Casa America Catalunya

Inspirats per la figura d’en Carlos Monsiváis, bona part del discurs central de la segona jornada de l’homenatge a la segona persona organitzat per  Casa Amèrica Catalunya quedà fixat en la necessitat de Mèxic, i el món per extensió, de crear escola per a que brollin els intel·lectuals públics capaços de liderar i ser punts de referència tal i com aconseguí ser-ho el periodista i escriptor desaparegut per al seu país d’origen des de la més estricta honestedat i independència. A aquesta tesi dedicaren el seu raonament tant Rafael ‘El Fisgón’ Barajas com Jenaro Villamil, dos entre els seus més pròxims amics i col·laboradors.

Segona jornada d’homenatge a Carlos Monsiváis a Casa Amèrica Catalunya amb protagonisme per dos dels seus més íntims col·laboradors, el caricaturista Rafael ‘El Fisgón’ Barajas i el periodista i escriptor Jenaro Villamil. Ells es centraren en el perfil del Monsiváis dedicat a liderar i dotar de contingut intel·lectual a tot tipus de causes justes. Com Juan Villoro, Jorge Herralde i Jordi Soler a la vigília, la seva lectura de tan magnífic i polièdric personatge, fonamental per a comprendre els darrers 50 anys de tan complex Mèxic, captivà als seguidors de Carlos aplegats a la nostra seu, un públic, a més, de les més variades edats, com els fascinava en vida allà en el mateix D. F.

“Què farem sense tu, Monsi?”, es preguntava Elena Poniatowska en el funeral per Carlos Monsiváis. Passats sis mesos des de la mort del polifacètic periodista mexicà, genial julivert a totes les salses culturals d’aquell país, en qualsevol moviment nascut en el decurs de l’últim mig segle des del ventre del progressisme, la resposta va semblar clara, prou diàfana per al públic que emplenà l’auditori de Casa Amèrica Catalunya. Allà, els seus bons amics Juan Villoro, Jorge Herralde i Jordi Soler, davant de tants i tants fervents seguidors, amb només veure’s junts, destil·laren amor i admiració a raig pel personatge. La resposta a Elena, un clam: Continuar estimant-lo.

El periodista i escriptor mexicà Jenaro Villamil, íntim col·laborador del traspassat Carlos Monsiváis, porta només 16 hores a Barcelona i ningú no ho diria. Ni mica de cansament. Serà l’entusiasme per entusiasme a l’Altar de Muertos que recorda al gran intel·lectual mexicà, serà la curiositat típica i tòpica del periodista, Villamil obre ben bé els ulls, no mostra cap rastre de jet-lag i defineix l’absent amb la precisió d’un forense a l’autòpsia. A més, es sent a casa. L’acompanyen amics com Villoro, El Fisgón, Jordi Soler i espera afectes comuns cap a Carlos, amb qui compartí la redacció d’aquella emblemàtica columna setmanal a La Jornada, “Por mi madre, bohemios”, durant deu anys, que tanta reflexió generà i tanta opinió generà enmig del progressisme mexicà. 

Els propers 4 i 5 de novembre, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch serà escenari del curs “Educació per al desenvolupament a Amèrica Llatina: Els reptes del nou mil·lenni”. Destacats experts en la matèria analitzaran els obstacles que persisteixen per al ple desenvolupament educatiu de la regió, malgrat els significatius avenços experimentats en els últims 20 anys. Aquest curs, dirigit per Xavier Bonal i Sarró, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, està patrocinat per Casa Amèrica Catalunya i el CIDOB. Informació i matrícula a www.cuimpb.cat.

“De presonera 3.023 a presidenta” article sobre Dilma Rouseff, presidenta electa del Brasil, d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, publicat en l’edición del dimarts 2 de novembre a “El Periódico de Catalunya”. El gran triomf de Dilma Rousseff al Brasil demostra que el president Luiz Inácio Lula da Silva la va encertar a l'elegir la seva hereva. La trajectòria política i el perfil públic de Dilma Rousseff es prestava a haver d'assumir el risc segur d'una campanya electoral plena de difamacions, molt agressiva i amb el joc brut de les calúmnies que ja va patir el mateix Lula en el seu primer intent frustrat per arribar a la presidència el 1989...

El reconegut caricaturista mexicà Rafael Barajas, “El Fisgón” ha estat ultimant aquest matí les il·lustracions que acompanyen l'Altar de Morts que enguany Casa Amèrica Catalunya dedica a la figura de l'escriptor mexicà Carlos Monsiváis, mort fa uns mesos. L'Altar de Morts, una tradició d'origen prehispànic molt arrelada a Mèxic, s'inaugurarà aquesta tarda, a les 19.30 hores, en un acte amb entrada lliure i aforament limitat i en què també hi intervindran els periodistes mexicans Jenaro Villamil i Juan Villoro i l'editor Jorge Herralde. L'homenatge a Monsiváis es completarà demà, també a Casa Amèrica Catalunya, amb una sessió sobre el perfil de Monsiváis i les seves constants reivindicacions de tipus social en un país tan convuls com el mexicà. L'Altar de Morts en homenatge a Monsiváis es podrà visitar a Casa Amèrica Catalunya fins el divendres 12 de novembre i en la seva instal·lació han col·laborat el Museu de l'Estanquillo de Mèxic i el Col·lectiu Consorte Conglomerado Cultural.

Adrián Biniez és el director de “Gigante”, la pel·lícula guardonada amb el Premi Casa Amèrica Catalunya del Festival del Cinema Pobre Humberto Solás que es podrà veure el diumenge 31 d’octubre a Tarragona (veure agenda). La particular història d'amor entre un guàrdia de seguretat i la dona de la neteja d'un supermercat de Montevideo és una pel·lícula “petita” –admet Biniez–, el que no li ha impedit recollir premis en diversos festivals com la prestigiosa Berlinale o ser estrenada en països en apariència tan llunyans culturalment com Rússia. “A l’Amèrica Llatina pensem que estem fent millor cinema que a Europa”, sosté Biniez en la següent entrevista.

Després d’una intensa setmana plena d’emocions, trobades, compromisos, entrevistes i el cim del concert – recital “Del amor” a L’Auditori, clos amb un èxit absolut, Juan Gelman s’acomiadarà de Barcelona avui, dijous, a 2/4 de 8 del vespre, a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya parlant de la seva passió i el seu ofici, la poesia, amb aquells que el vulguin escoltar i acompanyar. L’entrada és de franc i l’aforament, limitat.

Per als Quilapayún, les bones notícies no han vingut soles, sinó acumulades. Divendres per la tarda rebran a l’Ajuntament de Barcelona l’homenatge de la ciutat pels dos concerts històrics celebrats els dies 20 i 21 de setembre del 74, encara sota la dictadura franquista, que van marcar la memòria d’una generació de catalans i, també, la futura història d’aquell grup de joves xilens dedicats a la cançó reivindicativa. Hores abans, donaran una roda de premsa a la biblioteca Juan Marsé del districte Horta – Guinardó i confirmen ja una nova actuació al Palau de la Música Catalana prevista pel primer dia de febrer del 2011. Tot al mateix temps.