Casa America Catalunya

Des del nostre interès per preservar els drets de la infància als espais urbans, on les desigualtats tendeixen a créixer, Casa Amèrica Catalunya, amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), hem dut a terme el projecte Sueños soñados, sueños despiertos: nuestra ciudad. L'acció es va dissenyar amb el propòsit d'escoltar i donar veu a nens i nenes d'entre 7 i 13 anys de diverses ciutats de l'Àrea Metropolitana de San Salvador (AMSS) sobre temes que formen part de la seva quotidianitat: Com apareix la vida a les seves somnis? Com els viuen i els condicionen al seu dia a dia?

La tercera edició del Festival de Literatura Llatinoamericana KM Amèrica arriba a Barcelona del 18 al 22 de juny Barcelona amb una quinzena d’activitats que posen l’accent en la relació entre el cos i la paraula. Organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona, sota la curadoria de l'escriptor mexicà Eduardo Ruiz Sosa, el festival connecta diverses veus d’Amèrica Llatina i del Carib amb la literatura catalana. Una vintena d’escriptors i escriptores de generacions, geografies i tendències literàries diverses seran els protagonistes de cinc dies de programació al voltant de la millor literatura llatinoamericana. Enguany, l’Espai Francesca Bonnemaison se suma com a nova seu del festival per acollir l’estrena de l’obra de teatre Isla partida.

Del 26 de juny al 4 d'agost, la 48a edició del Grec s'estén per Barcelona amb propostes internacionals i locals. La programació, amb una presència forta de directores internacionals de teatre, oferirà 81 espectacles i més de 50 activitats paral·leles, en una cinquantena d'espais de la ciutat.

Durant la presentació del llibre Ciudad bajo palabra es van donar a conèixer les dues cartes guanyadores de la tercera edició del concurs 'El coronel sí tiene quien le escriba' convocat el passat mes d'abril en el marc del cicle Contar-ho per recordar-ho. Una iniciativa liderada per Casa Amèrica Catalunya amb motiu del desè aniversari de la mort del premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez.

Plovia, eren les 14.30h del dimarts 14 de maig del 2024 quan va xiular un tren. Va ser el senyal per iniciar la lectura ininterrompuda de La hojarasca, la primera novel·la de Gabriel García Márquez. Érem a Barcelona, a la biblioteca que porta el nom de l'escriptor colombià, per rendir-li homenatge amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L'activitat, organitzada per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona, va reunir una comunitat entregada a la lectura. Durant quatre hores i mitja, una cinquantena de persones van desfilar per l'escenari, llegint fragments de la novel·la. El primer va sonar a la veu del Sr. Eduardo Ávila Navarrete, ambaixador de Colòmbia a Espanya, seguit per la veu més jove de la tarda, León Barenghi Martínez, de deu anys, que, emulant el personatge del nen, va iniciar el primer capítol dient: “Por primera vez he visto un cadáver. Es miércoles, pero siento como si fuera domingo porque no he ido a la escuela y me han puesto este vestido de pana verde que me aprieta en alguna parte”.

Del 18 al 22 de juny Barcelona tornarà a gaudir de cinc dies de programació al voltant de la millor literatura llatinoamericana: arriba la tercera edició de KM Amèrica, el Festival de Literatura Llatinoamericana de Barcelona. Organitzat per Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona, sota la curadoria de l'escriptor sinaloenc Eduardo Ruiz Sosa, KM Amèrica connecta diverses veus d’Amèrica Llatina i del Carib amb 29 participants —22 dels quals són autors i autores— de generacions diverses i d’onze països diferents.

El 16 de juny tindrà lloc a Casa Amèrica Catalunya la jornada “Prospectiva americanista: entre la difusió i la censura”, activitat integrada dintre de la 35a trobada de REDIAL, la Xarxa Europea d'Informació i Documentació sobre Amèrica Llatina. En aquesta jornada oberta a professionals, investigadors i persones interessades en la matèria, es debatrà la situació de la informació americanista, a quins reptes i desafiaments s'enfronten els centres especialitzats, així com noves experiències sobre la difusió de fons, acabant com una taula oberta al diàleg sobre el llibre, com a objecte de valor i també de censura.

L'antropòloga Irma Alicia Velásquez Nimatuj és una de les primeres guatemalenques maia quitxé que ha fet peritatges per al sistema de justícia del país des que es va iniciar el procés de justícia transicional. A Guatemala, fa deu anys era impossible trobar dones maies pèrites o advocades tirant endavant judicis, però avui ja és una realitat. “Això ens permet construir una altra Guatemala, canviar l'imaginari, mostrar que els indígenes no som com es diu: ximples, estúpids, incapaços, males dones que estarem ubicades a la servitud”, expressa Velásquez. Per a ella, la presència de cada cop més dones indígenes en espais de poder demostra que “no és que no hi hagi capacitats, sinó que són les condicions les que no han permès que els pobles indígenes estiguin en una altra posició”.

Amb motiu del desè aniversari de la mort de Gabriel García Márquez convoquem la tercera edició del concurs de cartes El coronel sí que té qui l'escrigui. Una iniciativa que convida a escriure una carta al coronel, protagonista de la novel·la El coronel no tiene quien le escriba que durant anys espera rebre una missiva que confirmi la pensió a què té dret. El concurs fa part de les jornades Comptar-ho per recordar-ho amb les que homenatgem un dels escriptors més grans de la literatura universal.

El 17 d'abril es compleixen 10 anys de la mort d'un dels escriptors més grans de tots els temps: Gabriel García Márquez. Amb motiu d´aquesta efemèride Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de Penguin Random House, de la xarxa de Biblioteques de Barcelona, l´Ambaixada de Colòmbia a Espanya, el Consolat General de Colòmbia a Barcelona, el Conservatori del Liceu de Barcelona i l´Agència Literària Carmen Balcells, organitza una sèrie d'activitats per recordar i retre homenatge al Premi Nobel de Literatura colombià, a la figura i als llibres. Gabo deia “la vida no és la que un va viure, sinó la que hom recorda i com la recorda per explicar-la”, així que a una dècada de la seva partida volem explicar-ho per recordar-ho.