Casa America Catalunya

“No hi ha un discurs ni una mirada única sobre el procés històric de les independències llatinoamericanes. El passat es construeix permanentment”. Amb aquestes paraules, la historiadora veneçolana Inés Quintero ha sintetitzat el fil argumental que, de forma sòlida, ha caracteritzat la seva intervenció i la dels seus col·legues Rafael Rojas (Cuba) i Manuel Lucena (Espanya) en aquesta nova taula rodona de les jornades “Cròniques de Bicentenaris” de Casa Amèrica Catalunya. Un debat moderat per Gabriela Dalla Corte, doctora en Història per la Universitat de Barcelona, en què s'ha insistit a substituir els clixés i estereotips que han prevalgut en el discurs històric sobre aquest transcendental període per una visió científica i acadèmica del mateix. “Va ser una revolució amb un èxit rotund atès que les repúbliques fundades aleshores segueixen avui dia”, ha assenyalat Quintero.

Salutacions en llengües nadiues i remotes potser mai parlades a Barcelona, reflexions lliures fins fa poc temps prohibides o simplement reprimides. Ja ho saben: La Història la escriuen els guanyadors. Però en el debat de Casa Amèrica Catalunya Un nou punt de partida?, inclòs a les Cròniques del Bicentenari, aquest cop parlaren quatre experts en pobles indígenes i donaren la seva visió de la Independència que mai abastaren. Per a ells, el camí acaba de començar. (A la imatge, d’esquerra a dreta, els integrants de la taula, Fernando Nava, Alberto Velozo, el moderador Juan Carlos Rubio, Jaime Huenún i Rosalba Jiménez)

El debat sobre literatura i identitat llatinoamericana de les Jornades “Cròniques de Bicentenaris” de Casa Amèrica Catalunya ha omplert de públic l'auditori de l'entitat. Els mexicans Gonzalo Celorio i Cristina Rivera Garza –qui ha arribat amb la sessió iniciada, en un heroic esprint després de tres dies d'angoixa en aeroports de mig món per la cendra del volcà islandès–, la colombiana Consuelo Triviño i l'argentí José Pablo Feinmann han abordat el quid de la qüestió, des de múltiples angles, cosa que ha contribuït a la riquesa del debat. I per bé que com ha apuntat Celorio “és molt difícil saber quan arrenca la literatura nacional si hi comparteix idioma amb el de la metròpoli”, ha flotat en l'ambient la sensació de que l'impacte de la generació de l’anomenat ‘boom llatinoamericà’ ha estat, per a bé i per a mal, el de més gran calat en aquests 200 anys d'història. (A la imatge, d'esquerra a dreta, Triviño, Celorio, el moderador Juan Antonio Masoliver, Feinmann i Rivera Garza)

Nelson Garrido, artista i agitador cultural veneçolà, és l'artífex de l'espai “Bolívar ho aguanta tot”, integrat en l'exposició col·lectiva “Liberando el Libertador” que s'exhibeix a Casa Amèrica Catalunya a l’ampara de les commemoracions dels Bicentenaris de les independències llatinoamericanes. La mostra reflecteix el caràcter polièdric del personatge històric de Simón Bolívar, tradicionalment utilitzat per la dreta llatinoamericana i en els últims anys, símbol indiscutible dels nous moviments d'esquerra revolucionària que han sorgit al continent i de quals el president veneçolà Hugo Chávez n’és el màxim exponent. “Bolívar es deu regirar a la tomba”, diu al respecte Nelson Garrido en la següent entrevista.

L’auditori de Casa Amèrica Catalunya allotjà una nodrida representació del cos consular llatinoamericà a Barcelona, al mateix patronat de la seva Fundació, destacats artistes com Eugenio Dávalos, intel·lectuals participants en el programa de la setmana i nombrós públic en el decurs de l’excel·lent sessió inaugural de la setmana dedicada a les Cròniques de Bicentenaris, centrades en els 200 anys de Independència que celebren en el 2010 països com Argentina, Mèxic, Veneçuela, Colòmbia i Xile.  (A la imatge, d'esquerra a dreta, Nelson Garrido, Antoni Traveria, José Pablo Feinmann, Fernando García Casas i Marta Nin) 

Per sort, la setmana d’activitats culturals programada per Casa Amèrica Catalunya amb el títol Cròniques dels Bicentenaris no es tracta d’un esdeveniment esportiu de caire competitiu. De ser-ho, José Pablo Feinmann, el filòsof i escriptor argentí, hagués avorrit als seus competidors de bon començament fins a fer-los pensar en la retirada. Com va dir ell, de suplent d’Skármeta, va sortir al camp sense escalfar i quasi trenca el rècord mundial... Savi, irònic, enciclopèdic, únic, peculiar, il·lustrat, especial, irreverent, solt i uns quants adjectius admiratius més definirien els seus 25 minuts d’intervenció resumint 200 anys d’història llatinoamericana. O com sentencià Antoni Travería, el públic present gaudí d’un “Feinmann en estat pur”. 

400 persones ompliren a vessar l’Auditori del Conservatori del Liceu en el primer acte de les Jornades dels Bicentenaris de la Independència organitzades per Casa Amèrica Catalunya. L’esdeveniment, de caràcter gratuït, resultà un èxit complet, de formidable complicitat entre el públic i els artistes participants. Ja una hora i mitja abans de començar la sessió, just a migdia, algunes persones s’aproparen fins el fòrum del carrer Nou de la Rambla per no perdre’s l’ocasió d’escoltar la Coral Càrmina interpretant un eclèctic repertori de peces de la cultura llatinoamericana, tan ben triades com per agradar a l’heterogeni públic aplegat en aquesta ocasió. 

Més enllà de les línies mestres de la seva actuació present i futura, la conferència oferta per Paula Marcela Moreno Zapata, ministra de Cultura de Colòmbia, en Casa Amèrica Catalunya, va donar una segona part d’idèntic interès que pot ser resumida en un simple titular: Aquest serà un formidable estiu cultural al seu país. I l’excusa, per posar-ho així, es diu Bicentenari de la Independència. Al voltant de la commemoració, Moreno Zapata i el seu equip volen demostrar que “la cultura és el nexe que forma una nació”, sota el lema comú del 2010: “Construint memòria. Una història amb futur”.

El proper diumenge, 9 de maig, Casa Amèrica Catalunya encetarà el seu programa d’activitats dedicat als dos-cents anys de les independències d’alguns països llatinoamericans amb el “Concert del Bicentenari”, actuació que es celebrarà a l’Auditori del Conservatori del Liceu (C/ Nou de la Rambla, 88). Aquells desitgin assistir a aquest concert poden reservar les seves entrades de franc enviant un e-mail a l’adreça electrònica americat@americat.cat

Paula Marcela Moreno Zapata, ministra de Cultura del govern colombià presidit per Álvaro Uribe, oferí dimecres una àmplia conferència sobre les línies mestres que han guiat l’actuació del seu departament en els darrers tres anys, des que prengué possessió. Moreno Zapata, la primera ministra afrocolombiana de la història, representant de més del 20% de la població de la seva raça i amb només 32 anys, enlluernà l’auditori amb un discurs articulat, senzill i contundent, en el que exposà el seu principi d’acció: “La cultura és el que defineix una nació i és el seu punt de partida cap al futur”.