Casa America Catalunya

Avui dimarts, 26 de febrer, a les 17:00 hores (hora argentina; 20:00h, hora peninsular), al centre Cultural Recoleta de Buenos Aires, la presidenta de la República de l'Argentina, Doctora Cristina Fernández de Kirchner, inaugurarà l'exposició “Ausencias” del fotògraf argentí resident a Barcelona, Gustavo Germano. A l'acte d'inauguració també intervindran el propi autor, Gustavo Germano; Antoni Traveria, director de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, entitat amb seu a Barcelona que ha comissariat “Ausencias”, i Horacio Verbitsky, president del Centro de Estudios Legales y Sociales (CELS). Aquest projecte fotogràfic sobre els desapareguts de la dictadura militar argentina (1976-1983) podrà veure's a Buenos Aires fins al 28 de març, i continuarà la seva itinerància llatinoamericana per diferents espais de l'Argentina, Xile, l’Uruguai i el Paraguai. (A la imatge, Antoni Traveria i Gustavo Germano a Paraná, Entre Ríos, amb protagonistes d'“Ausencias”)

En un acte organitzat pel Consell Consultiu per als Dominicans a Catalunya i presentat per la seva presidenta, Yazmin Machuca, Casa Amèrica Catalunya s’ha sumat a la commemoració del 164è aniversari de la independència de la República Dominicana, que se celebra oficialment el 27 de febrer. L’Auditori de la Fundació ha vibrat amb la interpretació de l’himne dominicà a càrrec del tenor Roger Sánchez, per a continuació recordar els esdeveniments històrics que van portar a la proclama d’independència de la República Dominicana davant les “forces d’ocupació” haitianes, el 1884, amb la projecció d el curtmetratge “El nacimiento de una nación”, del jove realitzador dominicà Félix Germán, i la conferència a càrrec del president de l’Instituto Duartiano de Venezuela, Dr. Gustavo Wiese.

En el marc dels esmorzars literaris de Casa Amèrica Catalunya, l'escriptor argentí Marcelo Birmajer ha presentat la seva última obra, “Historia de una mujer” (Editorial Seix Barral), a la que ha qualificat de “anti-novel·la rosa”. Birmajer, de qui la directora editorial de Seix Barral, Laura Ramírez, ha dit que és el “Woody Allen argentí”, ha forjat una carrera literària de notable envergadura amb la trilogia “Historias de hombres casados”, “Nuevas historias de hombres casados” y “Últimas historias de hombres casados”, un univers que experimenta un gir copernicà en la seva última obra on relata, en una “aproximació semblant a la d'una telenovel·la” l'odissea vital de la protagonista, Isabel Masalvi, una “joia” de 40 anys que ha assolit la seva cota màxima de bellesa just abans de començar la decadència.

En el marc del cicle “Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada”, organitzat pel Consolat dels Estats Units a Barcelona, la Fundació CIDOB i Casa Amèrica Catalunya, l'Ambaixador nord-americà Cresencio "Cris" Arcos ha ofert una conferència sobre les relacions comercials i econòmiques entre els Estats Units i Amèrica Llatina. L'eix central del seu discurs ha estat assenyalar els factors que contribuirien que la regió llatinoamericana pogués “competir globalment” a nivell comercial, entre els quals ha destacat la inversió en camps com l'educació, la recerca i el desenvolupament tecnològic (R+D), o bé la privatització d'empreses públiques. “Des de 1950, el creixement d'Àsia ha estat impressionant; el de l'Amèrica Llatina, lent i endarrerit”, ha afirmat Arcos, qui va ser Ambaixador dels EUA a Hondures entre 1989 i 1993, amb més de 25 anys d'experiència professional a Llatinoamèrica, tant en el sector públic com el privat. La presentació ha estat a càrrec de l'adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, amb la presència del Cònsol General dels Estats Units a Barcelona, Todd Robinson.

(Entrevista publicada el 20/02/2008) La historiadora argentina Silvina Jensen ha participat en nombrosos programes d'investigació sobre l'exili argentí al món, i especialment sobre el col·lectiu que es va instal·lar a Catalunya arrel de la dictadura militar a l’Argentina, entre 1976 i 1983. El llibre “La provincia flotante. El exilio argentino en Catalunya (1976-2006)”, un dels primers títols del segell editorial de Casa Amèrica Catalunya, KM 13.774, és una adaptació divulgativa de la seva tesi doctoral, basada en un exhaustiu procés d’investigació i recerca de testimonis. Durant la presentació del llibre, dijous 14 de febrer a Casa Amèrica Catalunya, l’autora va afirmar que “la història de l’exili és una història que s’explica en dos temps: la història del lloc de partida i la del lloc d’arribada”. En aquesta segona part de l’entrevista, Silvina Jensen apunta a les principals característiques i peculiaritats del “cas català” de l’exili de la dictadura argentina.

La manifestació davant del Consolat de El Salvador de Barcelona prevista per a les 19:30 hores d’avui ha quedat desconvocada un cop s’ha conegut que el Jutjat de Pau de Suchitoto (El Salvador) ha acordat la llibertat sense càrrecs de les 14 persones detingudes per presumptes actes de terrorisme arran una manifestació en contra dels plans governamentals de privatització de l’aigua. Els convocants, un grup d’ONG i entitats culturals catalanes molt vinculades amb Amèrica Llatina, han expressat la seva satisfacció per aquesta notícia. L’arxiu d’aquest polèmic cas es va produir per la incompareixença dels fiscals a l’hora d’inici de la vista oral. Els representants del ministeri públic, encarregats de sustentar les acusacions, van aparèixer amb una hora de retard, quan el jutge ja havia decidit tancar aquest cas.

Pere Bosch i Gimpera, Josep Maria Cruxent o Juan Comas Camps són els noms d’alguns dels arqueòlegs catalans que, fugint del règim franquista a la fi de la guerra civil espanyola, el 1939, es van instal·lar a països llatinoamericans com Mèxic o Veneçuela per continuar la seva tasca professional des de l’exili. Avui dimarts han començat a Casa Amèrica Catalunya les jornades internacionals “L’arqueologia catalana a Amèrica. Exili i compromís”, que tenen com a objectiu aprofundir en el coneixement i fomentar el debat sobre el paper de l’arqueologia catalana a l’Amèrica Llatina i la seva repercussió tant en l’àmbit acadèmic com social. Organitzades per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la institució Milà i Fontanals i l’entitat Icones, les jornades reuniran durant dos dies a una desena d’experts que també analitzaran la situació actual dels projectes arqueològics catalans a l’Amèrica Llatina.

“Als meus entranyables compatriotes, que em van fer l'immens honor d'elegir-me en dies recents com a membre del Parlament, en el qual s'han d'adoptar acords importants per al destí de la nostra Revolució, els comunico que no aspiraré ni acceptaré -repeteixo- no aspiraré ni acceptaré, el càrrec de President del Consell d'Estat i Comandant en Cap”. Amb aquestes paraules, recollides d'una carta publicada en l'edició avui del diari oficial cubà Granma, Fidel Castro ha protagonitzat un altre episodi per a la història en anunciar que abandona definitivament els seus càrrecs de President i Comandant en Cap de Cuba després d'exercir-los durant 49 anys.

Testing Galeria

(Entrevista publicada el 15/02/2008) Silvina Inés Jensen és doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a la Universitat Nacional del Sud de Bahía Blanca (Argentina). En la seva trajectòria professional, ha participat en nombrosos programes d'investigació sobre l'exili argentí al món, tema sobre el qual ha basat la seva tesi doctoral i que a “La provincia flotante. El exilio argentino en Catalunya (1976-2006)”, un dels primers títols del segell editorial de Casa Amèrica Catalunya, KM 13.774, mostra el seu discurs més divulgatiu. “No hi ha un únic responsable del silenci sobre l'exili argentí”, afirma l'autora, qui ha aconseguit trencar aquest silenci i recopilar la memòria col·lectiva dels exiliats a Catalunya. Amb motiu de la presentació de la seva obra a l'auditori de la Fundació, Silvina Jensen ens explica a la primera part d'aquesta entrevista les seves motivacions per abordar la “memòria silenciada” de l'exili argentí a Catalunya i les claus de la situació actual que permeten posar sobre la taula aquesta realitat fins ara ignorada pels historiadors.