Casa America Catalunya

D’aquí a poques hores, una de les grans incògnites de la política llatinoamericana s’haurà esclarit i coneixerem el nom del vencedor de les eleccions generals bolivianes i, potser, el del futur president. I dic potser perquè només si un dels candidats obté la meitat més un dels vots en joc podrà autoproclamar-se president la mateixa nit de les eleccions. En cas contrari, cosa bastant probable, seran les aliances dels partits les que determinaran en qui recau la presidència. Avui el dilema es troba entre Evo Morales, convertit cada vegada més en un símbol de l’antiglobalització, i Tuto Quiroga, el gran valedor del neoliberalisme a Bolívia i l’home de les transnacionals i l’ambaixada nord-americana. De prop, però, les eleccions bolivianes es presenten carregades de matisos que cal analitzar detingudament...

Ha arribat l’hora de la veritat a Bolívia, país que diumenge es juga el futur en unes eleccions presidencials que tenen un clar favorit: el líder indigenista i candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Evo Morales. Però a només cinc punts de distància en les enquestes, el candidat conservador Jorge Tuto Morales pot disposar dels mecanismes adients per asfixiar l’acció d’un Morales president en tenir assegurats el Senat i les prefectures (territoris). A més, també compta amb el suport dels Estats Units. Del paper de la gran potència en aquests comicis en parla el periodista i antropòleg Josep Maria Deop en el darrer capítol de la seva extensa anàlisi sobre el context en què Bolívia afronta aquestes històriques eleccions.

Deixeble i continuador de l'obra filosòfica d'Ortega y Gasset, el filòsof i escriptor espanyol Julián Marías ha mort a Madrid el 15 de desembre 2005. Autor de seixanta llibres, Marías havia manifestat els últims anys la seva decepció perquè la filosofia s'hagués abandonat i afirmava que “els filòsofs som quatre gats sense cap importància social”. La idea de l'autenticitat era una de les pautes del seu pensament filosòfic, juntament amb el desenvolupament i ampliació de la "raó vital" d'Ortega y Gasset.

A només tres dies de les eleccions, a Bolívia s'afegeix ara un nou protagonista que romania en silenci des de fa dues dècades. L'Exèrcit mostra la seva desconfiança en la política boliviana demanant que el guanyador de la primera volta sigui investit president encara que només obtingui una majoria simple per així evitar disturbis. Amb aquesta proposta sortiria elegit Evo Morales, que en aquests moments supera a Quiroga en intenció de vot. En una entrevista concedida a La Vanguardia, Evo Morales afirma que si surt elegit president nacionalitzarà el gas natural i el petroli perquè és el poble qui ho reclama. A més promet legalitzar el cultiu del full de coca, un tema que l’enfronta a Estats Units. Josep Maria Deop, antropòleg i periodista expert en Bolivia, aborda avui en la seva anàlisi sobre les eleccions bolivianes des de la regió de Cochabamba el tema de la descentralització, clau per entendre la nova distribució del poder a Bolívia.

Avui, a les 20:00 hores, a l’Auditori Municipal de Lleida “Enric Granados”, l’Orquestra de Cambra Iberoamericana de Catalunya, efectuarà el seu primer concert fora de Barcelona des que va ser constituïda, fa gairebé un any, a finals de gener de 2005. Segons Pablo González, director de l’Orquestra, es tracta d’un esdeveniment molt important ja que “sempre havíem tingut la idea de dur a terme concerts fora de Barcelona”.

Des de la regió boliviana de Cochabamba, on s’hi troba, el periodista, antropòleg i expert en aquest país andí Josep Maria Deop segueix analitzant les claus de les eleccions d’aquest diumenge 18 de desembre. Avui aborda un aspecte essencial per entendre la gran importància d’aquesta cita electoral al país més pobre de Sudamèrica però que, paradoxalment, alberga uns recursos naturals de vital importància geoestratègica.

L’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI/Casa Amèrica Catalunya) i l’Observatorio de las Relaciones Unión Europea - América Latina (OBREAL) han acordat prorrogar fins el pròxim 23 de desembre el termini de presentació de sol·licituds per a les beques “Integració Regional i Relacions Econòmiques Internacionals”.

El proper 19 de desembre, Educació Sense Fronteres organitza a Barcelona la Taula Rodona: L'Educació en el Sud a l’ ICCI/ Casa Amèrica Catalunya. Sota el títol “Èxits i reptes de la cooperació internacional a Guatemala, El Salvador, República Dominicana i Perú” es debatrà l'estat actual de l'educació als països del Sud de l'Amèrica Llatina, les formes de cooperació internacional i els projectes per al desenvolupament. Els ponents que participaran a la taula rodona són María Ángeles Medina, de Guatemala; Líbia Arenal, de El Salvador; Jordi Borlán, del Perú; i Montserrat Bobés, de República Dominicana. Tots ells són coordinadors que Educació Sense Fronteres té sobre el terreny per analitzar de prop els problemes.

La Setmana Llatinoamericana de l'Art Independent (S.E.L.A.I) funciona com una plataforma que en l'actualitat compta amb 170 membres de diferents països de l'Amèrica Llatina interessats a buscar vincles culturals i artístics que els ajudin a trobar respostes alternatives als ordres imposats. Després de l'èxit de les jornades de l'any passat a Brasil, Mèxic i Argentina, els organitzadors han decidit ampliar el camp d'actuació i realitzar una Setmana Llatinoamericana de l'Art Independent a Barcelona, que durarà del 14 al 18 de desembre.

A cinc dies vista de la celebració de les eleccions presidencials a Bolívia, el candidat del MAS (Movimiento al Socialismo), Evo Morales, -a la imatge- encapçala les intencions de vot a les enquestes amb un 32,8% estimat dels sufragis. El seu gran rival, el conservador Jorge Tuto Quiroga, opté el 27,7%. Cinc punts de diferència que és justament la distància mínima entre els dos favorits que exigeix el tercer candidat en discòrdia, l’empresari Samuel Doria Medina, per donar suport al guanyador de diumenge, un extrem aquest que esdevé decisiu atès que a Bolívia no hi ha una segona volta entre els dos aspirants més votats. El periodista i antropòleg expert en la qüestió boliviana Josep Maria Deop analitza, des de la regió de Cochabamba, les claus d’aquesta renyida comtessa electoral.