Casa America Catalunya

El proper 11 de setembre es commemoren els 50 anys del cop d'estat militar a Xile, fet que va provocar la mort del president del país, Salvador Allende, i va donar pas a un llarg període dictatorial. Per reflexionar sobre aquesta efemèride, memòria, democràcia i llibertat, LATcinema porta a al Born CCM , Barcelona, un cicle compost per tres documentals: Mi vida con Carlos, de Germán Berger; La ciudad de los fotógrafos, de Sebastián Moreno, i Allende mi abuelo Allende, de Marcia Tambutti Allende.

Les pel·lícules es podran veure del 12 al 14 de setembre, a les 19h. Més informació i venda d'entrades properament.

Una lesió inoportuna al genoll el va deixar fora de la primera edició del Festival KM Amèrica l'any passat. Per això, l'escriptor peruà Gustavo Faverón afirma celebrar amb una “emoció particular” la seva presència, ara sí, en un esdeveniment “on més oportunitats tinc de trobar-me autors llatinoamericans i, curiosament, fora de l'Amèrica Llatina”. Resident des de fa anys als Estats Units, on dirigeix un programa d'estudis llatinoamericans, aquest doctor en literatures i autor de Vivir abajo, considerada una de les obres de referència del segle XXI, admet sentir-se còmode en la transició literària en què hi conflueixen els grans temes desenvolupats pels escriptors del boom i les matèries més intimistes dels temps actuals.

En la cinquena i última temporada, el cicle Correspondències ha començat amb força. Les Cartes a Toutouche d'Alejo Carpentier, escrites durant la seva estada a París als anys 30, han revelat una nova dimensió de l'escriptor, periodista i intel·lectual cubà, un dels més destacats de la seva època. L'acadèmica Anna Caballé i l'assagista i crític d'art Iván de la Nuez han conversat sobre el contingut i context de les cartes mentre els actors Joaquín Daniel i Marieta Sánchez, amb la direcció de Cristina Osorno Mesa, han interpretat de manera brillant les missives donant vida als seus autors, Alejo Carpentier i la seva mare, Lina Valmont, a qui anomenava de manera tendre Toutouche.

Video íntegre de Cartes d'Alejo Carpentier a la seva mare, primera sessió de la cinquena temporada de Correspondències:

La commemoració del 50è aniversari del cop d'Estat a l'Uruguai que va inaugurar la dictadura del 1973 al 1985 ha convocat un nombrós públic al nostre auditori, escenari de la conferència 50 anys del cop d'Estat a l'Uruguai: l'actualitat del passat, a càrrec de Virgina Martínez, professora d'Història, documentalista i presidenta de la Comisión Nacional Honoraria de Sitios de Memoria.

En conversa amb la periodista Mariana Norandi, l'experta ha disseccionat amb precisió quirúrgica un règim que, a través de la violència i amb una gens menyspreable seducció comunicativa, va voler convertir l'Uruguai en una “societat sense política i sense conflicte, on cadascú compleix el seu rol i va a treballar com els set nans, alegre i sense remugar”.

El proper dimecres 5 de juliol comença la darrera temporada del cicle Correspondències amb tres sessions dedicades a cartes escrites per Alejo Carpentier, la parella Maria Rosa Lida i Yakov Malkiel, i per José Bianco. Aquesta iniciativa, que barreja el diàleg al voltant de les cartes amb la interpretació escènica de les mateixes, va iniciar el seu camí a l'abril del 2019. Al desembre, el cicle finalitzarà el seu recorregut sumant un total de dinou correspondències transitades al llarg de gairebé cinc anys.

"Una experiència estupenda tant per als autors i autores com per al públic en general". "Ha estat memorable veure escriptors, lectors i organitzadors vivint la literatura amb tant d'entusiasme i proximitat".

L’escriptor mexicà Eduardo Ruiz Sosa, comissari del Festival KM Amèrica de Literatura Llatinoamericana, i Cristina Osorno Mesa, responsable de Literatura de Casa Amèrica Catalunya, no amaguen la seva satisfacció pel resultat de la segona edició de l’esdeveniment celebrat a Barcelona del 14 al 18 de juny passats. Totes les activitats programades van aconseguir un ple de públic, tant a la Biblioteca Gabriel García Márquez com a Casa Amèrica Catalunya, les dues entitats organitzadores i seus de la cita.

Converses literàries entre els 21 autors i autores llatinoamericans i catalans convidats, lectures en veu alta, dos passis de l’adaptació al teatre de la novel·la Per què tornaves cada estiu, el taller Com escriure una novel·la negra impartit per Leonardo Padura, la intervenció del payador (cantant popular) argentí Wilson Saliwonczyk, un club de lectura virtual, la passejada literària Barris travessats per l’Eixample a càrrec de Laureano Debat i la festa Pulpa de KMARINDO, van donar forma a un Festival KM Amèrica ja integrat amb fermesa en el panorama cultural de la ciutat de Barcelona.

El realitzador cubà Carlos Lechuga, actualment resident a Espanya, va participar al II LATcinema Fest amb la seva tercera pel·lícula, Vicenta B., la història del viatge a l'interior d'una Cuba que s'ensorra, emocional i materialment, per part d'una dona de mitjana edat amb un do especial: llegeix el futur a través de les cartes. “Vicenta B. és la història d'una crisi, el seu fill també se n'ha anat del país... Tenia por que fos molt difícil rodar el film a Cuba i vaig pensar a fer alguna cosa molt personal. Em vaig inspirar en la meva àvia, que era cartomàntica. No sé si van pensar que no havia res polític i només van veure la tiradora de cartes... doncs vaig rebre ajuda de l'Institut del Cinema en el pitjor moment de la pandèmia”, explica el cineasta, la segona pel·lícula del qual, Santa y Andrés, va ser censurada, igual que la pròpia Vicenta B., que no es va poder projectar al Festival de Cinema de l'Havana.

Zuliana Lainez, presidenta de l'Associació Nacional de Periodistes del Perú (ANP), va remarcar la seva "emoció i compromís" amb el Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió que li va ser lliurat pels 95 anys de trajectòria d'aquest col·lectiu i en reconeixement a la tasca dels informadors peruans durant les massives protestes viscudes al país andí.

Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, i Antoni Montseny, director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, institució que brinda el suport al guardó, van lliurar el premi, compost per la litografia Periodistes incòmodes, obra de l'artista i dibuixant mexicano-salvadorenc Alecus, i per una peça del mural existent a l'auditori de l'entitat.

Alicia Colomer, de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya va efectuar la glossa de l'ANP i Dante Torres, vicepresident 3er de Casa Amèrica Catalunya, va llegir la resolució del jurat.

En vigílies de rebre en nom de l'Associació Nacional de Periodistes del Perú (ANP) el Premi Antoni Traveria a la Llibertat d'Expressió que concedeix Casa Amèrica Catalunya, la periodista Zuliana Lainez, presidenta del col·lectiu, ha abordat l'adversa situació actual del periodisme al seu país en un acte organitzat per la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya. "Som a l'època més complexa per al periodisme al Perú per l'escenari de desconfiança amb la premsa", ha dit després de subratllar que aquest recel arriba al 70 per cent de la població d'un país que arrossega una greu crisi institucional, social i política amb sis presidents en només quatre anys.

Imatge central: Zuliana Lainez, acompanyada pel periodista Xavier Giró, durant la seva intervenció al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Amb la seva pel·lícula documental Mamá, el director Xun Sero, originari de San Cristóbal de las Casas, al centre de l'estat mexicà de Chiapas, ha impactat amb força a festivals de cinema americans i europeus. Una excel·lent acollida que es va repetir al passat LATcinema Fest on l'obra de Xun Sero va recollir càlids aplaudiments. A través de la figura de la mare del director, l'Hilda, el film refexiona sobre la violència i l'opressió patriarcal que suporten generacions de dones tsotsils, a la valentia de les quals el documental ret tribut. Mamá carrega amb el clixé de pel·lícula indígena, que duu a no creure que des dels pobles estiguem reflexionant sobre temes universals”, apunta Xun Sero en aquesta entrevista.