Laberinto de Miradas, un recorregut per la fotografia documental a Iberoamèrica. Aquesta exposició, patrocinada per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i Casa Amèrica Catalunya, i comissariada pel fotògraf i professor universitari català Claudi Carreras, recull el treball de 83 fotògrafs –a nivell individual i com a col·lectiu– amb l'objectiu de “donar una dimensió global de l'estat actual de la fotografia documental a Llatinoamèrica”.

Finalitzat el termini de presentació de propostes a la convocatòria 2008-2009 d’ajuts per a projectes de cooperació cultural al desenvolupament de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, s’han rebut un total de seixanta projectes en les distintes categories establertes. Els projectes provenen de la pràctica totalitat dels països llatinoamericans. La resolució del concurs es farà pública en aquesta mateixa pàgina web el proper dilluns 2 de febrer de 2009. Un cop s’hagin donat a conèixer els projectes seleccionats, la Fundació Casa Amèrica Catalunya es posarà en contacte amb els responsables de les propostes per tal de materialitzar el lliurament de la quantitat econòmica  corresponent, d’acord amb el que estableixen les bases del concurs. (A la imatge, la Escuela Integral en Arte de Ciudad Bolívar, Bogotà, Colòmbia, projecte de la Fundación Imago que va ser un dels seleccionats a la passada convocatòria)

El filòsof Enrique Dussel, resident a Mèxic des de 1975, ha presentat a Casa Amèrica Catalunya les seves obres “Materiales para una política de la liberación” (Plaza y Valdés, 2007) y “Política de la liberación. Historia mundial y crítica” (Editorial Trotta, 2007), dos volums que desenvolupen la seva reconstrucció crítica de la història de la humanitat. Segons que ha explicat Antonino Infranca, filòsof i traductor de l'obra de Dussel a l'italià, la política de l'alliberament de Dussel és “una contranarració del sistema dominant que imposa una visió eurocèntrica de la història”. A partir de la refutació de certs “mites històrics” europeus com la invenció de la impremta o el descobriment d'Amèrica, Dussel reescriu una història universal més plural, amb actors deliberadament exclosos en la versió europea com ara la Xina o l'Amèrica precolombina. “Per primera vegada, al segle XXI, apareixerà una filosofia mundial”, ha declarat l'autor.

La darrera jornada a Barcelona del 5è Fòrum de les Llengües Ameríndies que organitza Casa Amèrica Catalunya al Pavelló del Palau de Pedralbes ha estat dedicada al guaraní, llengua convidada en la present edició del Fòrum. El cònsol general del Paraguai a Barcelona, Enrique Insfrán, ha presentat la sessió, en la que a més de la taula rodona també s’han projectat tres curtmentratges en guaraní. Un recital de poesia guaraní i quítxua a càrrec d’alguns dels escriptors convidats al Fòrum han posat fi a la vetllada, acompanyats per la virtuosa guitarrista paraguaiana Luz María Bobadilla.

“Atyguasu Hápe” és una expressió guaraní que es pot traduir com a “trobada al voltant del foc”. Amb aquest nom s’ha dut a terme el primer Fòrum Infantil de les Llengües Ameríndies al Pavelló del Palau de Pedralbes de Barcelona, en el marc de la 5a edició del Fòrum que des del 2002 organitza Casa Amèrica Catalunya. Tres grups d’alumnes de primària dels centres CEIP Farigola (Seva), CEIP Pompeu Fabra (Reus) i l’escola Bernat de Boïl (Barcelona) han conversat amb els escriptors Briceida Cuevas (Mèxic), Carmen Alosilla i Nonato Rufino Chuquimamani (Perú) i Lino Trinidad Sanabria (Paraguai) sobre les llengües maia, quítxua i guaraní i sobre les cultures on són parlades. Els alumnes han presentat a continuació els coneixements adquirits al llarg dels mesos sobre aquestes llengües ameríndies, per a finalment gaudir d’un concert del grup de ‘son’ tradicional mexicà, Tlalli.

El saló de lectura instal·lat al Pavelló del Palau de Pedralbes amb motiu de la celebració del 5è Fòrum de les Llengües Ameríndies llueix amb l’exhibició de llibres escrits en llengües indígenes com ara el quítxua, el guaraní o l’aimara. Entre els llibres exposats, es troben algunes traduccions de clàssics universals en guaraní, com ara “El petit príncep” o “Platero y yo”, o bé una versió de “El Quijote” en quítxua. La majoria de títols, però, són narracions i poesia en llengües ameríndies –molts d’ells signats pels escriptors i escriptores convidats al Fòrum– o bé manuals de gramàtica i diccionaris diversos. La Botiga del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona ha cedit algunes peces per a l’ocasió, que decoren el saló de lectura juntament amb mapes lingüístics de l’Amèrica Llatina, habitualment exposats al Centre de Documentació de Casa Amèrica Catalunya.