Casa America Catalunya

“Vull dir-los, aymaras, quítxues i guaraníes, que per primera vegada anem a ser presidents”. Així es va dirigir Evo Morales a les comunitats indígenes, majoritàries al país, després de ser declarat nou president electe de Bolívia. Amb aquest gir en la política boliviana, les reaccions no s'han fet esperar. Mentre els Estats Units afirmen que romandran atents al comportament del nou Govern, les accions de la companyia espanyola Repsol-YPF han caigut davant l'amenaça de la nacionalització dels hidrocarburs.

A la reunió celebrada el dilluns 19 de desembre, la Junta Directiva de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI) ha aprovat per unanimitat els estatuts i la carta fundacional de la futura Fundació Casa Amèrica Catalunya. Superat aquest tràmit, s'espera que a principis de febrer de 2006 se celebri la primera reunió del Patronat de la Fundació Casa Amèrica Catalunya en la que està previst que s'abordin, entre d'altres aspectes, els pressupostos i el pla d'activitats de l'entitat per al 2006. Així mateix, l'Assemblea de socis de l’ICCI (en la imatge)ha acordat, també aquest dilluns 19 de desembre, la seva inclusió en la Fundació Casa Amèrica Catalunya, que tindrà com membres del Patronat a institucions com el Ministeri d'Afers Estrangers –a través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)–, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Amèrica Llatina és una regió en la qual només uns pocs privilegiats poden accedir a l'educació, ja sigui per motius econòmics o socials. Per aquesta raó, l'ONG Educació Sense Fronteres treballa en aquests països per ajudar a crear una educació a l'abast de tothom. L’ICCI/ Casa Amèrica Catalunya ha acollit una taula rodona sota el títol "Èxits i reptes de la cooperació internacional a Guatemala, El Salvador, República Dominicana i Perú" en la que els coordinadors de l'ONG en aquests països han parlat sobre el seu treball. Els ponents que han participat són María Ángeles Medina, de Guatemala; Líbia Arenal, del Salvador; Jordi Borlán, del Perú; i Montserrat Bobés, de República Dominicana. A més, l’acte ha comptat amb la presidenta de l'ONG, María Beneyto.

Evo Morales, líder del Movimiento al Socialismo (MAS) i descendent d'una família aymara, s'ha convertit en el primer president indígena de Bolívia amb el 51,1% dels vots. La seva victòria és la victòria del poble, del poble indígena, per damunt d'un model de globalització encapçalat pels Estats Units. Morales és, als seus 46 anys, la veu dels indígenes en la seva lluita per les seves reivindicacions, per la identitat, la sobirania, l'autodeterminació i la dignitat. L'orgull que ha demostrat cap als seus orígens i la seva acèrrima defensa han estat algunes de les múltiples claus que han decantat la balança a favor seu.

El líder del Moviment al Socialisme (MAS) Evo Morales, vencedor amb majoria absoluta a les eleccions celebrades ahir a Bolívia i pròxim president del país, ha manifestat, que “comença la nova història de Bolívia” i ha reiterat que a partir de gener –quan prengui possessió del càrrec– s'inicia “la lluita pels recursos naturals per canviar la nostra història”, en al·lusió a la seva promesa electoral de nacionalitzar els hidrocarburs del país. No hi ha dubte que Evo Morales no era precisament el candidat favorit dels Estats Units, on els resultats electorals bolivians han provocat una primera reacció, extraoficial però especialment descriptiva. “El món pot viure sense Bolívia”, ha dit Otto Reich, ex sots-secretari d'Assumptes Hemisfèrics del Departament d'Estat a la primera presidència de George Bush.

Eufòria indescriptible entre els seguidors i simpatitzants del Moviment al Socialisme (MAS), el candidat del qual, el líder “cocalero” Evo Morales, es convertirà en el primer president indígena de la història de Bolívia després d'arrasar a les eleccions celebrades ahir, amb un 51% dels sufragis. Evo Morales ha obtingut un avantatge de 20 punts sobre el seu gran rival, el candidat conservador Jorge “Tuto” Quiroga, qui ha admès públicament l'inqüestionable victòria del seu rival. En la imatge presa per Josep Maria Deop, es pot veure al pròxim vicepresident bolivià i número 2 del MAS, Álvaro García Linera, participant de la jornada electoral tot envoltat de joves vestides amb els colors de la “wiphala”, la bandera del Tawantinsuyu, l'Imperi Inca.

D’aquí a poques hores, una de les grans incògnites de la política llatinoamericana s’haurà esclarit i coneixerem el nom del vencedor de les eleccions generals bolivianes i, potser, el del futur president. I dic potser perquè només si un dels candidats obté la meitat més un dels vots en joc podrà autoproclamar-se president la mateixa nit de les eleccions. En cas contrari, cosa bastant probable, seran les aliances dels partits les que determinaran en qui recau la presidència. Avui el dilema es troba entre Evo Morales, convertit cada vegada més en un símbol de l’antiglobalització, i Tuto Quiroga, el gran valedor del neoliberalisme a Bolívia i l’home de les transnacionals i l’ambaixada nord-americana. De prop, però, les eleccions bolivianes es presenten carregades de matisos que cal analitzar detingudament...

Ha arribat l’hora de la veritat a Bolívia, país que diumenge es juga el futur en unes eleccions presidencials que tenen un clar favorit: el líder indigenista i candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Evo Morales. Però a només cinc punts de distància en les enquestes, el candidat conservador Jorge Tuto Morales pot disposar dels mecanismes adients per asfixiar l’acció d’un Morales president en tenir assegurats el Senat i les prefectures (territoris). A més, també compta amb el suport dels Estats Units. Del paper de la gran potència en aquests comicis en parla el periodista i antropòleg Josep Maria Deop en el darrer capítol de la seva extensa anàlisi sobre el context en què Bolívia afronta aquestes històriques eleccions.

Deixeble i continuador de l'obra filosòfica d'Ortega y Gasset, el filòsof i escriptor espanyol Julián Marías ha mort a Madrid el 15 de desembre 2005. Autor de seixanta llibres, Marías havia manifestat els últims anys la seva decepció perquè la filosofia s'hagués abandonat i afirmava que “els filòsofs som quatre gats sense cap importància social”. La idea de l'autenticitat era una de les pautes del seu pensament filosòfic, juntament amb el desenvolupament i ampliació de la "raó vital" d'Ortega y Gasset.

A només tres dies de les eleccions, a Bolívia s'afegeix ara un nou protagonista que romania en silenci des de fa dues dècades. L'Exèrcit mostra la seva desconfiança en la política boliviana demanant que el guanyador de la primera volta sigui investit president encara que només obtingui una majoria simple per així evitar disturbis. Amb aquesta proposta sortiria elegit Evo Morales, que en aquests moments supera a Quiroga en intenció de vot. En una entrevista concedida a La Vanguardia, Evo Morales afirma que si surt elegit president nacionalitzarà el gas natural i el petroli perquè és el poble qui ho reclama. A més promet legalitzar el cultiu del full de coca, un tema que l’enfronta a Estats Units. Josep Maria Deop, antropòleg i periodista expert en Bolivia, aborda avui en la seva anàlisi sobre les eleccions bolivianes des de la regió de Cochabamba el tema de la descentralització, clau per entendre la nova distribució del poder a Bolívia.