Casa America Catalunya

Casa Amèrica Catalunya i el Consolat d’Haití a Barcelona, que representa el seu Cònsol Marc-Antoine Archer, treballen plegats en l’acte solidari del proper 24 de febrer, a les set de la tarda, que es celebrarà a la seu de la nostra Fundació (c/ Còrsega, 299, entresòl). En els preparatius, l’esperit d’aquesta reflexió de recolzament al devastat país caribeny ha quedat del tot clar: No es tracta ja de donar-li tombs a la tragèdia patida a la tarda local del 12 de gener i que ha causat, segons els darrers càlculs oficials, més de 200.000 víctimes mortals. Tots plegats, ens hem de centrar en mirar endavant i preocupar-nos per l’esdevenidor.

El cantautor salvadorenc Franklin Quezada  va oferir totes les variants del seu talent a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya. D’allò íntim a les cançons més compromeses i emblemàtiques del seu repertori, de la recuperació del folklore original de la seva terra nadiua a la recreació d’altres ritmes més distants d’El Salvador, Quezada va fer fruir als aplegats en el decurs d’hora i mitja d’actuació en la que va condensar aquestes tres llargues dècades de recorregut musical, encetat quan va formar el grup Yolocamba i Ta, allà per 1975. Video actuació Franklin Quezada a Casa Amèrica Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=Ii5yJDoI5rI

Casa Amèrica Catalunya prepara un acte solidari amb Haití per al proper dimecres, dia 24 de febrer, a les set de la tarda, en col·laboració amb el consolat del país caribeny a Barcelona, encapçalat pel seu màxim representant, el consol Marc-Antoine Archer, que va viure a Port-au-Prince el devastador terratrèmol del passat 12 de gener, causant fins ara de més de 200.000 víctimes mortals, segons els últims càlculs oficials. (A la imatge, el cònsol haitià i el director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria)

El valencià Paco Camarasa es passarà bona part del mes de febrer assegut enmig d’estudiosos i especialistes literaris. I segur que es trobarà a gust i ben feliç de ser-hi. Aquests dies, forma part del grup d’entesos de la novel·la negra que participen a la setmana “BCNegra”, i el divendres, 12, vindrà a Casa Amèrica Catalunya per moderar una taula rodona de luxe, dedicada a la ‘narcoliteratura’, que comptarà amb la participació de ‘primers espases’ del gènere com la catalana Lolita Bosch, el mexicà Élmer Mendoza i el colombià Sergio Álvarez. Per cinquè any consecutiu, la primera línia de la novel·la negra es troba a la capital catalana sota l’organització de l’Institut de Cultura. Amb aquest motiu, Paco Camarasa ha estat entrevistat a les pàgines de “El Periódico de Catalunya” http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=683665&idseccio_PK=1008 pel periodista Ernest Alós. Aquí trobareu les seves interessants reflexions sobre el gènere, gairebé un pròleg de les que podreu seguir d’aquí uns dies en directe a la seu de Casa Amèrica Catalunya.

Argentina i tota Iberoamèrica continuen commogudes per la notícia de la mort del gran escriptor i periodista Tomás Eloy Martínez. Avui, diaris com ‘El País’ publiquen el seu últim treball periodístic, una reflexió sobre el poder i la força del narcotràfic a països com Mèxic i Colòmbia, i la importància que el fenomen ha generat en les estructures de poder de les nacions afectades.  En aquest context, els dies 11, 12, 25 i 26 de febrer, Casa Amèrica Catalunya programa el cicle “NarcoCultura”, una mirada al ‘narco’ en les seves variants com a subgènere cultural amb intervencions, entre altres, d’alguns dels escriptors citats per Tomás Eloy Martínez, com ara el mexicà Élmer Mendoza. Com a homenatge a la figura de Tomás Eloy Martínez, reproduïm el text del seu article final “Los desafíos de la cultura narco’, respectant el castellà original.

D’acord amb el que estableixen les bases de la convocatòria d’ajuts a projectes de cooperació cultural al desenvolupament, Casa Amèrica Catalunya ha fet públic, aquest 2 de febrer, la relació de projectes seleccionats en l’edició 2010. Mitjançant la convocatòria d’ajuts, Casa Amèrica Catalunya col·labora i estreny  vincles amb col·lectius i organitzacions que treballen en el l’àmbit de la cultura i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina. (Fotografía cedida pel Colectivo de Fotografía Libre de la Biblioteca Popular Caminantes d’Entre Ríos, Paranà, Argentina, projecte seleccionat en l’edició 2008)

Sense pèls en la llengua, el biòleg i oceanògraf uruguaià Aramis Latchinian s'ha convertit en l'“enfant terrible” de l'ecologisme contemporani, en la veu crítica que denuncia amb una dialèctica implacable la inconsistència del moviment mediambientalista mundial. El seu llibre “Globotomía. De l'ambientalisme mediàtic a la burocràcia ambiental” (Editorial Puntocero) ha sacsejat les consciències de tots els que creien en paradigmes molt interioritzats com ara la imminència d'una crisi en el medi ambient del planeta producte de l'escalfament global i les emissions de CO2 a l'atmosfera. “És un greu error”, assegura en la següent entrevista Latchinian, qui també defensa l'energia nuclear com a única alternativa viable en aquests moments al carbó o el petroli, energies molt més contaminants. “Avui dia, té més risc menjar mol·luscos al Pacífic Sud que viure al costat d'una central nuclear en un país desenvolupat”, afirma.

L’escriptor mexicà Juan Villoro, amic i col·laborador de Casa Amèrica Catalunya, ha estat guardonat amb el Premio Internacional de Periodismo Rey de España a l’apartat iberoamericà pel seu reportatge "La catifa vermella, l’imperi del narcoterrorisme”, publicat a "El Periódico de Catalunya" l’ 1 de febrer del 2009.  A la seva programació d’activitats del mes de febrer, Casa Amèrica Catalunya dedicarà uns dies a la reflexió entorn del fenomen del ‘narco’ en alguns països d’Amèrica Llatina sota diverses perspectives. Les jornades començaran el proper dijous, dia 11, amb una conferència de l’expert mexicà Élmer Mendoza, seguida de la projecció de la pel·lícula de Mercury Sánchez “El compa nariz de a gramo”.

L'advocat argentí Carlos Slepoy, un dels impulsors de la demanda davant un tribunal de Buenos Aires pels crims de la dictadura franquista, i Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal Anticorrupció, coincideixen a apuntar a l'acció de la justícia internacional com a via vàlida per possibilitar la investigació d'uns fets que van suposar la desaparició forçosa d'almenys 115.000 persones i el segrest d'uns 30.000 nens de mares partidàries de la República espanyola. Són les dades que recull la causa que va impulsar el jutge Baltasar Garzón, avui apartat del càrrec acusat de prevaricar per aquesta iniciativa paralitzada pel Tribunal Suprem espanyol. “El franquisme va cometre un genocidi. És un crim de lesa humanitat que no s'ha d'incloure en la Llei d'Amnistia de 1977, plantejada per als delictes d'intencionalitat política” ha puntualitzat Slepoy en el transcurs d'una xerrada amb Jiménez Villarejo sobre la justícia internacional i els crims del franquisme celebrada a Casa Amèrica Catalunya i moderada pel director general de l'entitat, Antoni Traveria.

Casa Amèrica Catalunya i l’Instituto Cervantes han iniciat la seva primera col·laboració institucional gràcies a l’exposició “Cuba Mía”, la selecció d’imatges que el fotògraf mexicà Rodrigo Moya va realitzar sobre la utopia revolucionària de la Cuba de 1964, i que va ser presentada amb gran èxit a la nostra seu de Barcelona entre el 9 de gener i el 27 de març de l’any passat. “Cuba Mía” es podrà veure a l’Instituto Cervantes de Milà (Via Dante, 12) entre el 4 de febrer i el 7 d’abril. Ambdues institucions estudien ara ampliar el conveni tot just encetat i dur l’exposició, organitzada per la nostra Fundació, fins a les seus que el Cervantes té obertes a Argel, Nova Delhi i Tel-Aviv.