Casa America Catalunya

Exultant, l'escriptor i poeta colombià William Ospina ha parlat per primer cop a Casa Amèrica Catalunya del XVI Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos que li acaba de ser concedit per la seva obra “El País de la Canela” (editat per La otra orilla. Grupo Norma España). El llibre és una documentada recreació del descobriment del riu Amazones pels conqueridors espanyols, “una història interessant i apassionant que no s'havia comptat abans”. “Aquest premi és un honor i un motiu d'orgull. És estimulant, però també hi ha un marge d'atzar perquè la literatura no és una carrera on només un hi pugui guanyar”, ha dit Ospina qui ha subratllat que les 273 obres candidates revelen el “bon moment de creativitat” de la novel·la en llengua espanyola. “El País de la Canela” és la segona d'una trilogia iniciada amb “Ursúa” i que conclourà amb “La serpiente sin ojos”, novel·la que restarà indemne al nou escenari en què se situa ara l'obra d 'Ospina: “Tinc l’esperança ferma que la notícia del ‘Rómulo Gallegos' no arribi fins al segle XVI”, ha ironitzat.

Els pròxims dies 9, 10 i 11 de juny, a la seu de Casa Amèrica Catalunya, nou reconeguts intel·lectuals, artistes i escriptors colombians intervindran en les jornades “Colombia sin subtítulos” que, impulsades per l'entitat catalana, pretenen dibuixar l'actual realitat social i política en aquest país llatinoamericà. Entre els participants a les jornades hi figuren Germán Castro Caycedo, Laura Restrepo, José Alejandro Castaño, Jhon Alex Toro, Daniel Samper Pizano, Vladimir Flórez "Vladdo", Darío Villamizar, Guillermo González i María Eugenia Vásquez, a més del periodista català expert en guerrilles llatinoamericanes, Xavier Vinader. (A la imatge, una escena quotidiana a la ciutat de Cartagena de Indias, al Carib colombià)

Quart i darrer lliurament de la intervenció a Casa Amèrica Catalunya de Myriam Rodríguez, ex-militant de la guerrilla colombiana de l’M-19 i vídua de Carlos Pizarro, el líder del grup que va abanderar el seu abandonament de la lluita armada i que va ser assassinat per un sicari dels paramilitars quan era candidat a la presidència de Colòmbia. Rodríguez relata de manera detallada com les dones i els nens són les grans víctimes, oblidades, a més, per les estadístiques, del conflicte colombià. Fins i tot els programes de desmobilització impulsats els últims anys no les tenen en compte. “En la desmobilització, les dones s'enfronten a diferents situacions de desavantatge: com han transgredit les normes tradicionals de gènere, per a la majoria no és possible tornar a les seves llars. Altres no poden tornar-hi per por que els seus antics companys prenguin represàlies culpant-les de traïdores...”.

En aquest tercer lliurament de la seva intervenció a Casa Amèrica Catalunya, Myriam Rodríguez, exguerrillera de l’M-19 colombià, aborda una de les qüestions fonamentals –i molt escassament tractades– per entendre les interioritats dels moviments armats en aquest país llatinoamericà: el paper de la dona en les guerrilles. El panorama, segons l' opinió de Myriam Rodríguez, no pot ser més descoratjador: també en el si dels grups armats, ja siguin les FARC o els paramilitars, es reprodueixen els esquemes de domini masculí. (Myriam Rodríguez també és viuda de Carlos Pizarro, el comandant de l’M-19 que va liderar el seu abandonament de les armes i conversió en moviment polític, essent assassinat quan al 1990 era candidat a la presidència del país).

Exposició ‘cum laude' a Casa Amèrica Catalunya sobre els dos segles d'existència de la literatura infantil i juvenil (LIJ) llatinoamericana a càrrec de l'escriptor cubà, especialista en el gènere, Antonio Orlando Rodríguez. Ha succeït en el transcurs de les jornades “Cuentan que cuentan”. Rodríguez ha dibuixat una exhaustiu i il·lustratiu full de ruta que acredita la prolífica producció d'obres mestres del gènere en la pràctica totalitat de països de l'Amèrica Llatina, amb desenes d'autors que s'han convertit en clàssics d'una literatura essencial per entendre les idiosincràsies i realitats socials del continent. “La investigació de la LIJ llatinoamericana no s'acaba mai. És molt difícil conèixer aquest gènere perquè existeix una barrera diabòlica que impedeix que els llibres de LIJ circulin entre els països de l'Amèrica Llatina”, ha assenyalat Rodríguez qui, no obstant això, reivindica el seu component llatinoamericà. “Un forma part d'una cultura i una corrent i, com a autor, també ve del que no ha llegit”, ha matisat. (A la imatge, Antonio Orlando Rodríguez fotografia l'escriptor colombià Ivar da Coll signant una il·lustració a un nen a Casa Amèrica Catalunya) 

Una taula rodona amb promotors de lectura iberoamericans i un espectacle del grup veneçolà “El taller de juglares” han posat colofó a “Cuentan que cuentan”, les jornades sobre literatura infantil i juvenil (LIJ) llatinoamericana que durant tres intensos dies s'han desenvolupat a Casa Amèrica Catalunya. Una vintena d'especialistes en el gènere han intervingut en taules rodones, conferències i trobades literàries amb alumnes de diverses escoles catalanes que durant les últimes setmanes havien treballat textos i relats dels escriptors protagonistes, en aquest cas, els colombians Ivar da Coll i Evelio José Rosero (a la imatge), i la mexicana Monique Zepeda.

La conquista de la tercera Copa d'Europa per part del Futbol Club Barcelona en derrotar per 2 a 0 al Manchester United anglès a Roma ha tingut una àmplia repercussió a l’Amèrica Llatina. Els principals periòdics del continent recullen en extenses informacions el triplet de títols de l'equip entrenat per Josep Guardiola i no dubten a coronar com a millor jugador del món l'argentí Leo Messi, autor del segon gol barcelonista en un inversemblant i plàstic cop de cap. “No em demanin que remati de cap” hi titula l'edició digital del diari esportiu argentí ‘Olé' al costat d'una enorme fotografia de Messi sostenint la ‘orelluda', com es coneix a la Copa d'Europa. La festa de celebració del títol blaugrana prosseguirà aquest dijous 28 de maig amb una rua dels herois barcelonistes que els durà del centre de la ciutat fins al Camp Nou.

Roberto Sotelo, professor, bibliotecari i especialista en literatura infantil i juvenil (LIJ) argentí; Ivar da Coll, escriptor i il·lustrador colombià ; la mexicana Monique Zepeda, també escriptora i il·lustradora, i Evelio Rosero, escriptor colombià, han protagonitzat la taula rodona “Temes de la literatura infantil i juvenil”, en el marc de les jornades “Cuentan que cuentan” organitzades per Casa Amèrica Catalunya. Els especialistes han coincidit a reivindicar la maduresa de la literatura per a nens. “Existeix literatura per a nens de 40, 50 i 80 anys”, ha dit Rosero. L'escriptor cubà resident als Estats Units i guanyador del premi Alfaguara de Novel·la 2008, Antonio Orlando Rodríguez, ha moderat aquesta taula rodona.

Prossegueixen amb gran èxit les trobades literàries d'escolars catalans amb escriptors i il·lustradors de literatura infantil i juvenil llatinoamericana (LIJ) organitzats per Casa Amèrica Catalunya en el marc de les jornades “Cuentan que cuentan”. Aquest matí ha estat el torn de la mexicana Monique Zepeda, qui s'ha reunit amb un nodrit grup d'alumnes de sisè de primària (12 anys) del col·legi barceloní Sant Estanislau de Kotska. Zepeda ha llegit a la seva audiència alguns dels seus relats, com ara“Kassunguilà”, i ha signat dedicatòries a tots els assistents. Per la seva part, els escolars han obsequiat a l'escriptora amb objectes diversos, entre els quals destacava una petita reproducció d'un ‘caga-tió', el tronc d'arbre guarnit amb la barretina que a Catalunya obsequia als nens, per la Nit de Nadal, amb regals sorpresa. “Aquesta experiència serveix moltíssim més en la iniciació a la lectura dels alumnes que tot el que els hi puguem dir en classe”, apuntava una de les professores del grup després de la sessió.

Amb la seva pel·lícula “Postales de Leningrado” (2007), la directora de cinema veneçolana Mariana Rondón ha aconseguit un petit miracle: tornar a posar en el mapa al cinema del seu país. I és que “Postales de Leningrado”, la seva òpera prima, ja ha recollit un total de 21 premis internacionals i ha participat en 41 festivals de cinema d’arreu del món. Rondón acaba de presentar a Casa Amèrica Catalunya, i per primera vegada a Barcelona, “Postales de Leningrado” –amb gran èxit de públic al congregar a gairebé 300 persones a l'Institut Francès, lloc de la projecció- i el documental “Los hijos de la guerrilla”, sorgit arran de la preparació del llargmetratge. Amb els dos audiovisuals, Rondón ofereix una visió fresca, diferent i polèmica d'un tema tabú a Veneçuela: l'activitat de la guerrilla que va operar al país en la dècada dels 60. “¿Per què una comèdia d'un episodi tan tràgic? Doncs perquè els veneçolans som així també”, diu en la següent entrevista Mariana Rondón, filla d'una parella d'exguerrillers que sempre va anhelar comptar la seva història.