Casa America Catalunya

D’acord amb el que estableixen les bases de la convocatòria d’ajuts a projectes de cooperació cultural al desenvolupament, Casa Amèrica Catalunya ha fet públic, aquest 2 de febrer, la relació de projectes seleccionats en l’edició 2010. Mitjançant la convocatòria d’ajuts, Casa Amèrica Catalunya col·labora i estreny  vincles amb col·lectius i organitzacions que treballen en el l’àmbit de la cultura i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina. (Fotografía cedida pel Colectivo de Fotografía Libre de la Biblioteca Popular Caminantes d’Entre Ríos, Paranà, Argentina, projecte seleccionat en l’edició 2008)

Sense pèls en la llengua, el biòleg i oceanògraf uruguaià Aramis Latchinian s'ha convertit en l'“enfant terrible” de l'ecologisme contemporani, en la veu crítica que denuncia amb una dialèctica implacable la inconsistència del moviment mediambientalista mundial. El seu llibre “Globotomía. De l'ambientalisme mediàtic a la burocràcia ambiental” (Editorial Puntocero) ha sacsejat les consciències de tots els que creien en paradigmes molt interioritzats com ara la imminència d'una crisi en el medi ambient del planeta producte de l'escalfament global i les emissions de CO2 a l'atmosfera. “És un greu error”, assegura en la següent entrevista Latchinian, qui també defensa l'energia nuclear com a única alternativa viable en aquests moments al carbó o el petroli, energies molt més contaminants. “Avui dia, té més risc menjar mol·luscos al Pacífic Sud que viure al costat d'una central nuclear en un país desenvolupat”, afirma.

L’escriptor mexicà Juan Villoro, amic i col·laborador de Casa Amèrica Catalunya, ha estat guardonat amb el Premio Internacional de Periodismo Rey de España a l’apartat iberoamericà pel seu reportatge "La catifa vermella, l’imperi del narcoterrorisme”, publicat a "El Periódico de Catalunya" l’ 1 de febrer del 2009.  A la seva programació d’activitats del mes de febrer, Casa Amèrica Catalunya dedicarà uns dies a la reflexió entorn del fenomen del ‘narco’ en alguns països d’Amèrica Llatina sota diverses perspectives. Les jornades començaran el proper dijous, dia 11, amb una conferència de l’expert mexicà Élmer Mendoza, seguida de la projecció de la pel·lícula de Mercury Sánchez “El compa nariz de a gramo”.

L'advocat argentí Carlos Slepoy, un dels impulsors de la demanda davant un tribunal de Buenos Aires pels crims de la dictadura franquista, i Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal Anticorrupció, coincideixen a apuntar a l'acció de la justícia internacional com a via vàlida per possibilitar la investigació d'uns fets que van suposar la desaparició forçosa d'almenys 115.000 persones i el segrest d'uns 30.000 nens de mares partidàries de la República espanyola. Són les dades que recull la causa que va impulsar el jutge Baltasar Garzón, avui apartat del càrrec acusat de prevaricar per aquesta iniciativa paralitzada pel Tribunal Suprem espanyol. “El franquisme va cometre un genocidi. És un crim de lesa humanitat que no s'ha d'incloure en la Llei d'Amnistia de 1977, plantejada per als delictes d'intencionalitat política” ha puntualitzat Slepoy en el transcurs d'una xerrada amb Jiménez Villarejo sobre la justícia internacional i els crims del franquisme celebrada a Casa Amèrica Catalunya i moderada pel director general de l'entitat, Antoni Traveria.

Casa Amèrica Catalunya i l’Instituto Cervantes han iniciat la seva primera col·laboració institucional gràcies a l’exposició “Cuba Mía”, la selecció d’imatges que el fotògraf mexicà Rodrigo Moya va realitzar sobre la utopia revolucionària de la Cuba de 1964, i que va ser presentada amb gran èxit a la nostra seu de Barcelona entre el 9 de gener i el 27 de març de l’any passat. “Cuba Mía” es podrà veure a l’Instituto Cervantes de Milà (Via Dante, 12) entre el 4 de febrer i el 7 d’abril. Ambdues institucions estudien ara ampliar el conveni tot just encetat i dur l’exposició, organitzada per la nostra Fundació, fins a les seus que el Cervantes té obertes a Argel, Nova Delhi i Tel-Aviv.

Amb el seu llibre“Globotomía. Del ambientalismo mediático a la burocracia ambiental” (Editorial Puntocero), l’uruguaià Aramis Latchinian ha esdevingut "l’ovella negra" de l’ecologisme global. Aquest biòleg, antic màxim responsable de Medi ambient a Veneçuela i exdirector nacional de la mateixa àrea a l'Uruguai, s'ha convertit en l'altra cara de la moneda d'aquella “veritat incòmoda” que pregonava l'exvicepresident nord-americà Al Gore. Entrevistat per Rodrigo Blanco, Latchinian desgrana tot seguit els seus arguments contra el medioambientalisme global, al qual titlla de “feixista” i “intolerant”, tot acusant-lo de “fer el joc a les multinacionals”.. “És clar que existeixen els problemes mediambientals, però no són pas globals, són locals, i han caigut en una mena d'amnèsia. Hem patit una lobotomia a nivell planetari en temes ambientals”, afirma Aramis Latchinian, qui, aquest dijous 28 de gener, a les 19:30 hores,serà a Casa Amèrica Catalunya donant a conéixer les seves controvertides tesis (Imatge adjunta d’Aramis Latchinian, obra i cortesia de Javier Clavelo)

El periodista i documentalista xilè Ignacio Agüero, al costat de Fernando Villagrán, és artífex del documental “El diario de Agustín”. El film, projectat aquests dies a Casa Amèrica Catalunya, és una precisa i reveladora radiografia de la falta de pluralitat als mitjans de comunicació xilens a través de l'inquietant cas del diari més influent del país, “El Mercurio”, acusat de complicitat en les violacions de drets humans durant la dictadura de Pinochet. “La Concertació (la coalició de centre-esquerra que ha governat Xile en els últims 20 anys) té un pecat original que d'alguna manera explica el triomf de Sebastián Piñera: el seu temor a la premsa independent”, afirma Agüero en la següent entrevista. I afegeix: “El retorn a la democràcia a Xile és un deute pendent”. (A la imatge, Ignacio Agüero, en primer pla. Al fons, el periodista xilè, Pablo Portales)

Amb motiu del concert que ofereix a Barcelona aquest dissabte 23 de gener, en el marc del Festival BarnaSants de cançó d'autor ( www.barnasants.com), la cantant i actriu argentina Soledad Villamil ha visitat Casa Amèrica Catalunya. Antoni Traveria, director general de l'entitat, li ha explicat el treball que des de l'àmbit de la cooperació cultural al desenvolupament duu a terme l'entitat gairebé centenària i ha obsequiat Villamil amb diversos llibres de KM 13.774, el segell editorial de Casa Amèrica Catalunya, i amb el catàleg de l'exposició 'Ausencias', de Gustavo Germano. Soledad Villamil presentarà en el seu concert de Barcelona el seu segon disc, el lloat "Morir de Amor", una compilació d'una dotzena de temes de la cançó popular del seu país. La polifacètica artista també és notícia per la seva intervenció, al costat de l'actor Ricardo Darín, en "El secreto de sus ojos", l'última pel·lícula de Juan José Campanella. Villamil és candidata a la Millor Actriu Revelació dels Premi Goya 2010 que concedeix l'Acadèmia Espanyola de Cinema.

L’advocada i periodista veneçolana Yracelis Rodríguez Amador, establerta a Barcelona des de fa anys, va morir aquest dimecres 20 de gener. La notícia ha causat un fort impacte entre el col·lectiu periodístic llatinoamericà de Catalunya on Yracelis era molt apreciada per la seva professionalitat i simpatia. També era especialment estimada entre la comunitat d’immigrants gràcies al seu popular programa a Canal Latino TV “La abogada del pueblo”, on gràcies als seus coneixements en matèria legal aconsellava la gent sobre els passos a seguir en qüestions de paperassa.  Yracelis Rodríguez també era una usuària habitual de les activitats de Casa Amèrica Catalunya i van ser moltes les ocassions que se’n va fer ressó, com al 2005, amb motiu de l’exposició “Los Olvidados”, en què va entrevistar al comissari de la mostra Javier Espada (imatge adjunta). Des de Casa Amèrica Catalunya volem traslladar el nostre condol per aquesta trista notícia i informar que avui, a les 15:00 hores, se celebrarà al Tanatori de Les Corts una cerimònia de comiat de l’Yracelis.

El proper 2 de febrer, Casa Amèrica Catalunya farà públic la resolució dels ajuts als projectes de cooperació cultural al desenvolupament, amb l’objectiu de col·laborar i estrènyer vincles amb col·lectius i organitzacions que treballen en el món de la cultura i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina. La convocatòria de l’edició d’enguany es va tancar el passat 30 de novembre amb un èxit sense precedents, ja que es van rebre més de 130 projectes en les diverses categories, més del doble  de l’any passat, i procedents de la pràctica totalitat dels països que formen l’Amèrica Llatina. La resolució es farà pública a través de la nostra pàgina web. Des que es va tancar el termini de presentacions, la convocatòria per a l’any 2010 es troba en ple procés d’estudi de les propostes. (A la imatge, el taller d’enquadernació de llibres de la Biblioteca Popular Caminantes, de Paraná (Entre Ríos, Argentina), projecte seleccionat a la convocatòria 2008).