Casa America Catalunya

Aquests dies es compleixen 30 anys de la celebració, en plena dictadura militar, del Mundial de futbol d’Argentina 78. Un esdeveniment que ha estat comparat amb els Jocs Olímpics de l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler del 1936 per la seva sinistra combinació de ‘gols i desapareguts’. L’efemèride es produeix en portes de les Olimpíades de Pequin, a la Xina, país no especialment curós en el respecte als Drets Humans. En aquest context, Casa Amèrica Catalunya projecta aquest dimecres 4 de juny el documental “Mundial 78. Verdad o mentira”, del periodista argentí Christian Rémoli. Una posterior taula rodona amb els periodistes esportius Frederic Porta i Federico Winer abordarà els aspectes més significatius del Mundial 78, l’instrument utilitzat per la Junta Militar del general Videla per amagar el genocidi -30.000 morts i desapareguts- que estaven cometent contra els seus compatriotes.

Amb el títol “Periodisme, literatura i compromís social”, Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari d'una taula rodona amb la periodista xilena Mónica González Mújica, Premi Nou Periodisme CEMEX+FNPI 2006, i l'escriptor nicaragüenc Sergio Ramírez, exvicepresident del govern sandinista entre 1984 i 1990. Segons Antoni Traveria, director general de la Fundació, és oportú plantejar aquesta qüestió “atesa la situació del periodisme lliure a l’Amèrica Llatina i arreu del món”, quan es detecta una “acusada desaparició de mitjans democràtics” en països com Xile, on els dos principals grups de comunicació, El Mercurio i COPESA, van ser “còmplices de la dictadura”. Mónica González, qui ha patit personalment la censura, la tortura i l'exili, i ja en democràcia, el tancament de mitjans independents, ha denunciat les dificultats per les quals passa la bona praxi periodística –“investigar la corrupció és avui dia molt complicat, i no es paga” –, mentre que Sergio Ramírez ha assenyalat a la corrupció com “aquest vell vici de l'Amèrica Llatina que només pot mantenir-se a ralla amb la fortalesa de les institucions.”

(Entrevista publicada el 30/05/2008) Ilan Stavans, lingüista mexicà, és una de les eminències mundials en el spanglish, l'instrument comunicatiu desenvolupat als Estats Units (EUA) on 45 milions de persones utilitzen aquesta parla híbrida de l'espanyol i l'anglès. Stavans, que participa en la II Setmana Xicana de Casa Amèrica Catalunya, pronostica en la següent entrevista que l’empenta del spanglish arribarà a modificar fins i tot l'espanyol de l'Amèrica Llatina. També reclama que es vegi com un fenomen molt més complex que un procés d'adaptació i integració de milions d'hispans a la societat dels EUA. “El spanglish manifesta una manera diferent de ser nord-americà', remarca Stavans.

L’espai de “NO MAS!” –l’exposició de l’artista plàstica dominicana Yolanda Naranjo que actualment s’exhibeix a Casa Amèrica Catalunya– ha estat l’escenari on la performer xicana Melina Peña ha desenvolupat part del seu espectacle de dansa, interpretació i arts visuals, “CRUSIN”, en el marc de la II Setmana Xicana que celebra la Fundació. Ambdues expressions artístiques denuncien la violència contra la dona, un tema al qual Casa Amèrica Catalunya dedica diversos espais de la seva programació i un cicle específic de conferències, “Per què les continuen matant?”. Melina Peña, nascuda a Tijuana (Mèxic), viu a cavall entre la seva ciutat natal, San Diego (EUA) i Barcelona, i utilitza en els seus espectacles símbols i referents culturals one hundred por ciento xicanos, ja sigui per reivindicar la seva riquesa com per denunciar certes conductes i idees també associades a la cultura xicana.

‘¿Cap a on va el spanglish?' s'han preguntat a Casa Amèrica Catalunya el lingüista Ilan Stavans –que ha traduït a aquesta parla un capítol de ‘El Quixot'- i el traductor i doblador de cinema Xosé Castro. Tots dos han coincidit a subratllar el procés de consolidació que viu aquest híbrid de l'anglès i l'espanyol que parlen uns 45 milions de persones –l’anomenada ‘minoria hispana'–, dels Estats Units. “El spanglish s'ha establert com una realitat nacional”, ha dit Stavans. “És més que un argot del carrer: és un procés de comunicació”, ha ressaltat Castro. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Castro, Stavans i la moderadora de la taula, Emma Martinell. En el vídeo adjunt es pot veure i escoltar a Stavans exposar un exemple actual d'ús del spanglish en el dia a dia als Estats Units).

El pianista cubà ‘Chucho' Valdés, un dels més destacats intèrprets de ‘latin-jazz', ha presentat a Casa Amèrica Catalunya l'esperat concert que aquest dijous 29 de maig oferirà a L'Auditori de Barcelona al costat del contrabaixista navarrès Javier Colina. Valdés ha anunciat un repertori molt variat inspirat en el jazz llatí i amb influències del són cubà i el flamenc. El músic cubà, en un to distès i cordial, ha elogiat al cèlebre pianista català, ja mort, ‘Tete Montoliu- “el pianista de jazz més gran de tots els temps”, ha dit- i al director de cinema Fernando Trueba, que va popularitzar el ‘latin-jazz' amb la seva pel·lícula ‘Calle 54'. Valdés, no obstant això, ha eludit pronunciar-se sobre l'actualitat política de Cuba. “Porto mesos fora de l'illa”, s'ha excusat.

En el marc del cicle de conferències organitzat per la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) i el Centre d'Estudis Econòmics i Socials (CEES) que se celebra a Casa Amèrica Catalunya, el diputat d'Iniciativa per Catalunya – Verds (ICV) al Congrés espanyol, Joan Herrera, ha exposat la seva visió sobre “La integració econòmica dels immigrants”, tema que comparteixen tots els convidats al cicle. Herrera ha denunciat que, en el moment actual de recessió, “no és possible que els que més hagin aportat al creixement econòmic espanyol siguin els que més ho pateixin”, i ha arremès durament contra la directiva de retorn proposada per la Unió Europea, “que tracta a les persones immigrades exclusivament com mà d'obra”. Posteriorment, s'ha entaulat un debat amb el públic i la resta d'integrants de la taula: Jordi Sala (CEES); Orlando Cabada, president de la CCPE, i Aurelia Ramírez, gerent de la CCPE.

(Nota publicada el 26/05/2008) Des de dilluns 26 de maig i durant tota la setmana, Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299) i l'Espai Cultural de Caja Madrid (Plaça Catalunya, 9) són escenari de les II Jornades “Cultura xicana en directe” . Escriptors, lingüistes, acadèmics, artistes, directors de cinema i professors universitaris, tots ells experts en la cultura xicana, converteixen a Barcelona durant uns dies en capital mundial d'una idiosincràsia amb la qual s'identifica a uns 45 milions de persones residents als Estats Units, col·lectiu conegut com la ‘minoria hispana'. “Jornades com aquestes demostren que les fronteres només existeixen en la nostra imaginació”, ha dit el língüista Ilan Stavans durant la presentació de l'esdeveniment, celebrada a Casa Amèrica Catalunya i en què també han intervingut el director de l'entitat, Antoni Traveria, i un altre dels destacats participants al seminari: el poeta i escriptor Tino Villanueva.

(Entrevista publicada el 23/05/2008) Karoline Mayer, més coneguda com a “la Mare Teresa d’Amèrica Llatina”, va començar a treballar als barris marginals de Santiago de Xile fa just 40 anys. El suport personal del president Allende va permetre a aquesta monja convertir un assentament marginal conegut amb el nom d’‘Angela Davis' en un nucli emblemàtic que va arribar a comptar amb 10.000 habitants, d’on va sorgir una societat arrelada en la Teologia de l'Alliberament. Mayer ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el llibre “El secret sempre és l'amor” (Plataforma Editorial, 2008), que recull la seva experiència a Xile i tota una vida dedicada a la lluita contra la pobresa –o, tal com ella especifica en la següent conversa, contra “les causes de la pobresa”.

Paulo Kolb és un pianista brasiler especialment reconegut per les seves interpretacions del repertori romàntic del nacionalisme brasiler i de música del segle XX. Format a l’escola de música de la Universidade Federal do Rio de Janeiro amb els mestres Miriam Ramos, Homero Magalhaes i Luiz Carlos de Moura Castro, Kolb ha actuat al Brasil, Portugal, Bèlgica, Espanya i Itàlia, i actualment és professor a l’Escola de Música Juan Pedro Carrero de Barcelona. La seva actuació a Casa Amèrica Catalunya s’ha basat en un repertori clàssic per a piano que inclou obres de compositors llatinoamericans com ara Ernesto Lecuona (Cuba), Heitor Villa-Lobos (Brasil), Luis Calvo (Colòmbia) o Adolfo Mejía (Argentina). (Al vídeo, Kolb interpreta “Adiós a Bogotá", de Luis Calvo)