Casa America Catalunya

Un grup d'alumnes de l'escola Camí del Mig de Mataró (Barcelona) ha sorprès Devetach obsequiant-li amb uns Pinotxos artesanals en correspondència amb la devoció que l'escriptora sent per aquest personatge. “Pinotxo va ser el primer llibre que em van llegir els meus pares”, ha dit emocionada Devetach, qui també ha compartit amb els seus joves lectors poemes i cançons.

Càlid i còmplice amb els seus interlocutors; sorneguer i, sobretot, humil, molt humil. Així s'ha mostrat un dels poetes més cèlebres dels nostres dies, l'argentí Juan Gelman, durant la multitudinària presentació a Casa Amèrica Catalunya del seu últim llibre de poesies “El emperrado corazón amora”. Ni els encesos elogis a la seva obra del poeta Antoni Marí –introductor de l'acte amb el periodista Oleguer Sarsanedas– han afectat un Gelman que ha demostrat desconèixer de forma absoluta què és l’ego. “Un no és molt conscient del que escriu. La prova és que després ho publica”, ha ironitzat. El premi Cervantes també ha advertit: “Estem en una època que vol uniformitzar l'espiritualitat i mutilar el camí dels nostres somnis. I això duu a solituds molt profundes”.

L’escriptor i poeta argentí Juan Gelman ha presentat a Casa Amèrica Catalunya la seva darrera publicació, “El emperrado corazón amora” (Tusquets editores). El periodista Oleguer Sarsanedas i el poeta Antoni Marí han introduït l'acte i conversat amb l'autor. Gelman està considerat un dels referents indiscutibles de la literatura en llengua castellana.

Segona part de la conversa amb l'escriptora mexicana Margo Glantz, premi FIL de Literatura 2010, que ha participat, a Casa Amèrica Catalunya, en la presentació d'aquest prestigiós guardó per primer cop a Barcelona. Després d'abordar la situació de violència que castiga a Mèxic, parlem amb Glantz de les seves dues grans passions, la literatura i l'ensenyament. “La literatura mediàtica ha alterat molt el panorama. L'abolició de les jerarquies és un problema molt seriós de la nostra època”, afirma en relació a l'auge dels “best sellers” i el progressiu ostracisme dels clàssics. Margo Glantz també alerta de com s'està utilitzant Internet.

L’exposició “Cent veus, un centenari” amb la qual Casa Amèrica Catalunya commemora el seu segle d’existència té com a columna vertebral les caricatures que el dibuixant argentí Rep ha fet de la selecció de personalitats que han intervingut en les activitats de l’entitat als darrers anys. Però hi ha un altre espai que està cridant l’atenció dels nombrosos visitants de l’exposició: el panell amb les paraules en català, castellà, portuguès i llengües indígenes que simbolitzen la feina que es fa des de Casa Amèrica Catalunya. Les paraules es recullen d’una maleta i es poden col·locar en aquest panell. L’altre dia (veure galeria d’imatges adjunta) els termes més reclamats van ser “migracions”, “compromís”, “solidaritat”, “llengües” i “xarxa”. “Cent veus, un centenari” es pot visitar a Casa Amèrica Catalunya (c/ Còrsega, 299. Barcelona) els dies laborables, de 10 a 14 i de 17 a 20 hores. Entrada lliure.

L’escriptora mexicana Margo Glantz ha participat en la presentació del Premi FIL per primera vegada a la ciutat comtal. En l’acte ha establert un diàleg amb el crític literari Juan Antoni Masoliver (tots dos són a la imatge adjunta), i hi han participat la coordinadora de la Càtedra Llatinoamericana “Julio Cortázar” de la Universitat de Guadalajara, Dulce María Zúñiga, i l’adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin.

La concessió del VI Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió al periodista Roger Rodríguez ha tingut un gran ressò a l’Amèrica Llatina i de forma especial a l’Uruguai, país natal del guardonat. Així, en una sessió del Parlament d'aquest país, el senador Daniel Martínez ha destacat que la distinció hagi recaigut en aquest periodista independent, de reconeguda trajectòria. Així mateix, el prestigiós pedagog Miguel Soler Roca també ha aplaudit la decisió del jurat subratllant que “Roger ocupa sense claudicacions un legítim lloc en la història del sempre inacabat combat en defensa dels Drets Humans”. Desenes de mitjans espanyols i llatinoamericans han informat sobre la concessió del Premi, la repercussió del qual ha estat significativa a Mèxic, un dels països del món més perillosos per als periodistes.

Reproduïm l’article del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, sobre la mort del Premi Cervantes de Literatura, l’argentí Ernesto Sabato, publicat a El Periódico de Catalunya. “El 20 de setembre de 1984, la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones va presentar al president Raúl Alfonsín el contundent informe Nunca Más, que contenia 50.000 fulls que documentaven la repressió més important de totes les exercides pels militars argentins entre el 1976 i el 1983. Ernesto Sabato va ser l’encarregat de presidir aquella primera Comissió de la Veritat que a partir de llavors serviria de model a més d’una trentena de països de tot el món...

El periodista uruguaià Roger Rodríguez ha rebut a Barcelona el VI Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica. El guardó, concedit anualment per l'entitat, reconeix a aquells professionals o mitjans llatinoamericans que destaquen per la seva tasca i trajectòria en l'exercici d'un periodisme veraç i compromès amb la defensa dels drets humans. Rodríguez pren el relleu dels anteriors premiats: Medios Para la Paz (Colòmbia); Página 12 (Argentina); Lydia Cacho (Mèxic); Carlos Fernando Chamorro (Nicaragua) i Diario Co Latino (El Salvador). “A l’Uruguai, ara que la impunitat comença a morir, les seves acaballes són perilloses”, assenyala en la següent entrevista Rodríguez, qui, per cert, està amenaçat per grups d'extrema dreta.

La Fundació Casa Amèrica Catalunya vol expressar públicament el seu pesar per la mort, als 93 anys d’edat, del poeta xilè Gonzalo Rojas. Guardonat amb el Premi Cervantes de Literatura al 2003 i el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana i el Nacional de Literatura de Xile al 1992, Rojas és considerat de forma gairebé unànime com un dels millors escriptors contemporanis en llengua castellana. Als darrers anys, el poeta havia mantingut una càlida relació de complicitat amb les activitats de Casa Amèrica Catalunya. Prova d’això és que no fa pas gaires setmanes, Gonzalo Rojas, malgrat el seu delicat estat de salut producte d’un infart cerebral sofert mesos enrere, va felicitar amb el seu puny i lletra el centenari de l’entitat amb aquestes paraules. “Als meus germans de Casa Amèrica Catalunya. Una abraçada des de Xile. Gonzalo Rojas i el meu cor”.  (A la imatge adjunta es veu el poeta amb el periòdic d'epoca que recrea el naixement al 1911 de la Casa de América de Barcelona).