Casa America Catalunya

El nou treball de la fotògrafa mexicana Vida Yovanovich, “Soledades Sonoras”, abandona la temàtica del seu anterior treball dedicat a la vellesa per mostrar a partir de 13 testimonis femenins, “la dona culpable que pateix per voler viure una mica”. Soledades sonoras es tradueix així en un món de l’abandó, la soletat i la compassió en el qual la impotència en què viuen a les presons les dones fotografiades és un sentiment compartit també per l’autora.

L’octubre de 1969, Joan Manuel Serrat va descobrir Llatinoamèrica. «Crec que ha estat el viatge més llarg. Va ser el primer i el més llarg», recorda. En efecte, estava programat que la gira fos de tres mesos i, al final, l’estada va allargar-se fins el mig any. De seguida va evidenciar-se una sintonia perfecta: les cançons del nou vingut van ser molt ben rebudes i aquest va conèixer «un lloc meravellós, una Amèrica molt engegada, on estaven passant moltes coses». El jove Serrat va voler aprofitar l’experiència. Ple d’entusiasme, va deixar-se endur per la curiositat de saber. El vincle emergent i avui immutable va sorgir de les inquietuds que conviden a buscar i aprendre.

Un total de 78 restes òssies pertanyents a 57 persones assassinades per paramilitars colombians són la principal troballa que la fiscalia, el departament Administratiu de Seguretat (DAS) i l’exèrcit han fet al municipi de Mapiripan, a 300 km. a l’est de la capital. L’operatiu va començar ahir al districte de La Cooperativa després que un antic comandant paramilitar, Manuel de Jesús, alias “El Pirata”, revelés a les autoritats la ubicació de les fosses. La revelació forma part d’un acord en el procés de desarmament entre el govern i les Atodefenses Unides de Colòmbia, una confederació que té l’objectiu d’agrupar tots els grups paramilitars existents al país.

Casa Amèrica Catalunya i les Biblioteques de Barcelona porten a terme un cicle sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. Les jornades comencen el pròxim 2 de maig en la Biblioteca de Nou Barris (Albert Einstein, 2-4). Les conferències intentaran aprofundir sobre la vida, l'obra, la trajectòria i l'entorn d'un dels referents culturals i intel•lectuals més importants del segle XX.

La Fira d'Abril de Barcelona acollirà per primer any una carpa llatinoamericana, “La Latina”. L'esdeveniment, que se celebra al Fòrum de Barcelona i comença avui 27 d'abril fins al 7 de maig, comptarà amb un estant del col•lectiu llatinoamericà en el que es donarà a conèixer la cultura llatina a les milers de persones que solen assistir cada any a la fira. La iniciativa ha nascut amb la intenció d'integrar les tres cultures presents: andalusa, catalana i llatina.

Casa Amèrica Catalunya ha acollit el seminari sobre arquitectura moderna a l’Amèrica Llatina, en el qual dos membres de la Universidad Nacional del Litoral d’Argentina han tractat la problemàtica de l’habitatge social al seu país en comparació amb la vivenda a Catalunya. Sota el títol “Habitatge social: una mirada comparada de la producció argentina i catalana (1930-1970). Solucions vigents”, els arquitectes argentins Paola Bagnera i Jerónimo Silva han parlat sobre diverses tipologies de vivenda social a l’Argentina i a Catalunya. Després de fer un repàs cronològic a la modernització de les construccions argentines, Bagnera ha conclós que la introducció de l’habitatge social es va esdevenir de forma paral•lela a la introducció del peronisme i que és justament per aquest motiu, que es conceptualitza la vivenda com a “responsabilitat de l’estat”.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, presideix avui, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, l’acte de lliurament del II Premi Iberoamericà Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió al diari argentí Página/12. El cantautor català Joan Manuel Serrat lliurarà el guardó a Ernesto Tiffenberg i Horacio Verbitsky (a la imatge), director i columnista de Página/12 respectivament. La distinció consisteix en la litografia “Ataduras”, creada expressament per a l’ocasió per l’il·lustrador Andrés Rábago, “El Roto”. En l’acte també intervindrà l’històric periodista català, Josep Pernau.

Veneçuela ha aconseguit reduïr la pobresa d’un 50% a un 31% entre els anys 1998 i 2006. Aquesta és, segons l’antropòleg etno historiador veneçolà Manuel Cabrera Alcalá, una mostra més de com les lleis veneçolanes s’adapten cada vegada més als objectius de l’Índex de Desenvolupament Humà del PNUD, que intenta xifrar el grau de nivell de vida digne dels habitants d’un país.

Amb aquesta mesura l'expresident argentí Carlos Menem va afavorir, el desembre de 1990, als dos ex jerarques de la dictadura, Rafael Videla i Eduardo Emilio Massera que van liderar el cop d'estat al 1976. Amb la resolució, tornen a tenir vigència les penes de reclusió perpètua, l'anomenada causa 13, amb la qual la Cambra Criminal Federal va condemnar als dos repressors a reclusió perpètua en la dècada dels 80. Informació de Clarín i El País. (A la imatge, reproducció parcial del mural "Inauguración", de l'artista Carlos Alonso, una alegoria de la dictadura militar soferta a l'Argentina)

Hebé de Bonafini, la presidenta de l'associació argentina Madres de Plaza de Mayo, ha denunciat durant la videoconferència mantinguda amb Casa Amèrica Catalunya que encara queda molta complicitat i privilegis en els judicis contra els militars argentins i que malgrat l'anul·lació de la impunitat de les lleis de punt final encara queda molt camí per fer. De Bonafini ha manifestat també que l'ingrés a la presó dels militars, no provocarà una reconciliació de les mares amb els enemics ja que aquests “han de morir com van viure, com assassins i torturadors”. Encara que actualment Mares de Plaza de Mayo han posat en marxa nombrosos projectes socials com una universitat o la construcció d'habitatges als barris, l’associació ha deixat el seguiment dels judicis en mans dels seus advocats, perquè tal com ha afirmat la seva presidenta, “nosaltres ja hem parlat massa”.