Casa America Catalunya

(Nota publicada el 10/06/2008) L'escriptor colombià William Ospina ha presentat a Casa Amèrica Catalunya, en el transcurs d'un esmorzar literari, les edicions espanyoles de la seva novel·la “Ursúa” i de “Poesia completa 1972-2004”, totes dues editades per La otra orilla. “El passat llatinoamericà és una mina d'or sense explorar. Per a nosaltres és molt important la recuperació de la memòria, viure el nostre món i no únicament a través de la mirada europea”, ha dit Ospina en al·lusió a “Ursúa”, on recrea la història de Pedro de Ursúa, el conquistador espanyol que va fundar la ciutat colombiana de Pamplona. Ospina, també coordinador cultural dels actes de celebració del Bicentenari de la independència de Llatinoamèrica que prepara l'Ajuntament de Bogotà, ha reivindicat la cultura com a mitjà per superar els problemes endèmics que pateix el seu país.

L’exposició del fotògraf argentí Gustavo Germano i produïda per Casa Amèrica Catalunya Ausencias s’ha acomiadat de la ciutat de Paraná, la capital de la província d’Entre Ríos (Argentina), d’on és originari l’artista i els catorze casos que mostren les seves instantànies. Des de la seva emotiva inauguració, el 15 de maig, a la qual van assistir els familiars dels desapareguts que van col·laborar en el projecte, així com representants d’organismes de Drets Humans d’arreu del país, fins a la seva cloenda, el passat 3 de juny, l’exposició ha rebut la visita dels centres educatius de la província, així com de diversos grups de recuperació de la memòria històrica.

La segona sessió del cicle sobre teatre iberoamericà, “Del Text a la Sala”, que organitza Casa Amèrica Catalunya fins al mes d’octubre, ha tingut com a protagonista la dramaturga colombiana Ginnette Muñoz-Rocha, que també dirigeix les lectures dramatitzades que acompanyen les conferències del cicle. Resident a Barcelona des de 1994, on es llicencia en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Ginnette Muñoz-Rocha dirigeix la companyia ‘Arcàngel Teatre’ i és creadora d’espectacles de gran impacte social com són les obres “Vagines”, sobre la sexualitat femenina, o bé “In Vitro”, sobre la violència familiar, premi del jurat en la 7a Mostra de Teatre de Barcelona. Amb “Radio Patera o la Síndrome d’Ulisses”, l’obra representada el passat dimarts 3 de juny, la creadora colombiana ens apropa als sentiments de les persones que viuen l’experiència migratòria, convençuda que el teatre pot contribuir a la “salut emocional” de la societat, tal com explica en la següent conversa.

“El Mundial de l'Argentina 78 va ser una farsa arreglada”. Ho ha dit en veu alta el periodista argentí Federico Winer, recollint la conclusió que flotava en l'ambient de l'auditori de Casa Amèrica Catalunya després de la projecció de documental “Mundial 78. Veritat o Mentida”, de Christian Rémoli. Ha estat la primera ocasió que s' ha pogut veure a Europa, en una sala oberta al públic en general, aquest documentat treball periodístic on exfutbolistes argentins i peruans que van participar en aquell Mundial reconeixen obertament l'existència de suborns i dopatges en benefici de l'Argentina. La selecció ‘albiceleste’ va aconseguir coronar-se aleshores per primer cop campiona del món de futbol per a absoluta satisfacció de la dictadura militar de Videla, en una demostració evident de “com l'esport és utilitzat pel poder”, ha subratllat el periodista Frederic Porta. “Mundial 78. Veritat o Mentida” també analitza el sinistre paper de l'almirall Carlos Lacoste, home fort de l'organització de l'esdeveniment, i del tècnic argentí César Luis Menotti. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Frederic Porta, Josep A. Vilar i Federico Winer, els tres periodistes que han participat en el debat posterior a la projecció del documental)

El nou Ambaixador de Colòmbia a Espanya, Carlos Rodado, i la Cònsol de Colòmbia a Barcelona, Juana Inés Díaz Tafur, han mantingut a Casa Amèrica Catalunya una reunió amb representants dels sectors de la cultura i les arts del col·lectiu colombià establert a Catalunya. Aquest grup d'intel·lectuals i creadors han traslladat als representants diplomàtics del seu país les seves inquietuds i impressions per tal de reforçar la visibilitat de la important presència de la cultura colombiana a Catalunya. Posteriorment, Carlos Rodado ha explicat que els objectius fonamentals de la seva missió a Espanya són potenciar les relacions comercials i culturals entre Espanya, Catalunya i Colòmbia. Després de recordar que en l'actualitat resideixen a Espanya uns 400.000 colombians, l'Ambaixador Rodado ha demanat “amplitud de mires” davant les noves mesures restrictives que en matèria de legislació immigratòria pot adoptar la Unió Europea i ha recordat la fonamental aportació que van tenir els immigrants europeus en la construcció d'Amèrica. (En la imatge, l'Ambaixador Rodado i la Cònsol Díaz a Casa Amèrica Catalunya)

Aquests dies es compleixen 30 anys de la celebració, en plena dictadura militar, del Mundial de futbol d’Argentina 78. Un esdeveniment que ha estat comparat amb els Jocs Olímpics de l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler del 1936 per la seva sinistra combinació de ‘gols i desapareguts’. L’efemèride es produeix en portes de les Olimpíades de Pequin, a la Xina, país no especialment curós en el respecte als Drets Humans. En aquest context, Casa Amèrica Catalunya projecta aquest dimecres 4 de juny el documental “Mundial 78. Verdad o mentira”, del periodista argentí Christian Rémoli. Una posterior taula rodona amb els periodistes esportius Frederic Porta i Federico Winer abordarà els aspectes més significatius del Mundial 78, l’instrument utilitzat per la Junta Militar del general Videla per amagar el genocidi -30.000 morts i desapareguts- que estaven cometent contra els seus compatriotes.

Amb el títol “Periodisme, literatura i compromís social”, Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari d'una taula rodona amb la periodista xilena Mónica González Mújica, Premi Nou Periodisme CEMEX+FNPI 2006, i l'escriptor nicaragüenc Sergio Ramírez, exvicepresident del govern sandinista entre 1984 i 1990. Segons Antoni Traveria, director general de la Fundació, és oportú plantejar aquesta qüestió “atesa la situació del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina i arreu del món”, quan es detecta una “acusada desaparició de mitjans democràtics” en països com Xile, on els dos principals grups de comunicació, El Mercurio i COPESA, van ser “còmplices de la dictadura”. Mónica González, qui ha patit personalment la censura, la tortura i l'exili, i ja en democràcia, el tancament de mitjans independents, ha denunciat les dificultats per les quals passa la bona praxi periodística –“investigar la corrupció és avui dia molt complicat, i no es paga” –, mentre que Sergio Ramírez ha assenyalat a la corrupció com “aquest vell vici de l'Amèrica Llatina que només pot mantenir-se a ralla amb la fortalesa de les institucions.”

(Entrevista publicada el 30/05/2008) Ilan Stavans, lingüista mexicà, és una de les eminències mundials en el spanglish, l'instrument comunicatiu desenvolupat als Estats Units (EUA) on 45 milions de persones utilitzen aquesta parla híbrida de l'espanyol i l'anglès. Stavans, que participa en la II Setmana Xicana de Casa Amèrica Catalunya, pronostica en la següent entrevista que l’empenta del spanglish arribarà a modificar fins i tot l'espanyol de l'Amèrica Llatina. També reclama que es vegi com un fenomen molt més complex que un procés d'adaptació i integració de milions d'hispans a la societat dels EUA. “El spanglish manifesta una manera diferent de ser nord-americà', remarca Stavans.

L’espai de “NO MAS!” –l’exposició de l’artista plàstica dominicana Yolanda Naranjo que actualment s’exhibeix a Casa Amèrica Catalunya– ha estat l’escenari on la performer xicana Melina Peña ha desenvolupat part del seu espectacle de dansa, interpretació i arts visuals, “CRUSIN”, en el marc de la II Setmana Xicana que celebra la Fundació. Ambdues expressions artístiques denuncien la violència contra la dona, un tema al qual Casa Amèrica Catalunya dedica diversos espais de la seva programació i un cicle específic de conferències, “Per què les continuen matant?”. Melina Peña, nascuda a Tijuana (Mèxic), viu a cavall entre la seva ciutat natal, San Diego (EUA) i Barcelona, i utilitza en els seus espectacles símbols i referents culturals one hundred por ciento xicanos, ja sigui per reivindicar la seva riquesa com per denunciar certes conductes i idees també associades a la cultura xicana.

‘¿Cap a on va el spanglish?' s'han preguntat a Casa Amèrica Catalunya el lingüista Ilan Stavans –que ha traduït a aquesta parla un capítol de ‘El Quixot'- i el traductor i doblador de cinema Xosé Castro. Tots dos han coincidit a subratllar el procés de consolidació que viu aquest híbrid de l'anglès i l'espanyol que parlen uns 45 milions de persones –l’anomenada ‘minoria hispana'–, dels Estats Units. “El spanglish s'ha establert com una realitat nacional”, ha dit Stavans. “És més que un argot del carrer: és un procés de comunicació”, ha ressaltat Castro. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Castro, Stavans i la moderadora de la taula, Emma Martinell. En el vídeo adjunt es pot veure i escoltar a Stavans exposar un exemple actual d'ús del spanglish en el dia a dia als Estats Units).