Casa America Catalunya

Casa Amèrica Catalunya va acollir la presentació del projecte de gestió del coneixement al voltant al disseny, materialitzat en la pàgina web interactiva: www.disenoiberoamericano.com. L'acte va anar a càrrec del seu director, el dissenyador colombià Henry Naranjo, qui després va donar pas a una taula rodona conformada per especialistes del disseny d'àmplia trajectòria acadèmica i professional. Entre ells, els dissenyadors argentins Norberto Chaves i Ricardo Rousselot i el dissenyador català Joan Costa. Tots ells amb experiència a Espanya, Iberoamèrica i altres països del món.

En col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i FORM - Arquitectura d’Investigació, Casa Amèrica Catalunya acull un seminari per a debatre la conservació i el futur de arquitectura social moderna  –cases unifamiliars, blocs residencials, edificis administratius o d’oci, construïts en el període entre 1950 i 1965. En concret, s’exposaran els casos de Catalunya, Brasil, Mèxic, l’Argentina i Xile, amb el triple objectiu d’analitzar el patrimoni arquitectònic modern d’aquests països, debatre els criteris per a la seva conservació i documentació, i extreure’n propostes aplicables avui dia en el disseny i construcció d’habitatge social. La Dra. Teresa Rovira, arquitecta i vicerectora de la UPC, ha presentat el seminari, que en la primera jornada ha estat dedicat al patrimoni modern català, amb ponències de Carles Martí (DOCOMOMO - Catalunya) i Josep Bosch Espelta (UPC).

El president colombià Álvaro Uribe ha emès un decret mitjançant el qual accepta l'excarceració de presos de les Forces Armades Revolucionàries (FARC) a canvi de l'alliberament dels 40 ostatges que el grup rebel manté segrestats, entre els quals es troba l'excandidata presidencial franc-colombiana, Ingrid Betancourt. El decret l’ha difós l'Alt Comissionat per a la Pau, Luis Carlos Restrepo, qui ha assenyalat que "els insurgents poden estar imputats o condemnats fins i tot per crims que no siguin susceptibles d'amnistia o indult".

Amb motiu del 32è aniversari de la darrera dictadura militar argentina, que va iniciar amb el cop d’Estat del 24 de març de 1976 i que fins al desembre de 1983 va causar 30.000 casos de persones “desaparegudes”, Casa Amèrica Catalunya ha programat diverses activitats per a commemorar aquesta efemèride. En primer lloc, s’ha projectat el documental “Madres” (2007), d’Eduardo Félix Walger, una pel·lícula que ens apropa al naixement del grup Madres de la Plaza de Mayo, a partir del record de 17 mares en la recerca dels seus fills i filles que el sistema repressiu de la Junta Militar va fer “desaparèixer”. D’altra banda, divendres 28 de març tindrà lloc una xerrada sobre l’encara vigent demanda de justícia contra els responsables d’aquests crims amb Raúl Castro, de la Plataforma Argentina contra la Impunidad; Graciela Daleo, supervivent del tristament famós centre de detenció Escuela de Mecánica de la Armada (ESMA); la documentalista Montserrat Armengou, i el director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria.

Segons informa l'agència de notícies argentina APF, per iniciativa de la senadora nacional Blanca Osuna, la Cambra Alta del Congrés argentí ha declarat d'interès la mostra “Ausencias”, del fotògraf d’Entre Ríos radicat a Barcelona, Gustavo Germano. Aquest projecte, produït per Casa Amèrica Catalunya, s'exhibeix fins al 28 de març al centre Cultural Recoleta (Buenos Aires) i continuarà la seva itinerància llatinoamericana al Museu de Belles Arts de Paraná, on s'inaugurarà pròximament, i a d’altres espais de Xile, l’Uruguai i el Paraguai. A continuació, reproduïm l'article aparegut a APF Digital sobre la declaració d'interès d'aquesta exposició, que ofereix una visió íntima i a la vegada corprenedora dels desapareguts de la dictadura militar argentina (1976-1983).

“eXile” és un projecte que neix de la col·laboració entre el polifacètic músic català Guillamino i el cantautor xilè Manuel García, un original intercanvi cultural entre Catalunya i Xile basat en la musicalització de poemes de Pere Quart i Pablo Neruda, i en la reinterpretació de clàssics de Víctor Jara, Silvio Rodríguez o Lluís Llach. Són textos i músiques que varen marcar una època i uns ideals a dos països sotmesos a les dictadures militars de Franco i Pinochet, i que es convertiren en veritables himnes a la llibertat, la justícia i l’esperança per a generacions futures. Ara són recuperats per aquests dos artistes a “eXile”, un espectacle que commemora els exilis forçats xilè i català a través de melodies que parlen de pèrdua i de sentiment d’estrangeria, però també de solidaritat i generositat entre pobles. El projecte “eXile” es va presentar a l’edició del 2007 del Mercat de Música Viva de Vic, i ha arribat a Casa Amèrica Catalunya en la seva versió acústica, en un ambient càlid i intimista.

El Centre Cultural Pablo de la Torriente Brau, de la Havana (Cuba), ha portat a Barcelona als trovadors cubans Ariel Díaz, Lázara Ribadavia y Rita del Prado a través del seu programa “A guitarra limpia”. Després de la seva participació al festival de la cançó “Barnasants”, Casa Amèrica Catalunya ha acollit l’excepcional actuació poètica i musical de Díaz, del Prado i Ribadavia, que presenten tres formes ben diferents d’interpretar la trova cubana actual. Aquest és un dels moviments musicals més importants de l’Amèrica Llatina que des de la seva aparició, a mitjans de segle XIX, no ha deixat d’evolucionar, incorporant el discurs polític i social a les seves cançons a partir de la dècada de 1960. Ariel Díaz, Lázara Ribadavia y Rita del Prado beuen d’aquesta tradició encarnada en figures com Silvio Rodríguez y Pablo Milanés, i la plasmen sobre l’escenari amb les seves cançons d’amor, nostàlgia i denúncia social.

Fins al 17 de juliol, Casa Amèrica Catalunya allotjarà una selecció d'obres de l'artista dominicana Yolanda Naranjo, qui ha desenvolupat la seva carrera entre la seva Santo Domingo natal, Nova York (EUA), San Juan (Puerto Rico) i Atenes (Grècia), on resideix en l'actualitat. L'exposició reuneix diverses creacions que, realitzades sobre diversos suports, tracten el tema de la violència –una constant en la seva trajectòria artística– i en concret, de manera clara i directa, la violència contra la dona.

L'actor uruguaià Jorge Esmoris ha aconseguit un èxit rotund amb la presentació de la seva última obra teatral a Montevideo: La Divina Comèdia Humana. L’obra es desenvolupa en un lloc indefinit, on un grup de nou personatges amb trastorns mentals comencen a recrear la realitat des de la seva pròpia òptica, generant-se situacions amb les quals resulta fàcil identificar-se.

Divendres passat al vespre, el jardí de l'Ateneu Barcelonès, contigu a La Rambla de Barcelona, va ser escenari de la cerimònia de clausura de les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena”, oficiada pel ‘yachak' kitukara Pilatuña Lincango, de la nació Quítxua de l'Equador, i ‘l’amawta akamani' Fernando Ergueta, de la tradició aymara dels Andes bolivians. Organitzades per Casa Amèrica Catalunya, les jornades “Xamanismes: centre de gravetat indígena” han tingut lloc de l'11 al 14 de març a la seu de la Fundació, amb tal èxit de públic que l'auditori ha quedat al complet en totes les sessions de debat de les jornades. Una dotzena d'especialistes de reconeguda trajectòria internacional de disciplines com ara l'antropologia, l’etnobotànica o la psicoteràpia, així com xamans indígenes i practicants contemporanis d'aquestes tècniques ancestrals, s'han reunit a Barcelona amb l'objectiu d'acostar aquesta realitat cultural al públic i compartir diferents visions sobre el paper del xaman en les comunitats indígenes o bé sobre les aplicacions contemporànies dels sabers i tècniques xamàniques.