HISTÒRIC DE NOTÍCIES
-
DATA 14/12/2009Guillermo Mencho “Negro” Germano, germà gran de Gustavo Germano, autor de l’exposició fotogràfica “Ausencias”, va morir el proppassat dimecres a l’Argentina després de patir una llarga malaltia. Col·laborador imprescindible de Casa Amèrica Catalunya, gràcies a Guillermo, “Ausencias” va ser exposada a Entre Ríos i en altres llocs de l’Argentina. La mostra, un homenatge a les víctimes de la dictadura militar (1976-1983), va aconseguir convertir-se en una de les més grans fites de la història de la Fundació Casa Amèrica Catalunya.
-
DATA 11/12/2009Casa Amèrica Catalunya presenta el dilluns, 14 de desembre, el documental “The Illusion”, premiat a l’última edició del Festival de Cinema de Berlín (‘La Berlinale’), a la seva secció de curtmetratges. “La il·lusió”, amb una durada de 24 minuts, és l'òpera prima de la jove cineasta cubana Susana Barriga, de 27 anys, curulla d’elogis a Alemanya gràcies a aquesta creació, que ultrapassa els límits culturals per entrar en els sociològics, el retrat familiar i la tensió política generada per la situació viscuda al país caribeny en el decurs de les darreres dècades.
-
DATA 11/12/2009En el marc del I Festival de Cinema de Drets Humans de Santa Coloma de Gramenet, i amb l’impuls de Casa Amèrica Catalunya i l’ASOPXI (Associació de Suport a les Organitzacions Popular Xilenes) s’ha fet entrega del IX Premi Joan Alsina al prestigiós advocat argentí, resident a Espanya, Carlos Slepoy, per la seva llarga trajectòria en defensa dels drets humans. El guardonat no ha pogut assistir a l’acte, però en un parlament virtual ha agraït l’entrega del premi i la importància de que “els genocides siguin perseguits en qualsevol temps i lloc”. El també advocat argentí Raúl Castro (a la imatge) ha recollit el premi citant a Slepoy: “La defensa dels drets humans són una obra col·lectiva que es defensa en conjunt i solidàriament”. El Premi Joan Alsina és una creació del reconegut escultor argenti Rego Curten (www.regocurten.com), qui des del primer moment es va prestar a col·laborar amb aquest reconeixement dels defensors dels drets humans.Decalaració d'agraïment de Carlos Slepoy, IX Premi Joan Alsina:http://www.youtube.com/watch?v=6W-8UllDA30
-
DATA 10/12/2009Al marge dels grans eixos d’actuació de la diplomàcia espanyola al front de la Unió Europea (UE) en el decurs de l’imminent semestre de presidència, que començarà amb l’any 2010, Juan Pablo de Laiglesia, secretari d’Estat per a Iberoamérica, va aprofitar la conferència pronunciada a Casa Amèrica Catalunya per esmicolar els punts de vista davant situacions concretes del continent i fixar el focus en circumstàncies i països. Així, de Laiglesia, davant d’un auditori liderat per bona part del cos consolar acreditat a Barcelona, va centrar la seva atenció en els roents exemples d’Hondures, l’eix bolivarià –capitanejat per la Veneçuela d’Hugo Chávez-, i Cuba. (A la imatge, Juan Pablo de Laiglesia durant la seva intervenció a Casa Amèrica Catalunya)
-
DATA 09/12/2009“Amèrica Llatina és un soci natural d’Europa per múltiples raons”, segons Juan Pablo de Laiglesia. El secretari d’Estat per a Iberoamèrica del govern espanyol ha pronunciat la conferència “Situació a l’Amèrica Llatina i reptes de futur: una visió des de la presidència espanyola de la Unió Europea”, a la seu de Casa Amèrica Catalunya davant d’una nombrosa representació del cos consolar dels països llatinoamericans amb seu a Barcelona. A l’esmentada conferència ha dibuixat de manera clara les línies mestres del que serà el full de ruta dissenyat per la secretaria d’Estat. En paraules de Laiglesia, “l’objectiu principal del govern espanyol consisteix en que la nostra imminent presidència de la Unió Europea (UE) serveixi per a donar un impuls substancial a les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina. Venim d’un període un xic confós, en el que l’atenció s’ha centrat en altres zones geogràfiques i altres prioritats, del tipus crisi econòmica. Cerquem un salt qualitatiu i treballarem per trobar-lo en quatre nivells”.
-
DATA 09/12/2009En un parlament enregistrat que ha fet arribar a Casa Amèrica Catalunya, el jurista argentí Carlos Slepoy ha agraït el lliurament del Premi Joan Alsina a la lluita pels drets humans fent una crida a la reflexió de la societat civil mentre exigeix dels governs més fermesa legal contra la impunitat dels genocides. La convalescència d’una operació quirúrgica impedirà Slepoy rebre en persona l’edició d’enguany del “Joan Alsina” en l’acte inaugural del Festival de Cinema de Drets Humans, que tindrà lloc demà dijous, 10 de desembre, a Santa Coloma de Gramenet.Vídeo de la declaració:http://www.youtube.com/watch?v=6W-8UllDA30
-
DATA 04/12/2009El grup bolivià “Teatro de los Andes” ha finalitzat la gira per Espanya de la seva obra “120 kilos de Jazz” a Casa Amèrica Catalunya, una obra que entre d’altres llocs els ha portat a actuar, durant el 2009, a ciutats com Cadis, Madrid o Barcelona.
-
DATA 04/12/2009L’escriptor i investigador cubà, Jorge Domingo Cuadriello, ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el seu últim llibre, “El exilio republicano en Cuba”. L’acte va comptar amb la presència de la vicecònsol de Cuba, Iraida Guerrero, y la presentació a càrrec de Manuel Aznar Soler, escriptor especialitzat en la temàtica de la diàspora posterior a la guerra civil espanyola. El llibre de Cuadriello, publicat per Siglo XXI i amb pròleg per Alfonso Guerra, es, segons Soler, “el document de referència ineludible sobre l’exili republicà a Cuba”. De la seva banda, Cuadriello ha manifestat que l’elaboració del llibre ha estat motivada per un “motor sentimental, degut a l’origen asturià del seu pare.
-
DATA 02/12/2009El relat “Lucrecia, no vayas a cubrir los espejos”, de Jesús Alvarez Flórez, autor colombià de 25 anys, ha guanyat la segona edició del concurs de contes curts “Tu cuento vale”, organitzat per Casa Amèrica Catalunya, Tribuna Latina i Mundo Hispano i que compta amb una dotació de tres mil euros. Ambientat a un poble indeterminat, i basat en els diàlegs entre una mare i la seva filla, “Lucrecia, no vayas a cubrir los espejos” relata l’espera obsessiva que la mare dedica del seu marit i al seu fill – que van fugir del poble sense deixar rastre-, així com la seva determinació a no considerar-los morts.