Casa America Catalunya

Quan semblava haver-se rescabalat dels escàndols de corrupció que tant havien soscavat la seva imatge, tornen els temps dolents per al president del Brasil, Lula da Silva, a escassos mesos de les eleccions presidencials. A la controvèrsia generada per la llei que privatitza 5 milions de quilòmetres quadrats de selva en el anomenat “Amazones legal” cal sumar les fortes crítiques contra la seva gestió per part de l'Església del país, que l'acusa haver convertit al Brasil en un “paradís financer”. Una polèmica de la qual no resta aliè el bisbe emèrit de Säo Félix do Araguaia, Pere Casaldàliga, al qual, d'aquí a uns dies, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall lliurarà -al cor del Mato Grosso, d'on el religiós no desitja moure's- el Premi Internacional Catalunya 2006. Casaldàliga mostra la seva decepció amb Lula en una entrevista publicada a El Periódico de Catalunya.

La V Trobada de Poesia, organitzada per la Fundación Duques de Soria i centrada en aquesta edició en la figura del poeta nicaragüenc Rubén Darío, ha reunit a personalitats de la categoria de l'escriptora i directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regàs; el propi director de l'esdeveniment, l'escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española, Pere Gimferrer, o l'Exsecretari d'Estat de Cultura, Luis Alberto de Cuenca, entre d'altres. Precisament, de Cuenca, -en la imatge escoltant Pere Gimferrer- va intervenir en la segona jornada de l'Encontre amb una dissertació titulada “Entre dos centenarios rubenianos”.

Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia (Brasil) vinculat a la teologia de l'alliberament, que durant la seva vida ha destacat pel seu activisme social en favor dels pobres, ha estat proclamat guanyador del XVIII Premi Internacional Catalunya. El president delegat del premi, Xavier Rubert de Ventós, ha assenyalat que Casaldàliga, nascut a Balsareny (Bages) fa 78 anys, ha rebut el premi "per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, especialment entre els indígenes i els sense terra".

Enguany es compleix un segle de l’ “any pont” entre les dues obres més significatives del poeta nicaragüenc Rubén Darío: “Cantos de vida y esperanza” (1905) i “El canto errante” (1907). Amb motiu d'aquesta efemèrides, la Fundación Duques de Soria, amb la col·laboració de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya, rememora la figura del llegendari poeta, periodista i diplomàtic en la V Trobada de Poesia que se celebra de dijous 1 al divendres 3 de març a Barcelona. En la inauguració de l'esdeveniment han participat, entre d'altres, el seu director, l'escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española, Pere Gimferrer; l’escriptora Vinyet Panyella, i l'escriptora i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya Rosa Regàs, que confessa ser una “apassionada” del “poeta més innovador que va revolucionar l'anquilosada poesia espanyola”. (A la imatge, Panyella, Gimferrer, Regàs i el director de l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, durant la inauguració de la trobada)

El Centro Argentino de Catalunya (CAC), amb el patrocini de l'Associació Patronat Istituto Nazionale Confederale di Assistenza (INCA), convida a tots els llatinoamericans d'origen italià i amics i amigues que vulguin sumar-se al Rostit de Carnaval que es realitzarà el diumenge 5 de Març de 2006, a les 14 hores, al Pati-Claustre del Districte de Nou Barris, a Barcelona. (Estació de metro de “Llucmajor” ; línia 4).

L’escriptora i directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regàs, i l’escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española, Pere Gimferrer, presentaran, el pròxim dimecres 1 de març, a les 19:30 hores, a l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI / Casa América Catalunya), la Cinquena Trobada de Poesia “Rubén Darío, entre dos centenarios: “Cantos de vida y esperanza” (1905) y “El canto errante” La conferència inaugural de la trobada anirà a càrrec de l’escriptora Vinyet Panyella, que dissertarà sobre “Rubén Darío i Santiago Rusiñol. Dos modernistes a la recerca de l’ideal”.

L’ Assemblea Constituient de Bolívia, que es convocarà en els propers mesos, és el principal repte que ha d’afrontar el Govern d’Evo Morales, el primer president indígena en la història d’aquest país andí. Es la principal i unànime conclusió dels ponents que han participat a les Primeres Jornades Americat XXI “Bolívia: la refundació d’un país. Els desafiaments d’una oportunitat històrica” i que, organitzades per l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya, s’han celebrat els dies 22 i 23 de febrer al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona. Altres qüestions que marcaran el futur d’Evo Morales a la presidència de Bolívia són, segons els experts, la descentralització, la nacionalització dels hidrocarburs i la gestió eficient de la administració.

L'escriptor i periodista Santiago Roncagliolo (Lima, 1975) ha estat declarat el dilluns 27 de febrer guanyador del premi Alfaguara de Novel·la, dotat amb 175.000 dòlars (148.000 euros), per l'obra “Abril Rojo”. Així ho ha anunciat la presidenta del jurat, Àngeles Mastretta, que ha assenyalat que han estat 510 els manuscrits rebuts, 141 d'ells procedents d'Espanya i 369 de l'Amèrica Llatina. Santiago Roncagliolo té previst pronunciar a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya la conferència “Un país de ficció: les classes socials en la literatura peruana”, en el marc del cicle “Cultura i autoritat a Llatinoamèrica” que s'inicia el pròxim 7 de març. Llevat de variacions posteriors, la cita amb Roncagliolo a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya és per al dimarts 28 de març a les 19:30 hores.

La projecció de la pel·lícula “Diarios de motocicleta”, prevista per al dimecres 1 de març en el marc de les sessions del cicle “Poder i conflicte a Amèrica Llatina: un anàlisi a través del cinema”, ha estat posposada al divendres 17 de març. La citada pel·lícula es projectarà a les 18:00 hores –horari habitual de les sessions del cicle de referència– a l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya.

La taula rodona que ha tancat les Jornades Americat XXI ha tingut com a protagonista la tasca de cooperació realitzada entre Catalunya i Bolívia, així com el marc legal en què es troben els immigrants que arriben a Espanya des de Bolívia a la recerca de treball. La inestabilitat generada després de la crisi del "corralito" i els atemptats de l'11-S en els dos màxims receptors d'aquest fluix migratori, Argentina i EE.UU, van provocar que molts treballadors optessin per buscar nous destins com Espanya. En l'actualitat, es calcula que la immigració boliviana és la més nombrosa d'Espanya, on cada dia arriba una mitjana de 600 persones del país andí. (A la imatge, María Teresa Ossío, Ambaixadora en funcions de Bolívia a Espanya, durant les jornades)